La huitena campanya del Pla d’Excavacions del MARQ en el jaciment del Cabezo del Molino de Rojals, duta a terme al llarg de les tres primeres setmanes de setembre, ha conclòs amb importants troballes i novetats, entre les quals destaca la localització del qual podria ser un dels edificis religiosos de caràcter rural més antics de la província d’Alacant.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat aquest matí aquest enclavament arqueològic, conegut pels seus importants resultats en la investigació del període bizantí. De fet, s’ha convertit en tot un referent internacional després de la localització d’una necròpoli i els nous estudis realitzats i relacionats amb l’anàlisi antropològica i paleopatológico de les restes humanes o el seu complex estudi genètic en col·laboració amb l’institut alemany Max Plank.

Dirigides des de 2018 per Teresa Ximénez de Embún i Juan Antonio López Padilla, la gran novetat de les excavacions d’enguany ha sigut el descobriment de les restes d’un edifici la planta i la tipologia del qual s’assemblen als de les primeres basíliques cristianes (comparables en grandària amb les actuals ermites). Aquesta troballa, de gran rellevància per al món científic, podria suposar la documentació, per primera vegada, d’un conjunt funerari complet que inclouria dues àrees d’enterraments i un edifici religiós associat a elles. A més, l’antiguitat del conjunt funerari li afig un especial valor, pel fet que podria ser una de les basíliques o edificis religiosos de caràcter rural més antics de la província d’Alacant.

Acompanyat pel director del MARQ, Manuel Olcina, i per Ximénez de Embún, Navarro, ha destacat la rellevància d’aquest nou descobriment i ha manifestat que “la Diputació manté ferma la seua aposta per la investigació arqueològica a través d’aquest ampli programa amb l’objectiu de documentar i realitzar una àmplia investigació científica de les troballes, així com d’avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar aquest territori”.