«La vida a la vora del Nil», en l’Antic Egipte, és el títol del segon curs de l’any del programa Universitat Oberta per a majors de l’Aula UNED de Torrevella. Donarà principi dimarts que ve, 4 de novembre, a les 18.30 hores (en la seu del Conservatori internacional, al costat de l’Hospital Quirón), i s’estendrà per tot el mes fins a completar set sessions el 26 de novembre.

Les sol·licituds d’inscripció han desbordat les expectatives: és el curs amb major demanda per part de l’estudiantat sènior de la Universitat Nacional d’Educació a Distància a la nostra ciutat. Així i tot, s’anima als interessats a informar-se ja que es tracta d’un excel·lent i original curs, gratuït com tots els de UNED Torrevella, fins a la data, i es confia a conjurar els mals presagis del “no hi ha places”: c. e. torrevieja@elx.uned.es; 603875563.

Per a desenvolupar el programa, s’ha convidat a un especialista com Santiago Mallebrera. Un veterà alacantí coneixedor dels secrets i curiositats de la vida domèstica de l’Antic Egipte. Mallebrera va realitzar l’especialitat de Sistema jeroglífic de l’egipci clàssic, a l’Escola valenciana per a l’estudi de llengües bíbliques i orientals, de la facultat de Sant Vicent Ferrer. El seu afany d’investigador i d’apassionat de l’aventura intel·lectual ho va convertir en director del Taller de traducció de l’associació d’egiptologia ITERU. ITERU és una de les transcripcions del nom Nil. Membre actiu de l’Associació valenciana d’egiptologia, el ponent, dels coneixements i la simpatia del qual es podrà gaudir, ha realitzat més de quaranta viatges a Egipte com a guia-acompanyant.

L’enfocament d’aquest concentrat curse, més que la part històrica i de grans successos de l’Antic Egipte, ha volgut destacar la part domèstica i quotidiana dels antics pobladors de l’entorn del riu Nil, és a dir, la part intrahistòrica de l’Antic Egipte. Ens delectarem amb detalls ben fonamentats i didàcticament ben exposats sobre la forma de la vida diària, de la funció i la rellevància de la dona, dels llaços familiars, de les cures dels malalts i, una cosa original, de quines mascotes tenien, sobretot, de la presència dels gats com a animal de companyia.

També es detindrà Mallebrera a desxifrar l’escriptura jeroglífica, a partir de les troballes gràfiques de la pedra de Rosetta: la pedra que ofereix un mateix text –un decret publicat a Memfis, entorn de l’any 196 a. C., època de Ptolemeu V– en tres llengües diferents (grec antic, demòtic egipci i jeroglífic); la pedra de Rosetta, descoberta per les tropes napoléonicas del capità Bouchard, en 1799, va servir d’estudi a l’egiptòleg Jean-François Champollion, qui la va desxifrar en 1822: els seus avanços lingüístics van permetre aprofundir en la cultura de l’Antic Egipte. Hui s’exhibeix la pedra original en el British Museum. Posteriorment, el descobriment de la tomba de Tutankamón, per l’arqueòleg londinenc Howard Carter, en 1922, es va convertir en tota una fita per a continuar amb el desvelamiento d’una forma de vida tan enlluernadora i de tanta transcendència. Sens dubte, fins i tot es debatrà la concomitància entre el Nil i el riu Segura, per molt extravagant i desorbitada que semble en primera instància.

De les moltes pel·lícules ambientades en l’Antic Egipte, algunes de les seqüències de les quals més cèlebres podrem contemplar en el curs de la UNED de Torrevella, destaquen les esplendoroses produccions hollywoodienses Sinhué, l’egipci (Michael Curiz, 1945, basada en la novel·la de Mika Waltari), Els deu manaments (Cecil B. DeMille, 1956), la divertida paròdia espanyola La mòmia nacional (José Ramón Larraz, 1981) i Àgora (Alejandro Amenábar, 2009), sobre la brillant figura de Hypatia durant el segle IV a. C.