Un musical encantador. Nova versió en castellà per a públic familiar del clàssic conte de Blancaneu, creat pels germans Grimm, en la qual Taules Teatre amb la creativitat i la qualitat que caracteritza a aquest grup, distingit amb un Premi Max per la seua trajectòria, introdueix nous personatges per a donar un gir inesperat a la coneguda historia de Blancaneu que es representarà el dissabte 10 de gener de 2026 a les 18.00 hores.

Intèrprets: Ana Arrarte [Blancaneu] | Alba Aracil [Malèfica] | Sofía López [Anciana/Bella/Elsa] | José Fernández [Príncep] | Andreas Lozano [Lladregot] | Iker García [Rater/Follet espill] | José A. Pérez [Lacai].

Aquest musical no és una rèplica del conte original, ja que introdueix elements nous en la història com el poder de Malèfica de portar personatges d’altres contes per a ajudar-lo en la seua equivocada cerca de la bellesa exterior.

Aquesta fantasia musical amb cançons totalment originals, destaca els valors sobre l’aparença, la bondat sobre la supèrbia i realça que el bé ha de triomfar sempre sobre el mal, tot en clau infantil i per a tots els públics.

Entrada gratuïta per a gaudir d’aquest musical. Invitacions en taquilles de l’Auditori de La Nucia.
Un regal especial de la Regidoria de Cultura per a acostar les arts escèniques a les famílies.

Enllaç per a l’obtenció en línia d’entrades:

https://lanucia.janto.es/espectaculo/blancanieves-y-el-espejo-magico/blancanieves

Sinopsi:

Érase una vegada un regne on l’alegria floria amb les noces del Rei i la seua nova Reina, una dona de somriure dolç però mirada inquieta. Darrere de la seua amable façana, s’amagava una ombra: el temor constant de no ser suficient.

Amb els anys, la jove Blancaneu va anar creixent com una flor a la primavera, irradiant una bellesa tan pura que va despertar l’enveja en el cor de la Reina. Dia rere dia, la sobirana consultava al seu espill encantat, buscant consol en el seu reflex. Però un dia, l’espill va trencar l’encanteri de la seua vanitat: Blancaneu és ara la més bella del regne.

Devorada per la gelosia, la Reina es va endinsar en les arts fosques a la recerca de poder. En la seua desesperació, va robar l’essència de Bella, una dona que brillava no per la seua aparença, sinó per la bellesa de la seua ànima. Però fins i tot així, la resposta de l’espill no va canviar.

Embogida, la Reina va recórrer a la màgia gelada de la princesa Elsa i va llançar un encanteri que va congelar el cor de Blancaneu. Tot semblava perdut. No obstant això, l’amor veritable —noble, càlid, invencible— va trencar el gel. Un príncep, guiat per l’amor i l’esperança, va rescatar a Blancaneu de l’abisme.

Derrotada i reflectida en la seua pròpia foscor, la Reina va ser atrapada per sempre a l’interior de l’espill, condemnada a contemplar el que mai va poder comprendre: que la veritable bellesa naix del cor.