En l’obra “Y de repente” Juan és un home, funcionari, que ha superat la barrera dels cinquanta anys que pesa 120 kg. i això, entre altres cosa, li fa sentir-se invisible. Envoltat de llibres, set gats i un Commodore Amiga dels 80 i és quasi un eunuc. Els grossos solitaris han desenvolupat una certa intuïció per a llegir i interpretar l’entorn amb més detall del necessari. Amb un trauma sexual sense detalls, no resolt, i que a hores d’ara s’emportarà a la tomba.

Amo de vint mil llibres, rellig a El Principito, Platero y Yo, García Márquez i a Antonio Machado o Lorca entre altres poetes; els llibres li donen eixa oportunitat de tindre la vida en plenitud malgrat la seua teòrica situació actual.

El que segueix no és solament una història sobre la malaltia o la mort. Juan comença a recórrer la seua pròpia memòria: la infància, els seus pares, els amics, l’amor, els llibres, els videojocs, els seus fracassos i les persones que han anat apareixent i desapareixent de la seua vida.

És, en el fons, una novel·la sobre el temps, la memòria, la identitat i eixes vides aparentment insignificants que potser no ho són tant.

Un conjunt de personatges, diguem que secundaris, demostren en gran manera la seua soledat: Pedro, Ángel, Manuel, Sofía que és quasi perfecta, Álvaro, Vicente, Riquelme, la núvia que realment no és núvia sinó una gran amiga, Amna, Itano, Roque, Conchi o Paco.

De sobte, un mal de cap insuportable. De sobte, una lesió de nou mil·límetres en el costat esquerre del cervell. De sobte, la certesa que els dies estan comptats i que cal preparar el comiat sense que el dolor es propague entre els pocs que saben de la seua existència. L’equip mèdic està investigant els seus problemes i dolors i és quan aconsegueix el convenciment evident que morirà d’un càncer. I comença a escriure un comiat de la qual fa diverses que no li convencen però un es mor com viu. Arriba a la conclusió que no és ningú, no és res. És invisible i diu que sempre ho ha sigut

Tanta llum aconsegueix que se li oblide el mal de cap per l’agulló que ha decidit acampar en el seu cervell. Però continua caminant pel poble que li va veure nàixer i que ara la veurà morir.

Totes les seues inclinacions li porten a la infància i aquest és una cosa que recorre tot el llibre pràcticament.

En l’últim capítol escriu la seua última carta de comiat on es torna a constatar que no creu en cap déu però la història arriba a la seua fi de la qual no donaré més pistes per a no trencar l’encanteri de la història.

 

L’autor

José Joaquín Lucas Ñiguez va estudiar periodisme a València i va treballar durant quasi vint anys de policia a Torrevella. La poesia és el gènere rei que t’ofereix més amb menys paraules. Quasi tot el que ha publicat és poesia però ara volia arribar a més públic i volia contar una història a través d’una novel·la.

Després d’estar tants anys observant realitats molt dures, l’autor de 49 anys va descobrir la seua vocació, transformar tot el viscut en literatura i aquesta obra és la seua huitena publicació que ja està disponible en Amazon, La casa del Llibre, Cercle Roig, Fnac i el Corte Inglés.

Demostra que la literatura i l’acció social poden anar de bracet per a rescatar les facultats humanes en la seua plenitud com és el cas de “Y de repente” on tota la recaptació de la novel·la anirà destinada a l’ONG Amics Solidaris.

Agenda

La presentació del llibre tindrà lloc a la Casa de Cultura de Callosa de Segura el 29 d’octubre a les 19.30 h. i el recaptat està destinat a l’ONG Amigos Solidarios.