El Pla General Estructural (PGE) en el qual treballa l’Ajuntament d’Alacant contempla una bateria d’actuacions i estratègies orientades a la integració i millora dels espais Port-ciutat, que inclouen el desenvolupament de nous usos vinculats a l’oci, la cultura, l’emprenedoria, la innovació, els espais verds, el comerç i oficines orientades a l’economia blava. Per a això, el PGE establirà que el Pla Especial del Port s’adapte a les noves directrius estratègiques, especialment quant a la integració Port-ciutat i a l’evolució dels usos portuaris en l’entorn urbà.
L’equip de Govern de l’alcalde Luis Barcala ha obert un procés de participació per a presentar l’Esborrany del PGE, el document urbanístic més important dels últims 39 anys ja que estableix les pautes i la regulació necessàries per al desenvolupament social i econòmic d’Alacant així com la dotació d’infraestructures, dotacions i espais lliures per als pròxims 20 anys. Després de la celebració de les dues primeres taules temàtiques, sobre Infraestructura verda i Mobilitat, està previst que la pròxima taula se celebre el 7 d’abril, a les 17.30 hores, en Porta Ferrisa, en la qual es debatrà sobre la planificació de dotacions i serveis, que inclou l’estratègia Port-ciutat.
«L’estratègia Port-ciutat s’orienta en el Pla General Estructural cap a un model d’integració, reconeixent el Port com un element essencial de la identitat d’Alacant i com un motor de desenvolupament econòmic i social”, exposa el regidor d’Urbanisme, Antonio Peral. “Un Port connectat, accessible i ben integrat permetrà consolidar un front litoral d’alta qualitat urbana, d’acord amb la imatge d’Alacant com a ciutat mediterrània, innovadora i oberta a la mar que es pretén”, afig Peral.
L’Ajuntament d’Alacant no ostenta la titularitat del domini públic marítim-terrestre ni de l’àmbit portuari, tots dos sota la competència de l’Administració General de l’Estat. Per això, el PGE reconeix l’àmbit portuari sense assumir la seua ordenació directa, si bé estableix criteris i estratègies que orienten el seu desenvolupament i asseguren una adequada integració amb la ciutat consolidada.
En aquest sentit, l’estratègia Port-Ciutat es planteja amb una doble perspectiva: d’una banda, mantindre i reforçar l’operativitat portuària pel seu caràcter estratègic i dinamitzador, assegurant l’eficiència de les activitats comercials, logístiques, turístiques i de serveis vinculades a l’ús propi del Port. Per un altre, consolidar els espais Port-ciutat com a àmbits de transició en els quals es millore la integració, la permeabilitat, l’accés ciutadà i la implantació d’usos compatibles que dinamitzen la façana marítima.

Usos compatibles, reordenació del trànsit i accés ferroviari soterrat
Per a això, s’establiran criteris de compatibilitat d’usos per a minimitzar els conflictes derivats de l’activitat portuària, incloent-hi soroll, trànsit pesat i emissions, i per a ordenar la transició entre els usos portuaris, terciaris i urbans. Així mateix, es garantirà que no s’implanten usos sensibles en zones exposades, preservant la funcionalitat del Port i la qualitat de vida en els àmbits urbans confrontants.
A més, el front portuari s’incorpora com a element estructurant de la infraestructura verda municipal, reforçant el corredor litoral i les relacions visuals amb fites com el Castell de Santa Bàrbara.
S’aborda, així mateix, la reordenació del trànsit en l’entorn portuari, en línia amb l’estratègia bàsica del PGE de reducció del trànsit rodat en el front litoral. En aquest context, es promourà la mobilitat sostenible, fomentant el transport per als vianants, ciclista i públic, al mateix temps que s’assegure una connexió eficient amb les xarxes estructurants del municipi.
La reconfiguració de l’accés ferroviari al Port, reemplaçant el traçat actual per un ferrocarril soterrat destinat al transport de mercaderies, constitueix un element fonamental en l’estratègia d’integració Port–ciutat. El traçat actual travessa polígons industrials i barris de la ciutat, com a Sant Gabriel, i el seu soterrament permetrà alliberar espai per a la implantació de nous barris residencials i la creació d’un corredor verd que connecte la ciutat amb el litoral.
Donat el caràcter estatal de l’àmbit portuari, s’establiran mecanismes de coordinació entre administracions implicades, de manera que les determinacions del PGE servisquen com a marc estratègic per a la revisió i actualització del Pla Especial del Port, assegurant la coherència entre la planificació municipal i les competències estatals.
Més enllà de les estratègies plantejades, el PGE obri la porta a una reflexió de major abast sobre el futur de l’entorn portuari, contemplant com a línia d’estudi la possible reserva de sòls en l’àmbit interior, en el nou escenari que configura la Variant de Torrellano.
Aquesta oportunitat permetria configurar un espai capaç d’acollir activitats logístiques i de suport en condicions d’alta eficiència, evitant tensions amb els teixits urbans consolidats i reforçant la competitivitat del sistema portuari. El seu desenvolupament haurà d’orientar-se cap a la creació d’un entorn dinàmic i qualificat, on la logística es complemente amb iniciatives vinculades a la innovació, la investigació aplicada i les noves economies emergents.
D’aquesta manera, es planteja la possibilitat de configurar un espai que actue com a catalitzador de sinergies entre activitat econòmica, coneixement i ciutat, contribuint a reforçar el paper del port com a motor de desenvolupament.

Clúster d’innovació
En els àmbits confrontants amb barris residencials consolidats, el PGE proposa configurar un entorn d’alt valor afegit que funcione com a transició harmònica entre la ciutat i el Port, integrant usos urbans compatibles amb l’activitat portuària. Les vores del Port orientaran la seua estratègia a fomentar l’activitat econòmica i la innovació.
En aquest context, el PGE proposa la configuració d’un clúster d’innovació com a eix clau per a la dinamització econòmica, articulat al llarg del corredor que connecta l’aeroport amb el Port i integrant àmbits estratègics com Aguamarga, Ciutat de la Llum i la EUIPO, així com altres espais amb potencial de transformació cap a activitats d’excel·lència.
De manera complementària, es preveu el desenvolupament de comerç i restauració d’escala local i metropolitana, així com espais públics i zones verdes, passejos portuaris i àrees recreatives o esportives lleugeres. També es contemplen equipaments turístics compatibles i serveis vinculats a la terminal de creuers. Aquestes actuacions busquen reforçar la continuïtat per als vianants, dinamitzar l’activitat urbana i millorar l’accessibilitat a la mar, garantint sempre la seguretat i funcionalitat pròpies d’un Sistema General Portuari.