El grup local d’Amnistia Internacional a Elx, Elx Acull, la plataforma d’Ajuda a persones Refugiades d’Elx, participen un any més en l’encesa de torres, talaies i talaiots aquest 31 de gener en les localitats mediterrànies de la costa, a les quals se sumen també algunes de l’interior i del flanc cantàbric, per a alertar sobre la situació que viuen moltes persones migrants i refugiades que han d’embarcar-se en perillosos viatges a la recerca d’un lloc segur.

A Elx serà a la Torre del Pinet, en dos horaris: a les 13 hores i a les 18 hores.

En aquesta iniciativa, que celebra enguany la desena edició i a la qual s’han adherit més de 100 entitats, s’encendran i il·luminaran al voltant de 175 llocs situats a les illes Balears, Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia, La Rioja, Astúries, Aragó i Andalusia.

“Som ací perquè cap persona és il·legal. Som ací perquè sabem que la por i l’odi no poden governar la mar ni els nostres cors. Encendre és la nostra manera de mostrar-nos a favor de la vida, de la justícia, de l’acolliment, resa el manifest d’enguany.

I és que novament les dades reflecteixen els motius per a l’acció: segons l’Organització Internacional de les Migracions, en 2025 almenys 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut en la travessia d’aquesta mar que s’ha convertit en la fossa comuna d’Europa, encara que es creu que podrien ser moltes més. De fet, des de Caminant Davanteres matisen la xifra, alertant que s’han produït 3.090 morts en les rutes d’accés a Espanya per al mateix període.

El Mediterrani, recorda el manifest, és bressol de cultures, llengües i camins compartits. Ho ha sigut sempre, prossegueix, no podem permetre que cap mar es convertisca en cementeri invisible o en trinxera d’odi, afirma.

A tots els perills que travessen les persones migrants se li sumen els discursos que intenten dividir a la població apel·lant a la por, el prejudici i l’odi. El manifest fa, per tant, una anomenada a l’acolliment. Encendre també és fer futur. Un futur en el qual cadascun de nosaltres i nosaltres mire la mar i veja possibilitat de convivència, no de

frontera, pretenent evitar així les conseqüències habituals: perpetuar els prejudicis, estigmatitzar i deshumanitzar a les persones migrants, la qual cosa genera divisió i violència.

Per això, per a reivindicar que hi ha una gran part de la població que està a favor de l’acolliment digne, aquestes 175 localitats duran a terme l’acte de manera simultània el dissabte 31 de gener, recreant la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, que eren essencialment un recurs d’autodefensa i que ara, amb aquesta solidària acció, es converteixen en fars d’acolliment que mostren el camí. Per una mar plena de vida, d’acolliment i de drets, finalitza el citat manifest.

La iniciativa va sorgir en 2016 a partir d’un grup de professores i professors de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-ICS, els qui van dur a terme una acció per a tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració de l’IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis.

Les peticions d’Amnistia Internacional sobre migració

En la seua lluita per la defensa dels drets humans, Amnistia Internacional recorda que:

Espanya i Europa han d’obrir rutes legals i segures d’accedir al seu territori, oferir un acolliment digne, uns processos d’asil justos (que oferisquen protecció efectiva als qui la necessiten) i acabar amb les devolucions il·legals a les fronteres.

Més enllà de les imposicions restrictives del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, Espanya té l’obligació de complir amb els estàndards internacionals de drets humans i promoure un acolliment digne de persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades.

Espanya ha d’assegurar en la davantera sud (Canàries, Ceuta i Melilla) l’accés a procediments d’asil amb totes les garanties, inclosa l’assistència lletrada i intèrpret de qualitat des del principi, així com un adequat acolliment, adaptant el sistema a les necessitats i els perfils de les persones sol·licitants d’asil i integrant un enfocament d’igualtat de gènere i diversitat.

Les autoritats espanyoles han de combatre tot intent de criminalització d’activistes i organitzacions de salvament i rescat, així com complir amb la seua obligació de cerca i salvament de persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades en la mar per a portar-los a un port segur, permetent i facilitant que puguen sol·licitar protecció internacional.

Les autoritats han d’impulsar un relat públic basat en la dignitat i humanitat de les persones migrants i refugiades, fent front als discursos d’odi, racistes i xenòfobs, que assenyalen a la població migrant i refugiada com a responsable dels problemes socials.