La secció Dones que ens escriuen d’aquest mes d’octubre s’honra a presentar a una dona que escriu sobre els altres, no sobre si mateixa: una dona que dedica el seu temps i el seu esforç a rehabilitar figures oblidades, sobretot, encara que no exclusivament, d’altres dones. Doctora en didàctica, professora d’art, investigadora especialitzada en la reivindicació de la dona i redactora de Wikipedia, Chelo Sellers destaca per la seua laboriositat i la seua alegria, que conquisten als qui la coneixen. Gràcies a ella podem trobar, en l’enciclopèdia en línia més important del món, a escriptores com  Carmen García Bellver i a artistes com Concepción Bascones, Mercedes Padró i María Labrandero.
Tots sabem que redactar en la Wikipedia és un treball anònim i no remunerat. Per això ens sembla tan oportú posar cara i signatura a una de les persones que contribueixen en aquesta obstinació tan desinteressada com necessari. Agraïm a Chelo el seu pacient treball i l’animem a continuar-lo amb la tenacitat i la passió que fins ara ha demostrat.

Estimada Consuelo
En primer lloc, volia donar-te les gràcies de l’oportunitat que em brindes de poder fer visible una part del meu treball al qual em dedique amb paciència i tenacitat, principalment en les meues estones d’oci.
Soc professora del departament d’Arts Plàstiques de l’IES Torrellano des de fa dèsset anys. La meua presència en el món de la docència no és casual, ja que allà per finals de 1800, el meu besavi Lorenzo Sellers Lledó es recorria la península fent classes per les escoles del territori espanyol. De la mateixa manera els meus dos avis Carlos Sellers Más i José Albaladejo Santacreu van ser mestres i el segon va treballar molts anys d’habilitat. Posteriorment, la meua mare també va seguir la tradició familiar, per la qual cosa quan vaig acabar els meus estudis de Belles arts, supose que el meu camí es va dirigir de manera natural cap a aquestes bogues.
Al llarg de la meua carrera professional vaig començar a sentir-me atreta per l’aprenentatge per projectes i la interdisciplinarietat. Precisament la meua tesi doctoral va versar sobre aquesta temàtica, desenvolupant-se sota el títol: “L’educació per projectes. Proposta del disseny curricular en l’assignatura d’educació plàstica i visual”. La investigació la vaig basar en els resultats obtinguts amb els meus alumnes a través d’uns projectes interdisciplinaris en els quals treballem la prevenció del tabaquisme en els joves. Durant tres anys consecutius, aconseguim aconseguir el primer lloc en un concurs convocat per la Conselleria de Sanitat en el municipi d’Elx i després aconseguir el primer lloc, en la modalitat de secundària, a la Comunitat Valenciana. És la primera i única vegada que un centre ha aconseguit aqueix guardó tres vegades i a més consecutives. Posteriorment, vaig aplicar els meus coneixements, està vegada per a donar forma a un projecte d’Educació Viària vist des de l’àrea de l’art i la plàstica. Amb aquesta proposta desenvolupada sota el títol: “Dues rodes i una Vida” aconseguim alçar-nos amb el primer lloc estatal del concurs convocat per la DGT en la seua primera edició. Va ser un orgull i el pagament a molta faena i dedicació.
He dut a terme altres projectes educatius molt interessants com el titulat «Els meus dits màgics» que tenia com a objectiu la creació de llibres tàctils per a xiquets i xiquetes invidents. Encara que la pandèmia ens ho va paralitzar i espere poder reprendre’ls prompte.
Fa cinc anys vaig començar un projecte personal de recuperació de la figura de la dona en l’art. Vaig començar a preguntar-me per què no m’havien mostrat quasi referents femenins en la carrera i fent ús dels mitjans digitals i xarxes socials que hi ha en l’actualitat vaig començar a elaborar un llistat de dones nascudes abans de 1945 i en aquests moments tinc aproximadament dos mil set-cents noms. És a dir, sí que hi havia dones artistes. Llavors em vaig plantejar que, ja que els llibres de text no mostren quasi referents, jo tenia un compromís amb el meu alumnat, tenia l’obligació de mostrar una altra cara de la realitat. Les lleis i les editorials estan molt endarrerida i no donen resposta a la necessitat que tenim ara. Les nostres alumnes necessiten referències d’èxit i ja és hora de proporcionar-les. D’aquesta manera, vaig començar un projecte titulat “Womeninart”, en l’actualitat han participat en aqueix projecte unes quatre-centes famílies de l’entorn de Torrellano i pedanies d’Elx. Entre el treball de tots estem realitzant un mapatge d’artistes. En aquests moments, per falta de temps, no he bolcat les últimes dades però tenim sis-centes arxivades en la direcció de Google maps: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1_acirxkq2gw_y3fxvnrrs9_c0cbyh_9z&ll=0.0034067906975678852%2C0&z=2, i enguany superarem les 1000 dones.
A partir d’aquest treball va nàixer en mi el desig d’investigar i el fruit d’aqueix treball ha sigut la creació de diferents biografies.
Per mediació d’un company del meu centre anomenat Gustavo Carrancio vaig començar a publicar en Wikipedia. La veritat és que dedique molt temps a les meues investigacions. No soc una persona que treballe ràpid i a més soc molt perfeccionista. D’altra banda, com és un treball altruista i que realitze perquè vull, no ho done per acabat fins que considere que està el més perfecte que les meues possibilitats i l’entorn on viu em permet. Entre les investigacions que he publicat i de les quals més orgullosa em sent, ja que no hi havia res escrit d’elles i han eixit a la llum gràcies al meu treball i esforç en l’ombra són: Concepción Bascones, que va ser una copista del Museu del Prado; la pintora Mercedes Padró i l’escultora María Labrandero. En aquests moments estic acabant una investigació sobre una pintora alacantina anomenada Elena Verdes Montenegro la informació de la qual que aporte és pràcticament inèdita. Porte un any treballant en ella i seguint els seus passos per Espanya i Mèxic, ja que es va exiliar i ha sigut un treball interessant.
De totes aquestes propostes em sent molt orgullosa, ja que són figures que havien caigut en l’oblit i gràcies al meu esforç han eixit de la foscor, i ara estan en Wikipedia perquè tothom puga consultar-les i continuar ampliant la informació.
No sols treball sobre dones, quan em sorgeix també col·labore amb altres figures que mereixen visibilitat, siguen home o dones, com és el cas d’Antonio Bascones Martínez, metge, acadèmic, professor i escrit, al qual estic dibuixant la seua biografia. Entre els meus treballs es compten l’ampliació en Wikipedia de la biografia del pintor valencià Genaro Lahuerta i tinc pendent realitzar la biografia d’Antonio Vercher, un gran dibuixant valencià malmés i oblidat.
D’altra banda, l’any passat vaig començar un projecte titulat: “DAS. Dons artistes silenciades”. Amb l’ajuda del meu alumnat ens vam introduir en el rastreig i visualització de pintores alacantines de principis de segle XX. Vam poder obrir dues biografies en valencià en Viquipèdia i tinc pendent ultimar uns treballs. És una labor molt complicada, ja que és molt difícil rastrejar a aquests referents.
A pesar que l’art és la meua passió, em deixe embargar per altres àrees com la poesia. L’any passat vaig realitzar la investigació d’una escriptora i poeta que, encara que no va nàixer a Alacant, va desenvolupar tota la seua obra en la nostra terra; em referisc a Carmen García Bellver. Gràcies a l’ajuda de la família i el meu treball de recerca en hemeroteques he pogut realitzar una biografia molt documentada que es troba en Wikipedia.
Aquest treball m’ha donat peu al meu últim projecte educatiu anomenat “Les poetesses de la mar”,  que està centrat en la recuperació i visibilitat de la figura de la dona alacantina en la poesia. He seleccionat a una vintena de poetesses amb les quals pretenc realitzar un projecte variat, que permeta als discents treballar en molts i diferents àmbits: plàstica, vídeo-art, literatura, lectura i creació de textos. Estic realment il·lusionada amb aquest projecte i m’agradaria poder donar-li difusió a la Comunitat Valenciana perquè no hi ha molta faena realitzada en aquesta línia.
T’agraïsc l’oportunitat que em dones de donar visibilitat a les escriptores anònimes de Wikipedia; estem fent una labor encomiable equilibrant referents femenins dins de la xarxa, i sense cap mena de lucre. Gràcies per reconéixer i donar suport a la nostra labor.

Chelo Sellers Albaladejo.