La publicació científica del Departament de Filologia Espanyola aconsegueix el primer quartil de qualitat després d’una profunda renovació editorial i es converteix en referent per als estudis literaris

Alacant. Dimecres, 9 de juliol de 2025

La revista científica Anales de Literatura Española, editada pel Departament de Filologia Espanyola de la Universitat d’Alacant (UA), s’ha situat en el primer quartil (Q1) de les revistes científiques a escala internacional, fet que la converteix en l’única revista de la UA amb aquesta distinció. La classificació Q1 del rànquing JCR de la Web of Science (WoS), està reservada a les publicacions més citades i amb major impacte dins de la seua àrea de coneixement i representa un segell d’excel·lència científica, especialment exigent en l’àmbit de les Humanitats.

La notícia ha sigut rebuda amb gran satisfacció tant per l’equip editorial com per la comunitat acadèmica. En paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, José María Ferri Coll, aquest èxit «és una notícia excel·lent no sols per a la revista i els seus autors, sinó també per a tota la Facultat de Lletres. Estar en Q1 implica situar-se entre el 25% de les millors revistes científiques del món, i això té molt de mèrit, especialment en un camp com el de les Humanitats, on és molt complicat aconseguir aquest reconeixement».

Anales de Literatura Española va nàixer l’any 1982, amb l’impuls dels professors de Literatura Espanyola de la UA, els quals van veure la necessitat de crear un espai de difusió acadèmica que arreplegara tant les investigacions pròpies del Departament com les contribucions de destacats especialistes internacionals en Història de la Literatura Espanyola.

Des d’aleshores, la publicació ha volgut combinar les principals línies d’investigació de l’àrea amb estudis de reconeguts hispanistes de tot el món. Actualment, s’ha convertit en una referència clau en l’estudi de la literatura espanyola des del Modernisme fins a l’actualitat, una especialització que, com explica l’actual director, Juan Antonio Ríos Carratalá, ha sigut essencial per al seu posicionament:

«Anales de Literatura Española és una revista veterana. El primer exemplar va ser dirigit pel professor Guillermo Carnero, i ara acabem de traure el número 43. L’any 2020, poc abans de la pandèmia, vaig assumir la direcció juntament amb els professors Davide Mombelli i Laura Palomo com a secretaris. Des de llavors, vam emprendre una profunda renovació que ha sigut decisiva per a aconseguir aquesta visibilitat i reconeixement acadèmic».

El canvi en la gestió de la revista va suposar una transformació integral dels procediments editorials, i es va adaptar als més alts estàndards internacionals de qualitat científica. «Fins al 2020, la revista combinava exemplars miscel·lanis i monogràfics amb una certa irregularitat i, fins i tot, hi va haver anys sense publicació. En tot just quatre anys, hem passat de no estar indexats a posicionar-nos al capdamunt del rànquing. Això ha sigut possible gràcies al suport del Servei de Publicacions de la UA, l’assessoria del qual ha sigut clau tant en l’edició impresa com en la digital», explica el professor Ríos.

Entre els canvis més significatius està el pas d’una publicació anual a dos exemplars anuals, aproximadament de 300 pàgines cadascun. L’exemplar monogràfic, que apareix al gener, es fa en col·laboració amb grups d’investigació d’altres universitats, fet que promou l’intercanvi acadèmic. L’exemplar miscel·lani, per part seua, es publica al juny i recull una selecció oberta d’investigacions.

A més, s’ha enfortit el compromís amb la promoció de joves investigadors, la qual cosa ha generat una resposta molt positiva per part de la comunitat acadèmica emergent en el camp dels estudis literaris.

Un llegat consolidat

L’èxit actual d’Anales de Literatura Española no és sol fruit d’un esforç recent, sinó d’una trajectòria sostinguda en el temps i d’una estratègia de modernització sense increment pressupostari, recolzada pel Vicerectorat d’Investigació i la Facultat de Filosofia i Lletres.

«Publicar dos exemplars cada any implica una gran càrrega de treball per a un equip reduït, però el procés està ja completament normalitzat. Si tot segueix el seu curs, arribarem en pocs anys al número 50, moment en què em jubilaré. Deixaré la revista en mans experimentades, amb un relleu generacional plenament consolidat», conclou Ríos.