Em equivocao

Jean Baudrillard, el meu filòsof francés de capçalera, va escriure que la corrupció és inherent al poder. El robatori és qüestió de temps, deia Camba, eixe genial periodista de Corts al començament del Segle XX, el del tango Barata, que segueix ara molt vigent. No suportaríem una confessió de la inutilitat del polític o de la seua corrupció perquè “el polític és la nostra màscara, i si l’arranquem correm el risc de trobar-nos amb una responsabilitat en cru, la mateixa de la qual ens hem buidat per al seu benefici”. Per tant, pensa Baudrillard, la corrupció no és mai un accident sinó conseqüència del Mal. Un concepte que no formula des de la religió o la moral, sinó d’una teoria que postula l’existència de moviments antagònics, la realitat integral i el seu revers, la forma dual, que provoquen una destrucció o desintegració secreta que transforma una destinació positiva en una finalitat assassina. “Es tracta de la violència mundial immanent al sistema-món i que li oposa, des de dins, la forma més pura del desafiament”. (El pacte de lucidesa o la intel·ligència del Mal).

Filosofies a part, els poderosos, ja siga un rei, un president del govern o un conseller autonòmic , no poden ni deuen demanar perdó. Tal vegada un home del carrer, un tiñalpa com diu cert escriptor i acadèmic, puga al·legar innocència per haver comés errors o pecats per abús de confiança o ingenuïtat. Quan ho fa el poderós o és un cínic, un farsant, o és un imbècil.

No és de rebut, perquè el “Em equivocao”. El president del govern hauria de dimitir, si vol conservar la confiança en la democràcia, eixe sistema imperfecte però necessari. No val dir que així “s’entrega el país a PP-VOX”, que tal vegada, perquè cal deixar que la ciutadania trie si vol votar a destra o a sinistra. Ara bé, la democràcia i els seus polítics, fins i tot els que salen granotes, és millor que qualsevol dictadura o règim autoritari.

Conte jueu

Ernst Tugendhat, ( 1930-2023) filòsof i pedagog alemany d’origen jueu, va sobreviure a la persecució nazi refugiant-se a Suïssa i després a Veneçuela. Al seu retorn a Alemanya després de la guerra va ser catedràtic en universitats i també un activista en defensa dels drets humans. El 21 de gener de 1987, amb motiu de l’expulsió d’Alemanya d’alguns refugiats palestins i libanesos va realitzar una al·locució en una església de Berlín, en la qual va acusar l’estat alemany i als tribunals de justícia de vulnerar els drets d’aquests estrangers als quals se’ls va negar la condició de perseguits polítics. Però també va denunciar al sionisme d’Israel per la seua actitud colonialista: “Algú va dir: Volem fundar el nostre propi estat allí on no hi ha res” pressuposant que res hi ha allí on només hi ha àrabs . Els propis jueus han interpretat erròniament el judaisme en el sentit nacionalista. I aquest falsejament del judaisme depén íntimament del nacionalisme centreeuropeu alemany, polonés i d’altres pobles, així com de l’antisemitisme”. Segons aquest filòsof, la creació d’Israel no va anar necessàriament conseqüència de la persecució jueva a Alemanya, però sí que entén que eixe estat és responsable , entre altres, de la seua instauració en terra de Palestina. Per tant, no es podia tractar a libanesos i palestins com l’estaven fent.

Tugendhat recorda llavors un conte jueu en el qual els deixebles d’un rabí responen a la pregunta de com reconéixer quan acaba la nit i arriba la claredat del dia. Els deixebles fallen una vegada i una altra contestant que és quan es distingeixen les diferents formes de la naturalesa. I el rabí els aclareix que només és quan “en mirar en el rostre de qualsevol persona veus a un germà o a una germana”. Fins llavors la nit romandrà. Il·luminada només pel foc anti aeri, els míssils i les ciutats incendiades.

Dubtosos privilegis

La ciutat de Sant Vicent del Raspeig és una urbs privilegiada en més d’algun sentit. Té el campus universitari que acreix la riquesa de propietaris d’habitatges i comerços. No obstant això el seu progrés econòmic i creixement es veu amenaçat per l’augment de la població i la creixent necessitat de més i millors serveis, tant sanitaris com transports públics, entre altres. La neteja viària i la recollida d’escombraries és un d’eixos punts crítics i la denúncies per l’aparició de plagues d’insectes i rates ja es reflecteixen en la premsa local, impulsades per una oposició que ja va estar molt temps governant i tampoc va fer gran cosa.

Molts ciutadans es pregunten on van els seus impostos. Tal vegada a pagar festejos i activitats que no són tan necessaris ni tan ben organitzats.