La Fundació Mediterráneo ha donat a conéixer aquest dimarts la fallada de la 64a edició del Premi de Contes Gabriel Miró, que ha distingit com a guanyador a José Agustín Blanco Redondo, de Valdepeñas (Ciudad Real), pel seu relat El vel d’un presagi. El jurat ha concedit així mateix l’accèssit a Jesús Tornés Mota, de la Font d’en Carròs (València), per Línia de fugida.

 

La fallada s’ha fet públic a l’Aula de Cultura d’Alacant de la Fundació Mediterráneo, en un acte en el qual han participat el president de la Fundació, Luis Boyer, i els membres del jurat d’aquesta edició un Jurat presidit per Antonio Redero Bellido i format pels vocals Francisco Javier Díez de Revenga Torres, Mariano Sánchez Soler, José Ferrándiz Lozano i Cristina Llorens Estarelles, i Alejandro Cano com a secretari.

 

El Premi de Contes Gabriel Miró ha aconseguit enguany una participació històrica, amb 3.378 relats presentats, 1.088 més que en l’edició anterior. Les obres corresponen a 2.516 autors procedents de 46 països, unes dades que consoliden la dimensió internacional d’un dels certàmens literaris de major trajectòria convocats per la Fundació Mediterráneo.

 

La participació internacional ha tornat a tindre un pes especialment rellevant. Entre els països amb major nombre d’originals figuren l’Argentina, amb 701; Colòmbia, amb 221; i Mèxic, amb 180, a més d’una important presència d’autors procedents de Xile, l’Uruguai, el Perú, Cuba, l’Equador i Veneçuela.

 

El president de la Fundació Mediterráneo, Luis Boyer, ha destacat l’extraordinari creixement experimentat pel certamen, que ha rebut més d’un miler de contes addicionals respecte a l’any anterior. Per a Boyer, aquestes xifres converteixen actualment al Gabriel Miró en «un certamen verdaderament internacional i un punt de trobada per a escriptors en llengua espanyola de molt diferents generacions i procedències».

 

A més, Boyer ha emmarcat el manteniment i la potenciació del Premi de Contes Gabriel Miró dins de la política desenvolupada per la Fundació Mediterráneo per a mantindre vius els seus llegats i vincular-los amb l’activitat cultural contemporània. En aquest sentit, ha assenyalat que la labor de la institució no es limita a conservar i posar a la disposició dels investigadors un patrimoni documental d’extraordinària importància, sinó que busca generar noves activitats, investigacions i projectes culturals a partir d’eixos fons.

 

“No entenem els llegats exclusivament com un patrimoni que hem de conservar”, ha explicat el president de la Fundació, qui ha incidit en la voluntat de “vincular-los i potenciar-los a través de l’activitat cultural actual”.

 

El president de la Fundació ha subratllat que aquest conjunt de llegats constitueix un dels principals elements diferencials de la institució, que custodia fons relacionats amb algunes de les figures fonamentals de la cultura alacantina i murciana contemporània. El Premi de Contes Gabriel Miró constitueix, en aquest context, una de les iniciatives de major trajectòria per a mantindre vigent la figura de l’escriptor alacantí i, al mateix temps, fomentar la creació literària contemporània.

“El velo de un presagio”, una història rural i social

El jurat ha destacat de El velo de un presagio, de José Agustín Blanco Redondo, la seua qualitat literària, la seua construcció narrativa i la profunditat de la seua proposta. El relat planteja una història de caràcter rural i social construïda al voltant de dues morts, un camí misteriós, una caiguda en un barranc i la presència de l’automòbil d’un home adinerat.

 

A partir d’aquests elements, l’autor construeix un relat basat en el contrast entre dos mons sorgits d’un mateix ambient rural: el del propietari i el del treballador i el llaurador.

 

Díez de Revenga ha assenyalat que el conte s’inscriu plenament en una de les tradicions més desenvolupades i valuoses del relat espanyol de finals del segle XIX i començaments del XX: aquella que situa el conflicte narratiu en el medi rural i de la qual Gabriel Miró va ser un dels seus grans mestres.

 

Díez de Revenga ha destacat així mateix que els materials narratius estan “molt ben manejats” i “molt ben estructurats”, i ha destacat que el relat té un missatge “profund, intens i compromés”. Segons el parer del jurat, aquests elements permeten relacionar El vel d’un presagi amb la tradició de la narrativa social i rural i estableixen una vinculació especialment significativa amb l’escriptor que dona nom al premi, Gabriel Miró.

 

“Línea de fuga”, accèssit

L’accèssit d’aquesta 64a edició ha recaigut en Jesús Tornés Mota, de la Font d’en Carròs (València), per Línia de fugida, un relat que el jurat ha definit com a directe i fresc, capaç de desenvolupar una història de gran densitat narrativa en tot just quatre pàgines, la meitat de l’extensió màxima permesa per les bases del certamen.

 

El seu protagonista, ha detallat José Ferrándiz, és un investigador que treballa en un atles de la Confederació Hidrogràfica del Segura i descobreix una anomalia: un corrent d’aigua que s’interromp i desapareix del mapa sense que conste cap explicació. La troballa es converteix progressivament en una obsessió que porta al protagonista a iniciar una investigació a través de diferents fonts, entre elles un diari, testimoniatges orals i fotografies, fins a descobrir la realitat que es troba darrere d’eixa absència.

 

El jurat ha valorat especialment la capacitat de l’autor per a convertir eixa cerca en una metàfora sobre la necessitat d’investigar allò que pot quedar interessadament ocult en la història i sobre el valor de la investigació rigorosa per a recuperar eixa realitat.

 

Més de sis dècades

El Premi de Contes Gabriel Miró va ser instituït en 1955 i constitueix un dels certàmens literaris històrics vinculats a la Fundació Mediterráneo. Al llarg dels seus més de sis dècades de trajectòria, el seu palmarés ha reunit autors que posteriorment ocuparien un lloc destacat en la literatura espanyola contemporània.

 

Entre ells figuren Francisco Umbral, guanyador en 1964, i Félix Grande, premiat en 1966, a més d’escriptors com Julián Ríos o Blanca Andreu, noms que donen compte de la trajectòria i el prestigi aconseguits pel certamen des de les seues primeres edicions.