El cicle de seminaris, disponible ara en YouTube, va reunir 319 inscrits de 19 països

per a explorar l’impacte de la IA, les realitats esteses i els principis quàntics en el sector creatiu.

La Càtedra Iberoamericana d’Indústries Culturals i Creatives de la Universitat Miguel Hernández, en col·laboració amb l’Aliança Iberoamericana i Del Carib per a la Cultura Quàntica, i amb el suport de la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Oriola, l’Ajuntament d’Oriola i World Fòrum 4.0, ha finalitzat amb destacable èxit el seu cicle de

seminaris internacionals «Del Digital al Quàntic: Innovació i Futur en les Indústries Culturals i Creatives Iberoamericanes i Del Carib».

Durant sis setmanes, experts de

diferents branques van analitzar els escenaris de frontera que estan redefinint el sector. L’arxiu

complet de ponències ja està disponible per al públic en el canal de YouTube de la Càtedra.

El cicle de ponències es va presentar en un moment significatiu, en el marc de l’Any

Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques 2025 (ONU), i va abordar la

necessitat de nous paradigmes de gestió per a un món exponencial i complex.

El curs va destacar pel seu extraordinari poder de convocatòria. Amb un total de 319

inscripcions de 19 països, l’esdeveniment es va consolidar com un punt de trobada

internacional. Cada sessió va comptar amb una assistència en directe d’entre 45 i 85 persones, complementada per la visualització asíncrona de la resta dels participants.

Els països amb major número d’inscrits van ser Mèxic (98), Espanya (65) i Panamà

(54), seguits d’una forta representació de Colòmbia, el Perú, Costa Rica i l’Argentina,

entre altres. L’audiència, de perfil altament qualificat, va estar composta principalment per docents, acadèmics, consultors, estudiants i emprenedors del sector creatiu,

confirmant el caràcter transdisciplinar i la rellevància de la temàtica.

Segons Antonio Verdú Jover, Director de la Càtedra IICC UMH, «amb aquests seminaris

hem començat a construir una xarxa de pensament iberoamericà capaç de liderar la pròxima ona d’innovació. Hem demostrat que la perspectiva quàntica no és una metàfora llunyana, sinó una eina pràctica i profundament humana per a la gestió de la creativitat en un món complex».

Un Diàleg Iberoamericà a la Frontera del Coneixement al llarg de sis intenses sessions, els ponents van teixir un ric tapís d’idees d’avantguarda. Els debats es van articular entorn de tres grans eixos temàtics que defineixen el futur de la gestió cultural i creativa:

Eix 1. Nous Paradigmes – De la Gestió Mecanicista a la Quàntica

El cicle va abordar la necessitat urgent de superar els models de gestió tradicionals heretats de l’era industrial. Antonio Verdú Jover i Juan Fernando Álvarez Rodriguez van argumentar que la visió clàssica, basada en la maximització d’utilitats i estructures

rígides, és insuficient per a la complexitat actual d’Iberoamèrica. Van proposar una

transició cap a una gestió quàntica, on les organitzacions es conceben com a

organismes vius, flexibles i connectats, capaços d’integrar plenament la dimensió afectiva i emocional. Aquesta transició conceptual va tindre aplicacions directes en àrees clau:

José Francisco Parra Astor va portar aquest nou paradigma al cor de l’empresa, la

relació amb el seu públic objectiu, en explicar la «gestió quàntica del client» que busca

entendre i harmonitzar la complexitat del consumidor d’una forma més empàtica i

relacional. Per part seua, José Manuel d’Haro va explorar com els principis d’entrellaçament

i superposició poden redefinir la gestió del talent, presentant-lo comobun ecosistema dinàmic i interconnectat.

Eix 2. Tecnologies Exponencials (IA, Imaginació i el Futur de la Creació)

Un eix fonamental va ser l’impacte de les tecnologies exponencials. Germán Escorcia va descriure el trànsit cap a una Societat de la Imaginació, on l’atenció és la nova divisa i la comunicació es torna eminentment visual. Cristina Domene Bevià

va demostrar que la Intel·ligència Artificial Generativa no reemplaça la creativitat humana, sinó que actua com un catalitzador per a transformar la comunicació cultural, permetent a

artistes i emprenedors operar com a directors d’orquestra digitals. Complementant aquesta visió, Griselda Tolla Pi va defensar la IA com un potent aliat per a amplificar labcapacidad innata de la imaginació humana, emfatitzant la importància de la formació i l’ètica

per a teixir un pont entre el coneixement exterior i el nostre vast potencial intern.

Eix 3. Co-creació de Futurs i Noves Economies. Finalment, el cicle es va enfocar en eines per a l’acció. Manuel Sandoval Ríos va destacar que el futur no es prediu, sinó que es construeix activament, i va exposar com el pensament autoorganizativo i la intel·ligència col·laborativa són claus per a dissenyar futurs

en un món VICA. Gerardo Neugovsen, per part seua, va contrastar l’economia tradicional amb l’economia creativa, descrivint aquesta última com una «economia d’influències i xarxes» on l’oferta cultural sovint antecedeix a la demanda i on un fet cultural pot generar un impacte quàntic activant una trama de desenvolupament econòmic i social al seu voltant. Des d’una altra perspectiva, Jorge Alfredo Carballo va aplicar la visió quàntica a la

producció d’art, i Emilio Salomón va presentar models innovadors per a la traçabilitat ybel desenvolupament del talent en l’Ecosistema 4.0, redefinint l’aprenentatge a través d’analogies quàntiques.

Gerardo Neugovsen, per part seua, va contrastar l’economia tradicional amb l’economia

creativa, descrivint aquesta última com una «economia d’influències i xarxes» on l’oferta

cultural sovint antecedeix a la demanda i on un fet cultural pot generarbun «impacte quàntic» activant una trama de desenvolupament econòmic i social al seu voltant.

Des d’una altra perspectiva, Jorge Alfredo Carballo va aplicar la visió quàntica a la producció d’art, i Emilio Salomón va presentar models innovadors per a la traçabilitat del talent en l’Ecosistema

4.0.

Per a Gerardo Neugovsen, impulsor de l’Aliança AICCC, «aquesta col·laboració ha sigut

fonamental. Hem establit les bases per a una comunitat que entén que el futur de les nostres economies creatives passa per abraçar la incertesa, fomentar la interconnexió i, sobretot, potenciar la nostra capacitat col·lectiva d’imaginar i co-crear».

Els seminaris van ser moderats per Mila Sycheva, investigadora i professora de la UMH,nquien va destacar la qualitat del diàleg generat. «Ha sigut un privilegi facilitar aquestes converses. La fidelitat dels assistents setmana rere setmana i la profunditat de les seues preguntes demostren que hi ha una necessitat real d’explorar noves interpretacions per als

negocis, la creativitat i la vida. Hem creat un veritable espai d’intel·ligència

col·lectiva iberoamericana».