El Jurat de l’III Premi de Novel·la Fundació Mediterráneo, convocat i organitzat per la Fundació Mediterrani i la Universitat de Múrcia, ha decidit atorgar el premi a l’original “El higo del Edén” l’autor del qual és l’escriptor costa-riqueny Roberto Cambronero. El jurat ha estat compost pel catedràtic de Literatura Espanyola, Francisco Florit, les acadèmiques de la RAE, Soledad Puértolas i Clara Sánchez, i l’editor Manuel Borrás.

Al Premi Fundació Mediterráneo de Novel·la s’han presentat un total de 1.263 novel·les de 41 nacionalitats diferents. El guanyador, Roberto Cambronero ha obtingut un premi de 20.000 euros i la novel·la s’editarà amb una tirada inicial de 800 exemplars en l’editorial Pre-Textos.

L’acte de la fallada ha tingut lloc en la seu de Múrcia de la Fundació Mediterráneo, en un acte en el qual han sigut presents Luis Boyer i Rosa Peñalver, president i vicepresidenta de la Fundació Mediterrani; Longinos Marín, vicerector de la Universitat de Múrcia; Francisco Florit, Soledad Puértolas i Clara Sánchez.

El president de la Fundació Mediterráneo, Luis Boyer, ha destacat que “aquest premi, al costat del de contes Gabriel Miró, representen el compromís de la institució amb la creativitat literària i l’impuls del talent”. A més, ha subratllat “la importància del procés creatiu humà enfront de la creixent expansió de la intel·ligència artificial”, i celebra “la participació rècord de 1.263 obres procedents de tot el món, amb una notable presència de Llatinoamèrica i Espanya”.

Boyer ha agraït el treball de la comissió lectora i del jurat, i ha recordat la vocació de la Fundació Mediterráneo per custodiar i difondre el patrimoni literari a través de la custòdia i la difusió dels llegat dels escriptors José Martínez Ruiz, a través de la seua Casa Museu Azorín de Monòver, i els arxius de Carlos Arniches i de Gabriel Miró.

Per part seua, el vicerector de Responsabilitat Social i Transparència de la Universitat de Múrcia, Longinos Marín, ha afirmat que “per a la Universitat és un orgull col·laborar amb la Fundació Mediterrani en aquest projecte”, una aliança que espera es prolongue en el temps. Va subratllar que “la qualitat del premi no depén únicament de la seua quantia, sinó del prestigi dels seus jurats i de l’alta qualitat dels treballs presentats”.

El catedràtic Francisco Florit, president del Jurat, ha afirmat que “La figa del Edén” és una novel·la que desplega un univers on conviuen la superstició, la violència i els instints més primitius, escrita amb enginy, llibertat i una poderosa capacitat descriptiva. També ha destacat l’ús magistral del narrador omniscient, que recorda al millor estil cervantino, i el to de fina ironia que recorre l’obra. Per al jurat, “és una novel·la ben construïda i sorprenent, que conjuga passatges d’intensitat dramàtica amb moments pròxims a la comèdia, i que demostra un domini notable de la invenció literària”.

El guanyador del premi, Roberto Cambronero, ha començat agraint “al Jurat i a la Fundació pel premi”. “Estic molt content per haver rebut aquest premi, estic molt molt feliç”, ha assenyalat per videoconferència des de San José, capital de Costa Rica.

Sobre la seua obra guanyadora, destaca que “El higo del Edén” és la culminació d’una inquietud literària que l’acompanya des de la infància i que ha anat madurant en la seua trajectòria com a narrador i dramaturg. «Sempre he sentit que la ficció ens permet interrogar el que la realitat no sap respondre. Aquesta novel·la naix del desig d’explorar com els mites i les creences travessen la vida de les persones i modelen les decisions d’una comunitat enfront del desconegut», ha afegit.

Sobre l’elecció del segle XVIII i el Pla de Mata Redonda com a espai narratiu, Cambronero assenyala que ell viu justament en eixe lloc, amb el que aquest coneixement de l’al voltant li permetia una major llibertat durant el procés d’escriure la novel·la. Indica a més, que li interessava treballar en un període on el religiós, el popular i el quotidià convivien de manera natural i on una troballa extraordinària podia alterar l’ordre moral i espiritual de tota una societat.

Cambronero va assenyalar també que l’ús del narrador omniscient va ser una decisió deliberada, perquè li permetia entrar i eixir de la història, anticipar fets o retrocedir en el temps, jugar amb l’humor i la tragèdia i construir un relat coral on cada personatge aporta la seua pròpia perspectiva.

Reaccions del Jurat

L’escriptora i membre del jurat Soledad Puértolas ha valorat la maduresa de l’obra i del seu autor, destacant “la seua capacitat per a construir personatges plens de vida i situar-los en un món marcat per la incertesa i la cerca de senyals per a orientar-se enmig de la naturalesa humana”. Així mateix, ha ressenyat “la complexitat narrativa i la força amb la qual la novel·la aborda els dilemes vitals des d’una perspectiva profunda i carregada de significats”.

La també membre del jurat Clara Sánchez ha subratllat que “la novel·la va destacar entre les finalistes per la seua capacitat per a oferir una naturalesa salvatge i poderosa a través de personatges profundament humans, i per construir un imaginari ple de matisos. L’obra es va imposar per la seua originalitat, la seua força narrativa i el mode en què explora els conflictes humans des d’una mirada literària irrepetible”

La novel·la

El higo del Edén és una novel·la que construeix un univers propi a partir d’un territori i una època que semblen recognoscibles però es revelen estranys i prodigiosos. La seua prosa densa, sensorial i simbòlica edifica una atmosfera on el sagrat, el mític i el quotidià conviuen sense fronteres, i on la irrupció d’una troballa impossible —una criatura mineral, fòssil o fantasmal, sorgida de la terra— desestabilitza la vida d’un poble i l’ordre moral que el sosté.

Des de la primera pàgina, Cambronero demostra un domini excepcional de la imatge literària i de l’oralitat narrativa: els personatges emergeixen entre litúrgies, supersticions, pestes, visions i prodigis. La novel·la indaga com naix un mite, com una comunitat reacciona davant l’inexplicable i com el fantàstic irromp per a qüestionar els fonaments de la fe, del destí i del poder. És una obra ambiciosa i singular, escrita amb un llenguatge de gran bellesa i una imaginació desbordant.

El guanyador

Roberto Cambronero naix en 1995 a San José, Costa Rica. Estudia Literatura i Lingüística en la Universitat Nacional i és columnista en la revista novaiorquesa Viceversa. És autor de la novel·la “Como gigantes ahogados” (2023) i les obres de teatre “El insólito rapto de doña Inés” (EUNA, 2016) i “Secuestrador de dos reyes: Retrato de Diego Gutiérrez y Toledo” (2023) i “Tiberio Rex” (2024). Ha guanyat el premi “UNA Palabra” en l’apartat de dramatúrgia (2015) i l’accèssit del premi Luis Ferrero Acosta en narrativa breu (2021).

Participació

Al III Premi Fundació Mediterráneo de Novel·la s’han presentat un total de 1.263 novel·les de 41 nacionalitats diferents, la qual cosa “consolida la seua vocació internacional i el seu suport decidit a la creació contemporània”, indica Luis Boyer.

Entre els països que més obres aporten es troben Espanya (733), l’Argentina (209), Colòmbia (66) i Mèxic (64), seguits del Perú (28), els Estats Units i Xile (22), Veneçuela, Cuba, França, Bolívia, l’Equador, el Brasil, el Canadà, República Dominicana, Bèlgica, Israel, l’Uruguai, Costa Rica, Granada, El Salvador, Guatemala, Alemanya, Suïssa, Suècia, el Regne Unit o, entre altres, Nicaragua. Cal destacar que han arribat originals de les 17 comunitats autònomes d’Espanya.

Entre els rangs d’edat, les més participatives han sigut els escriptors i escriptores entre 46 i 60 anys (480 novel·les), els majors de 60 (423), mentre que 212 corresponen a les edats compreses entre els 36 a 45 anys. Els autors menors de 35 anys han presentat 148 obres a concurs.