Els personatges constitueixen un dels elements fonamentals del text narratiu. Són, abans de res, elements semàntics, portadors de significat, i la seua adequada construcció resulta imprescindible perquè una història aconseguisca coherència, profunditat i eficàcia literària. Cap relat pot considerar-se complet si no reflexiona de manera conscient sobre qui ho habiten, com es configuren i quin sentit adquireixen dins de l’univers narratiu.

Al mateix temps, els personatges compleixen una funció estructural, ja que la seua relació amb la veu narrativa, el punt de vista i la visió del lector determina la forma mateixa del relat. La percepció que el lector construeix de la història depèn, en gran manera, de la mirada a través de la qual els personatges observen, interpreten i actuen en el món narrat.

Aquest taller parteix de la premissa que construir un personatge implica el domini de les tècniques narratives. Encara que l’observació de les persones i de l’entorn pot constituir una font inicial d’inspiració, resulta insuficient si no s’articula mitjançant procediments literaris conscients. El personatge narratiu no és una reproducció mimètica de la realitat, sinó una construcció versemblant dins d’un sistema de sentit.

Cada personatge ha de posseir característiques pròpies, així com objectius, desitjos o motivacions que no sempre es manifesten de manera explícita en la superfície del text. Aquestes motivacions internes sostenen el conflicte narratiu i permeten la seua possible evolució. Les opcions de transformació d’un personatge depenen directament de la claredat amb la qual ha sigut definit i del sentit que adquireix el seu recorregut, amb independència que aconseguisca o no complir els seus objectius. En la narració, els personatges han de valorar-se per les seues qualitats literàries i la seua coherència interna, no per la seua semblança amb persones reals. La versemblança narrativa es basa en la consistència del personatge dins de l’univers del relat i en la seua capacitat per a generar significat i experiència de lectura.

El taller proposa, per tant, un recorregut teòric i pràctic destinat a proporcionar als participants, eines per a crear personatges complexos, coherents i narrativament eficaços, capaços de sostenir el sentit profund d’una història.

 

Continguts – Calendari

Dilluns 2 novembre de 2026

  • EL PERSONATGE COM A NUCLI DEL TEXT NARRATIU.
  • Lectura principal: Gustave Flaubert, Madame Bovary.
  • Fragment: Capítol I, presentació de Charles Bovary (inici de la novel·la).
  • Aquest fragment permet observar com un personatge queda definit sense introspecció psicològica directa, a partir de gestos, malapteses, mirades alienes i detalls aparentment secundaris. És un exemple canònic de construcció semàntica del personatge: Charles adquireix sentit narratiu abans de “fer” gens rellevant.
    • Caracterització indirecta.
    • Personatge com a portador de sentit.
    • Distància entre narrador i personatge.
    • Versemblança narrativa.

Dilluns 9 novembre de 2026

  • VEU NARRATIVA, PUNT DE VISTA I PERCEPCIÓ DEL PERSONATGE.
  • Lectura principal: Edgar Allan Poe, El corazón delator.
  • Fragment: Primers dos paràgrafs del relat.
  • Des de la primera línia, el narrador es defineix a si mateix a través de la seua veu. El personatge no es descriu: es delata. El fragment permet treballar com la veu narrativa construeix la psicologia del personatge i condiciona la lectura.
    • Veu en primera persona.
    • Narrador no fiable.
    • Relació entre percepció i construcció del personatge.

Dilluns 16 novembre de 2026

  • TIPUS DE PERSONATGES I FUNCIONS NARRATIVES.
  • Lectura principal: Gabriel García Márquez, Crónica de una muerte anunciada.
  • Fragment: Capítol I, presentació de Santiago Nasar.
  • Santiago Nasar és un protagonista definit més per la mirada col·lectiva que per la seua acció. El fragment permet analitzar com un personatge pot funcionar com a eix narratiu fins i tot sent passiu, i com els personatges secundaris construeixen al protagonista.
    • Protagonista funcional.
    • Personatge coral.
    • Construcció del personatge a través d’uns altres.
    • Funció narrativa enfront de profunditat psicològica.

Dilluns 23 novembre de 2026

  • DESITGE, OBJECTIU I CONFLICTE INTERN.
  • Lectura principal: Ernest Hemingway, El viejo y el mar.
  • Fragment: Primeres pàgines (relació del vell amb el peix i amb si mateix).
  • El desig del personatge és clar i simple, però el seu conflicte és intern i profund. El fragment mostra com un personatge pot sostenir una narració sencera a partir d’una motivació essencial i una lluita interior.
    • Desitge explícit vs. conflicte intern.
    • Motivació narrativa.
    • Economia expressiva.
    • Personatge definit per l’acció.

Dilluns 30 novembre de 2026

  • EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL PERSONATGE.
  • Lectura principal: Franz Kafka, La metamorfosis.
  • Fragment: Inici del relat (despertar de Gregor Samsa).
  • El fragment permet observar una transformació radical sense que el personatge canvie immediatament la seua manera de pensar. És ideal per a analitzar la diferència entre canvi extern i evolució interna, i com el sentit narratiu es construeix des d’aquesta tensió.
    • Transformació.
    • Resistència al canvi.
    • Arc del personatge.
    • Relació entre situació i consciència.

Horari

Les sessions tindran lloc a les 19:15 h.

Lloc

Seu Universitària Ciutat d’Alacant, C/ Ramón y Cajal, 4.

 

Imparteix i coordina

Antonia Moreno Ruiz, llicenciada en Filosofia, 29 anys de docència en literatura, escriptora i Màster Universitari en Escriptura Creativa.

Organitza

Seu Universitària Ciutat d’Alacant