L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat aquest dimarts les memòries de “Rempujo, punzón y lezna” i “Didals”, projectes guanyadors de les Residències d’Investigació en Arts Escèniques Petricor, realitzades enguany en el Centre d’Investigació Marina de Santa Pola, gestionat per la Universitat d’Alacant.

Com ha explicat el diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, les investigacions d’aquesta tercera edició s’han centrat en la recuperació i posada en valor de les rederas i els oficis tèxtils femenins. “Es tracta de dos treballs de gran qualitat i rigor, que encaixen plenament amb els criteris d’aquesta convocatòria, centrada en la conservació, protecció i difusió del medi ambient i del patrimoni historicoartístic i antropològic de la província d’Alacant. Així mateix, totes dues iniciatives estan alineades amb els objectius de l’Agenda 2030 i contribueixen a aprofundir en el coneixement de l’etnografia i de la riquesa natural del nostre territori”, ha assenyalat el diputat.

L’acte ha comptat també amb la intervenció de la directora del IAC Juan Gil-Albert, Cristina Martínez i membres dels equips participants. “Rempujo, punzón y lezna”, encapçalat per la ballarina i coreògrafa Conchi Rodríguez, i “Didals”, liderat per Morgan Blasco, són les dues propostes desenvolupades enguany i la seua presentació ha comptat amb la presència de María López, Alicia Reig, Alba Alberola i Carlos Izquierdo (“Rempujo, punzón y lezna”) i Joan Sabas i Adán Aliaga (“Didals”).

Joan Sabas y Adán Aliaga (“Didals”)

A més, cadascun dels equips ha projectat una peça audiovisual que arreplega el treball desenvolupat durant la residència i la convocatòria ha conclòs amb una actuació de dansa, a càrrec de l’equip de Conchi Rodríguez i les rederas, que ha posat en escena el resultat del procés d’investigació i creació artística.


Projectes
“Rempujo, punzón y lezna” és un treball de recerca i creació escènica, que pren com a punt de partida l’ofici tradicional de les rederas de Santa Pola. Segons els seus autors, el projecte va nàixer de l’interés pels gestos repetitius de les rederas i les seues possibilitats coreogràfiques, però les trobades amb elles van permetre descobrir les històries de treball, esforç, convivència i memòria que hi ha darrere de cada moviment.

Els seus testimoniatges, diversos i a vegades contradictoris, han enriquit la investigació i aportat materials corporals, sonors i visuals per a continuar desenvolupant la peça. “La residència en el CIMAR ha sigut també una experiència humana molt valuosa, que ens deixa nous aprenentatges, preguntes i camins per explorar”, ha puntualitzat l’equip.

D’altra banda, “Didals”, en el qual també ha col·laborat Etna Suárez, és un projecte d’investigació artística que pren un didal heretat com a punt de partida per a explorar la memòria familiar i col·lectiva de les dones, els seus treballs, gestos i experiències. A través de fotografies, testimoniatges, records, sons i altres materials visuals, la investigació estableix connexions entre els objectes quotidians i les històries que contenen.

Des d’un enfocament interdisciplinari, el projecte busca transformar la memòria personal en un espai de trobada amb altres memòries i relats de dones, obrint noves possibilitats dramatúrgiques i creatives.