Després de huit anys d’investigació continuada, la Universitat d’Alacant ha conclòs la campanya d’excavacions arqueològiques en les termes orientals del jaciment de l’Alcúdia (Elx), en el marc del projecte Patrimoni Virtual-ASTERO, que s’ha desenvolupat sota la direcció de Jaime Molina Vidal, catedràtic d’Història Antiga  de la Universitat d’Alacant (UA), i els investigadors de la UA J. F. Álvarez Tortosa, Marcos Rodríguez Barbieri i Manuel Castillo Cañadas. Aquest ambiciós projecte, desenvolupat des del 2017, ha permès documentar un dels complexos termals més imponents de l’antiga colònia romana Iulia Ilici Augusta, així com importants avanços en el coneixement de l’urbanisme i l’ocupació preromana de l’enclavament.

El jaciment de l’Alcúdia acull les restes de l’antiga ciutat romana d’Ilici, una colònia de gran rellevància en el sud-est peninsular, situada entre Carthago Nova (Cartagena) i Valentia (València), amb una doble fundació en la segona meitat del segle I aC: la primera, decidida per Juli Cèsar i realitzada després de la seua mort, i la segona, d’època de l’emperador August, que va repartir terres a soldats veterans de les Guerres Càntabres. 

«Gràcies a aquest cicle de vuit anys d’excavacions hem descobert un dels edificis públics més importants, les termes orientals de la ciutat, un conjunt d’enormes dimensions, dels majors conjunts termals trobats en l’àmbit valencià de l’antiga Hispània romana, amb un gran luxe, amb paviments de mosaics, amb unes dimensions extraordinàries, que demostra l’esplendor de la ciutat en aquesta època, en el segle II després de Crist», declara Jaime Molina.

Per part seua, el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora Pastor, ha assenyalat la seua satisfacció pels excel·lents resultats del projecte executat per l’equip del professor Molina: «Durant tot aquest temps, els investigadors de l’Institut d’Investigació Arqueològica i Patrimoni Històric de la UA (INAPH) han treballat amb rigor, compromís i vocació de servei públic per a conèixer, estudiar, recuperar i protegir un conjunt patrimonial d’enorme valor com són les termes orientals d’Ilici. Aquest esforç col·lectiu no sols ha generat coneixement científic de primer nivell, sinó que ha tornat a la societat un tros essencial de la seua història.»

Les termes orientals, amb una extensió de 1.300 metres quadrats, van ser construïdes en un moment d’auge econòmic i demogràfic de la ciutat. El complex inclou estances fredes (frigidarium) amb una de les piscines més grans (natatio) conservades d’Hispània, sales temperades (tepidarium), calentes (caldarium), sauna (laconicum) i vestuaris (apodyterium). Entre els principals tresors destaca la presència de dos impressionants mosaics: un que imita plaques de marbre i un altre amb rics motius vegetals de fulles d’acant, flors i roleus.

Durant els segles III i IV dC, les termes van experimentar una progressiva deterioració i abandó, probablement arran de problemes socioeconòmics i al descens de la població. No obstant això, en els segles finals de l’Imperi Romà es van emprendre restauracions parcials que en van reduir les dimensions i la funcionalitat, fins a l’abandó definitiu entre els segles V i VI dC.

Barri iber

A més del complex termal, l’equip arqueològic ha excavat un important tram de carrer de cinquanta-cinc metres de longitud, amb el seu clavegueram, accessos a edificis i pavimentació. Aquesta troballa permet reconstruir part de la xarxa viària d’Ilici i rastrejar la seua transformació des d’època ibèrica fins a l’etapa visigoda.

Un dels descobriments més sorprenents ha sigut la detecció, sota els nivells romans, d’un barri iber datat en el segle III aC, cosa que indica les extraordinàries dimensions de l’establiment ibèric abans de la creació de la colònia romana.

La campanya de 2025 posa fi al cicle d’excavacions finançat per la Universitat d’Alacant i amb suport econòmic de l’Ajuntament d’Elx. El futur del projecte queda ara en mans de noves autoritzacions administratives i del compromís institucional per a protegir-lo i revalorar-lo.

De moment, s’han protegit les restes visibles mitjançant malles antiherba i graves de colors que permetent que el públic les puga visitar lliurement en superfície, a l’espera de futures cobertes protectores.

«Ara comença una nova etapa, centrada en la publicació científica dels resultats i en la museïtzació del conjunt arqueològic perquè la ciutadania puga conèixer aquest patrimoni únic i gaudir-ne», conclou Molina.