L’Aula de Teatre de la UA inaugura la setmana vinent la temporada d’estrenes de la Universitat d’Alacant amb l’obra La odisea según Penélope, el seu nou muntatge amb direcció de Francesc Sanguino, en el qual reinventa el clàssic d’Homer des d’una mirada femenina i actual. L’estrena tindrà lloc dimecres, 7 de maig, a les 19 hores, i la seguiran el Concert de Primavera de la Coral UA, el 14 de maig, i l’obra  del Taller de Teatre de la UPUA No hables con extraños, el 4 de juny.

El grup de teatre clàssic de l’Aula de Teatre de la UA ha estat treballant en La odisea según Penélope durant el curs 2024/25. En aquesta reinterpretació de l’odissea, el protagonisme ja no recau en Ulisses, sinó en Penèlope i les tretze esclaves que van criar Telèmac des de la infància, les quals van ser executades per ordre del rei, un fet a penes esmentat en el text original. Aquest Ulisses absent és evocat per les dones amb el propòsit d’imaginar un regne lliure de crueltat, un ideal que s’enfonsa fatalment en tot just vint-i-quatre hores després del seu retorn, marcat per la massacre dels cent pretendents. La odisea según Penélope posa el focus en els éssers desproveïts de poder: les víctimes col·laterals, els marginats i els inadaptats. Tots ells troben la seua veu sota el lideratge de Penèlope, que transita per diferents etapes de la seua vida: des de la xiqueta raptada per a ser casada com a part d’un acord entre reis, passant per l’estratega que lluita per mantenir la pau durant els vint anys d’absència d’Ulisses, fins a convertir-se en una anciana viuda, oblidada i trastocada davant de les ruïnes de la seua cosmovisió. Penèlope emergeix com una figura derrotada en el seu intent per transformar el món en un lloc menys inhòspit i saguinari. Aquesta odissea narrada des de la perspectiva de Penélope no perd el caràcter èpic. No obstant això, ací l’èpica resideix no en les gestes heroiques individuals, sinó en els conflictes interns d’una família esquinçada per la guerra, enfrontada amb si mateixa i atrapada en una lluita pel poder en una pàtria que mai els va pertànyer realment.

La Coral de la UA serà la protagonista de la segona estrena en el Paranimf, on oferirà el Concert de Primavera, inspirat aquest curs en l’audiovisual i els videojocs. La cita serà el 14 de maig, a les 19 hores, amb una proposta molt particular del seu director, Shlomo Rodríguez, a través d’una connexió amb una altra esfera de la cultura molt poderosa, la del món audiovisual i del videojoc, que plasma en un repertori en què la música coral s’acosta al món de les bandes sonores o els musicals. Les veus que componen la Coral de la UA, acompanyades en aquesta ocasió per guitarra, flauta, baix i piano, despleguen sobre l’escenari una proposta musical diversa i treballada durant tot el curs. El programa incorpora des d’obres de tradició més clàssica, de Schubert, Bizet, G. Fauré o J. Offenbach, a peces emblemàtiques de musicals o pel·lícules que formen part de la nostra memòria col·lectiva.

No hables con extraños (fragmentos de memoria), a càrrec del Taller de Teatre de la UPUA, serà la tercera estrena d’aquesta temporada, el 4 de juny, a les 19 hores. Begoña Tenés dirigeix aquesta obra d’Helena Tornero sobre ferides obertes i històries persistents que connecten l’ahir i l’avui. «A vegades, quan parlem del nostre passat més recent, ens adonem que, en realitat, parlem del nostre present. De coses que ens passe ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar. No hables con extraños  (fragmentos de memoria) ens descobreix que hi ha moltes històries que traspassen el sedàs del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegen, que demanen ser obertes per a poder cicatritzar-se de manera definitiva. Una successió de relats trencats, aparentment inconnexos, que van del drama a l’humor. Peces d’un mosaic en el qual també estem nosaltres. Històries que obrin preguntes formulades des d’un passat recent que busquen la resposta en els nostres dies».