Alacant s’ha convertit en l’epicentre de les connexions culturals i creatives en Kapsulab “Cultura Superglue.” Unes jornades que han reunit professionals, institucions i al gran públic per a reflexionar sobre com la cultura actua com una cola que connecta persones, idees i territoris i que s’han celebrat del 15 al 16 (jornades) en el cotreball Terretup i el 17 i 18 (tallers) al Parc La Marjal.

La primera jornada ha obert amb la ponència inaugural “El periscopi de la cultura” de la mà de Sara Magán de Fundació Contemporània, que ha conversat sobre els periscopis i com actuen com un eix per a enfortir el sector cultural mitjançant la col·laboració i l’intercanvi d’experiències locals, destacant que “la cultura és sempre un espai de trobada”

Durant la taula «Som-hi: co-governança» cultural, Paloma Tarazona, directora de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA) ha destacat el paper actiu que han de prendre les institucions quan detecten una necessitat en la societat “les institucions han de ser un més, escoltar altres persones i entendre el valor de les propostes.” Per part seua, Paco Lloret, Alacant Desperta, ha parlat sobre els orígens i reptes d’aquest festival autogestionat i la importància d’oferir un espai cultural i artístic a tota la ciutadania «som un col·lectiu que tracta de transformar a la societat a través de l’art”. El president de Getió Cultural de l ´Asosiació Valenciana de Professionals de la Cultura i director de KAKV, Casa Cultural de Villena, José Ayelo ha destacat la importància de la ciutadania en la creació i participació dels projectes culturals per a la seua continuïtat: “els projectes que se sostenen en el temps són aquells que la ciutadania elegeix” i David Gil, Director creatiu en Daguten, Escola Gràfica de Barri, va reforçar la necessitat de l’escolta mútua administració i públics: “volem que les administracions ens escolten i ens coneguen.”

Després d’aquesta taula, Teresa Villaverde, coordinadora i sòcia cooperativista de la revista de divulgació de la teoria i la pràctica feminista, Pikara Magazine, ha reflexionat sobre la importància de la intercooperació en el sector cultural, «sola no pots, amb amigues si,” així com la importància de creure i treballar en un projecte sota una mateixa mirada, en un espai a peu de carrer on la gent participe i on totes les veus s’escolten, impulsades per un discurs comú que van posar en marxa en una guia d’estil: “gestionar un projecte feminista d’arrel, que respecte l’entorn i en el qual siga viable com a mitjà de comunicació”.

La taula «Els nous fils, veus i bits» ha abordat els canvis de paradigma en la comunicació del segle XXI. El creador de continguts Jorge Vilaplana d’Alacant Mola Molt, ha expressat la importància de la comunicació de Km0 i com les xarxes socials són un gran canal per a “donar protagonisme a les persones que posen en valor la ciutat i promouen la cultura”. Miquel González, director de l’Alacant Plaza, ha parlat sobre l’auge del pòdcast i els reptes que enfronta el periodisme per a evolucionar: “Decidim en la nostra fase de creixement incloure dos espais de pòdcast, una tertúlia política i l’altre programa amb entrevistes. L’acolliment ha sigut molt bona i s’han consolidat. La rendibilitat és la nostra major resta.”

D’altra banda, Andrés Gimeno d’À Punt Mitjana, ha ressaltat la importància dels continguts transmèdia que construeixen relats per a arribar a la societat i com des d’aquesta televisió el seu objectiu principal «és crear contingut atractiu en valencià per a tots els públics” i el docent i investigador en Periodisme en la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Dámaso Mondéjar, ha aprofundit en les noves narratives gamer i com s’estan implementant en els mitjans perquè “tota comunicació és susceptible de convertir-se en un joc.”

El divendres, la jornada ha iniciat amb la taula «Imaginaris que ens uneixen» que ha aprofundit en com cada expressió cultural deixa una petjada en el nostre imaginari col·lectiu a través de les diverses formes d’expressió. En ella el Mestre Major del Gremi Artistes de Fogueres a Alacant, Joaquín Rubio ha ressaltat la importància de «apostar pels nostres artistes» perquè fer-ho és «apostar per una manera de protegir la nostra singularitat cultural». D’altra banda, Rafa Arjones, fotoperiodista del diari Informació, ha compartit la importància de la perifèria, no quedar-se en l’urbà perquè «és important eixir a l’extraradi per a saber el que realment succeeix a la nostra ciutat». Guillermina Jover, responsable de comunicació en el Museu Arqueològic d’Alacant, MARQ, ha manifestat la importància de dinamitzar l’art des de les institucions per a arribar al gran públic «a Alacant hi ha molts artistes i necessitem que es dinamitze des d’alguna institució per a arribar al públic, ja que l’art no existeix sense espectador». D’altra banda, Laura Llopis directora d’Associació valenciana d’empreses i professionals vinculats a la publicitat, la comunicació i la creació creativa, Comunitad ha parlat sobre com també es construeix ciutat i cultura des de la pròpia publicitat: «la publicitat retrata la nostra manera d’entendre. València i Alacant compartim el foc que es converteix en la promesa d’un futur millor».

En la taula «3001. Odissea de l’art» s’ha dialogat sobre els reptes als quals aquest s’enfronta. En ella, l’artista i escultor Miguel Bañuls ha expressat el compromís d’un artista amb la societat i com aquest pot influir des de l’expressió artística: “crec que des de la forma es pot influir en molts aspectes en la societat». D’altra banda, l’artista Carolina Diego, ha ressaltat la importància de l’art com a guaridor «el meu treball és molt personal i guaridor, ha de contestar-te a tu mateix». Daniel Millor d’Arquitectura Sense Fronteres ha reflectit la importància de l’art com a nexe en comunitats a través del projecte europeu DpowerU cocreado entre altres amb l’agència MakinAcción, «intentem generar una cultura comuna dins de barris vulnerabilizados per a recuperar el que els falta, des de les seues pròpies experiències i coneixements.» Rosa María Castells, ha debatut sobre la importància de les institucions públiques per a posar la cultura al servei de la ciutadania i garantir la seua participació.

També Kapsulab ha oferit un espai per a compartir experiències cooperatives anomenat gluepich, un moment en el qual cooperatives com Mr Rooper i Batasoni, van comptar les seues experiències en el sector cultural i artístic. Així mateix, totes les persones assistents van compartir moments i experiències de forma distesa en l’espai de networking creatiu «Una cerveceta i mon ´ anem.»

La ponència de clausura ha estat a càrrec de la productora de cinema guanyadora de cinc Premis Goya i reconeguda per obres com L’orfenat, L’impossible o La societat de la neu. Hermida ha compartit amb el públic no sols la seua experiència en la indústria audiovisual, sinó també una reflexió que ha ressonat amb força entre les i els assistents: “Contar històries és una responsabilitat”.

Amb aquesta afirmació, Sandra Hermida ha subratllat l’impacte social i emocional que tenen els relats, més enllà de la pantalla. “La clau està en saber quines històries contes, com els comptes i a qui et dirigeixes. Mai cal perdre el focus”. Un tancament que ha sintetitzat perfectament l’esperit de Kapsulab Cultura Superglue: una invitació a mirar la cultura com un pont que uneix territoris, emocions i mirades.

Obra col·lectiva en La Marjal sonora

Les jornades han culminat en la seua expressió més artística al Parc La Marjal d’Alacant el dissabte 17 i el diumenge 18 de maig durant els tallers: Confluències, La Marjal Sonora. Durant aquests s’ha co-*creaado una obra artística entre totes les persones participants a partir dels missatges i idees que les totes les persones assistents a Kapuslab. Aquest paisatge sonor ha estat inspirat en les reflexions de les jornades, la biodiversitat i l’aigua com a font de cultura en un creatiu taller i ha estat conduït per l’artista i compositora, Sonia Megías, i dinamitzat per l’agència organitzadora. La peça cocreada és una videoinstal·lació que s’exposarà en els pròxims mesos en el marc dels actes del 10é aniversari de La Marjal en el 10é aniversari de la inauguració d’aquest parc com a infraestructura pionera a Espanya i referent mundial en la gestió del cicle hídric.

En definitiva, Kapsulab ha sigut una trobada que ha reunit el gran públic, professionals de la cultura i institucions per a pensar i crear col·lectivament el present i futur de la cultura que ens uneix des de la participació, la creativitat i la connexió amb la ciutadania. Totes dues jornades es van emetre en streaming pel que si no vas poder acudir pots accedir als vídeos en el seu canal de YouTube.

Kapsulab és un projecte seleccionat en la convocatòria pública de subvencions 2024 per al desenvolupament de projectes culturals i artístics de la Regidoria de Cultura d’Alacant, patrocinat per Aigües d’Alacant i FEVECTA i organitzat per l’una agència creativa especialitzada en storytelling i estratègies transmèdia MakinAcción.