La setmana passada, concretament el 16 de juny, els membres del comité tècnic seleccionat per la regidoria de Cultura de El Campello, que dirigeix Dorian Gomis, per a valorar dels projectes presentats en la segona convocatòria de “Projectes expositius” de la Casa de Cultura del municipi, es van reunir per a seleccionar tres propostes que el públic podrà gaudir aquest mateix any.

Aquest any 2025 s’han rebut 23 propostes, de les quals han sigut triades les tres millor valorades per eixe comité, integrat per Miriam Gilabert López, Leticia Cano Moreno i Diana Guijarro Carratalá.

Una vegada examinats tots els projectes, i després de la deliberació, per unanimitat es van seleccionar ‘»A Private Garden», de Lucía Sol Spinelli Capel i Pedro Coiro; “No Imprimisca aquesta imatge si no és absolutament necessari», de David Gil Campesino, i «False Face Society», de María Inés Lledó Sánchez, aquesta última en la categoria d’autor local.

Com a reserva, si es donara el cas de renúncia d’alguns dels artistes seleccionats o impossibilitat d’exposar per qualsevol motiu, van quedar “El paisatge invisible II: connexions latents”, d’Ana Pastor i Miriam M. Guirao, i “Petjada urbana: arqueologia del present», de Juan Diego Picazo Escudero.

SOL SPINELLI I PEDRO COIRO

Sol Spinelli és fotògrafa, docent i realitzadora de documentals i audiovisuals per a teatre. Procedent de Buenos Aires, va arribar a Espanya en 2002, i després d’un primer pas en el món de la imatge, a partir dels seus estudis en la Escola Massana, estudia Disseny de Moda a l’Escola Felicitat Duce de Barcelona.

A Bèlgica, on va residir durant 10 anys, va estudiar fotografia analògica i experimental en l’École d’Arts d’Ixelles, i va treballar com a fotògrafa i assistent en un important estudi de fotografia de moda i publicitat de Brussel·les. En el seu últim període en aquesta ciutat va treballar com a camerògrafa en el Parlament Europeu.

De retorn a Espanya, s’instal·la a Alacant i funda el Col·lectiu Brapalà, amb el qual desenvolupa diverses accions artístiques i ha participat en nombrosos projectes que integren el videoart amb les arts escèniques. Va guanyar el premi al millor documental de l’Institut Juan Gil Albert amb documental “Sempere: Geometria de l’Intemporal”. Actualment imparteix classes de fotografia i vídeo i realitza el seu segon documental sobre la pintora Juana Francés.

Pedro Coiro també procedeix de l’Argentina, i es va traslladar a Espanya als 18 anys. Es va llicenciar i es va doctorar en Humanitats per la Universitat d’Alacant. Va participar en tallers de plàstica col·lectius i en la creació d’un projecte que va cristal·litzar en la publicació dels “Quaderns del Tábano”, una revista de literatura i il·lustració que es va publicar entre els anys 2003 i 2010.

En 2009 va emigrar a Brussel·les, on va continuar la seua formació en dibuix i pintura, i en paral·lel va treballar en el teatre de La Monnaie com a tècnic de llums, maquinista i com a pintor de telons, arribant a participar en produccions escenogràfiques per a artistes com Berlinde de Bruyckere, Romeo Castellucci, William Kentdrige o Anish Kapoor.

Ha treballat com a pintor de decorats en nombroses pel·lícules i publicitat i en diferents produccions per a les televisions belga i francesa.

DAVID GIL

David Gil és dissenyador gràfic per l’Escola d’Arts i Oficis d’Alacant. El seu univers plàstic es basa en la investigació amb diferents tècniques d’estampació. Utilitza les arts gràfiques per a representar a personatges i experiències a través del temps, amb un enfocament principal en el retrat, fent referència a il·lustracions de ficció o històriques.

La seua activitat abasta diferents àmbits, des de la il·lustració fins a la pintura mural, passant pel disseny gràfic. Entre altres treballs destacats, figura l’exposició, en 2021, “The Cleaning Project”, en l’Institut Juan Gil Albert d’Alacant. Actualment codirigeix el projecte “Daguten Escola Gràfica de Barri”, que intenta acostar les arts gràfiques a tots els públics.

INÉS LLEDÓ SÁNCHEZ

“False Face Society”, de l’artista campellera Inés Lledó Sánchez, és un treball multidisciplinari que se centra en la composició fotogràfica i en el disseny conceptual i confecció de vestuari, atrezzo i accessoris elaborats de mode artesanal, amb un alt percentatge de materials de segona mà o reciclables.

En el seu projecte seleccionat existeix, a més, una planificació prèvia de les diferents localitzacions on han tingut lloc les sessions fotogràfiques que el componen, en la seua majoria amb llum natural i al capvespre, en penya-segats i cales del Campello.

Aquesta artista sempre intenta que la seua obra platege interrogants sobre la representació del món actual, com en aquest cas, que concep després de detectar missatges repetitius en les xarxes socials i en les relacions interpersonals que al·ludeixen a una actitud cada vegada més majoritària de tractar d’emmascarar-se, de mostrar una altra imatge de si mateixos, de semblar menys vulnerables o, d’alguna manera, mostrar també la millor cara davant els altres, en un intent de protegir-se d’un entorn hostil i de donar una versió esmorteïda d’un mateix.