Julio Camba, genial columnista, va ser l’autor de cròniques reunides sota el títol “Maneres de ser espanyol”, del qual ampre aquest títol per a parlar sobre uns certs fenòmens que observe: els “fachapobres” i els que adoptant l’ideari neo feixista parcial o íntegrament ni es consideren com a tals i fins fan gala de “anarquistes”. Per cert, Camba va ser anarquista en la seua joventut i degué exiliar-se a l’Argentina i de major es va plegar al franquisme. Coses veredes.

Frases tipus

Hi ha una sèrie de frases que immediatament ens retraten al facho de cos sencer i són les següents:

-“Ens roben el treball!” (Treballs que fan els migrants a baix cost, sovint sense contractes legals i que ells no farien de cap manera).

-“No podem acollir-los a tots” (no existeix eixe “deure moral”).

-“Perquè a un d’ací li donen beques de menjador o cases VPO cal anar amb el burca”. ( Incert, almenys a Alacant, on cal ser fill de PP per al VPO).

-“No s’adapten als nostres costums i cultura” (serà que no són “cristians” i no reverencien als nostres cultes, la nostra manera de vestir o parlar. Per cert, jo no he vist un burca més que en documentals i pel·lícules sobre l’Afganistan).

– “El feminisme ha ensenyat a les dones a odiar als homes” (Però ells donen més veracitat als agressors i violadors abans que a les víctimes i neguen la violència masclista. Perquè “les dones també menteixen” (dit per un “dinàmic” amic de Julio Iglesias en el programa del Facho Abad).

-“Si tant els defenses, porta-te’ls a la teua casa. Són delinqüents, la majoria” (Dit per la líder ultra francesa Le Pen i per l’alcalde de Badalona en TEM).

Facistadas

Hi ha maneres de definir al feixista: l’escriptora italiana Michela Murgia, autora d’un manual per a identificar-los diu que , parodiant a Forest Gump , són els que fan o diuen aquestes “fascistadas”. Són els que reescriuen la història aprofitant la falta d’instrucció o memòria de les generacions que no van viure els anys més tenebrosos del feixisme a Espanya o Portugal, o el nazisme a Alemanya. El feixista llava la cara de Franco o Hitler dient que en el seu temps “es van fer bones coses”. També que les atrocitats les van fer “tots dos bàndols”. I “la guerra civil la vam perdre tots”, els sona?.

El feixista somia amb un règim que siga com un vaixell on no hi ha més que un cap indiscutible que mana. La democràcia és inútil, cara, el poble és més feliç en una servitud voluntària. A més, la democràcia comet l’error d’establir que som tots iguals. Si és així i ningú val més que ningú ell no podria desacreditar a qui no pensa com ell. Per exemple, els “irresponsables” per “alarmistes experts en climatologia” (“Home, sempre hi ha hagut riuades i pluges torrencials ací”, ” la catàstrofe de la DANA va ser inevitable”).

El feixista necessita culpables, enemics. L’immigrant, el musulmà, preferentment.

Però necessita amics amb els quals quedar bé: les oligarquies (Trump, Musk, la banca) , també l’aristocràcia com es va veure en la II Guerra Mundial. A canvi de la seua protecció, els feixistes els van exigir algunes engrunes per a les classes treballadores. A aquestes les engalipen dient-los que ells seran el baluard per a aconseguir un marc de “justícia social”. A l’ignorant, a l’illetrat, el sedueix dient-li que la seua opinió val més que la dels odiats “intel·lectuals”. I ací és on apareix el fachapobre”, que viu a tres colps i un repic, que no pot assumir el pagament del lloguer però aplaudeix que hagen tombat l’escut social i la moratòria dels desnonaments perquè “hi ha molts llestos que s’aprofiten i okupan”.

El feixista fa costat a Milei i a Trump en les seues polítiques. La de l’americà, imperialista, la del sud-americà d’explotació laboral.

Quasi puc entendre o comprendre als que així discorren. L’esquerra, “el progressisme” els ha decebuts. No hi ha solucions per a l’habitatge, per a pal·liar les desigualtats, la pobresa en suma, que pateixen. Només pegats del govern de coalició amb una esquerra que va entenent que la seua labor conjunta ha acabat amb ells. I que pretén reagrupar-se una vegada que ha fet el que ha pogut amb aquesta gent, (el PSOE), que també els ha decebuts.