Resituar, rellegir, recordar, restituir, van ser algunes de les paraules que més es van poder escoltar divendres passat en la intensa jornada dedicada a l’escriptor dianense Juan Chabás Martí amb motiu del 125 aniversari del seu naixement. L’Any Juan Chabás està impulsat pel Ajuntament de Dénia i compta amb importants col·laboracions com la de l’Institut Cervantes, la Fundació Max Aub, la Residència d’Estudiants, la Fundació Cultural Miguel Hernández i l’aportació catedràtic Javier Pérez Bazo, el major expert sobre Juan Chabás fins a la data i artífex de la reconstrucció de la seua memòria a la seua ciutat natal i a nivell internacional.

Els actes van començar amb la visita a Dénia del director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, per a participar en un conversatorio sobre Juan Chabás i la generació del 27 amb la poeta Àngels Gregori. Abans d’això, García Montero va signar en el llibre d’honor de la ciutat i va deixar una dedicatòria carregada de sensibilitat cap a Chabás, “que representa tantes coses en la història cultural i cívica del nostre país”. També picades d’ullet a la seua obra, de la qual és bon coneixedor, quan ofereix la seua “millor abraçada” a aquesta ciutat del Mediterrani “que ens uneix amb els seus ciris i navega des dels ports d’ombres cap a una llum sense fi. Siguem espills de la convivència, la interculturalitat i la democràcia”.

Referències literàries i biogràfiques també n’hi va haver en el conversatorio amb Àngels Gregori davant un auditori del Centre Social replet i amb molt de públic jove. Gregori, nomenada pel Ministeri de Cultura comissària per a la celebració del centenari de la generació del 27, va afirmar després en declaracions que aquests actes entorn de Juan Chabás porten a “rellegir la figura d’un autor que, a causa dels exilis, va ser una figura oblidada” i va incidir en la importància de “resituar el seu paper en la història, ja que Chabás va ser una de les mirades més lúcides i atentes de la generació del 27 i un autor molt important en assaig, crítica i narrativa”.

Va sol·licitar també García Montero el reconeixement a la figura de Juan Chabás i va afirmar que “és molt important fer costat a l’escriptor i també a les institucions i persones que l’estan reivindicant”. La seua participació en aquest acte va ser bona prova d’això. També el fet que demà, 2 de desembre, la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes s’òbriga per a rebre el llegat de Juan Chabás, amb aportacions de Javier Pérez Bazo, marmessora de l’escriptor, i el Ajuntament de Dénia.

Entendre l’oblit, deliberat, d’un autor com Chabás, “un dels grans oblidats de la generació del 27”, com va dir el seu coetani i bon amic Rafael Alberti, passa per conéixer que va ser un escriptor molt compromés, republicà militant, que va prendre les armes, va eixir a l’exili i va morir molt jove sense poder tornar mai al seu país, va apuntar García Montero. Circumstàncies que ho van fer “un enemic clar de la dictadura, que va tindre un desig molt clar per mantindre en silenci figures com la seua”.

Tot això es reflecteix també en l’exposició “Juan Chabás, la mirada atenta de la generació del 27”, organitzada pel Ajuntament de Dénia, que es va inaugurar el divendres a la vesprada i es pot visitar a la casa de la marquesa Valero de Palma (c. Cavallers, 3) fins a maig de 2026.

Comissariada per Rosa Seser, arxivera de Dénia, Àngels Gregori i Llúcia Signes, cap de l’àrea de Biblioteques, mostra material del Arxiu Municipal de Dénia i del Museu Etnològic i un altre cedit per la Fundació Max Aub, la Residència d’Estudiants, Javier Pérez Bazo i la Fundació Cultural Miguel Hernández.

Presideix l’entrada a la mostra un fragment de la famosa fotografia de grup de la generació del 27 en la qual apareixen Rafael Alberti, Federico García Lorca, Juan Chabás i Maurici Bacarisse.

Una de les sales està centrada en la relació de Juan Chabás amb Dénia, la seua ciutat natal, sempre present per a l’autor. En el seu poema Pelegrí, escrit a l’Havana en 1953, un any abans de morir, diu Chabás:

Atrás dejó el mar, cada silencio

de cada hueso, el plomo, la bandera,

un libro nunca escrito… No su aliento

vagando herido de La Habana a Dénia

En cinc blocs temàtics es recorren els orígens de la família Chabás, el context històric dianense que va acompanyar a l’autor en els seus inicis, el seu ferm compromís polític amb la República, amb la militància activa en el Partit Radical Socialista i les seues activitats a Dénia, i el desarrelament, amb l’exili forçós després de la Guerra Civil, amb Dénia sempre en el pensament. I el primer reconeixement i descobriment de l’autor per part de la seua ciutat natal, amb la concessió l’any 1984 del títol de fill predilecte.

Fotografies, obres com el bust que li va realitzar a Cuba l’escultor Enrique Moret, donat a la ciutat de Dénia, el quadre que li va dedicar Joan Castejón, un dibuix de Rafael Alberti i dibuixos de Pérez Carrió; o el facsímil d’un número del periòdic El País, que Chabás va fundar i va dirigir en 1930, i del qual es conserven escassos exemplars en el Arxiu municipal, estan també exposats en aquesta primera sala.

En l’altra estada es presenta una evolució cronològica de la vida i trajectòria de Chabás. Des del trasllat familiar a Madrid, els anys de formació, els viatges i vivències, les primeres obres, el pas per la Residència d’Estudiants i la seua implicació amb l’anomenada generació del 27 i la Guerra Civil i l’exili. El periple de Paris a l’Havana, amb els seus pares. La casa del Vedat, la seua vida personal, l’amistat amb intel·lectuals en l’exili, com Max Aub, el seu últim matrimoni amb Aída Valls, les dificultats i el món universitari, fins a la seua primerenca mort a l’Havana en 1954.

En aquesta sala és on es poden veure els originals, primeres edicions, de l’obra de Juan Chabás. Les primeres obres de poesia, de difícil localització, aportades per la Fundació Cultural Miguel Hernández d’Oriola. Els treballs de traducció al castellà, de l’italià, del francés i del català, com a traductor de Josep Pla. Les novel·les originals i els diversos assajos. També dibuixos originals de Juan Chabás realitzats a Cuba, un poema manuscrit, un dibuix de José Caballero i la màscara mortuòria de Juan Chabás obra d’Enrique Moret.

Tot això entremesclat amb fragments d’obres de Chabás i una reflexió final enunciada per Rosa Seser: la necessitat de posar en valor la figura de Juan Chabás, així com d’altres autors, que van ser oblidats en la voràgine de la història i l’exili.

“Juan Chabás –afirma- ha tornat a Dénia, ha tornat a la seua casa. I esperem que els qui visiten aquesta exposició arriben a entendre que va tindre una vida difícil i s’acosten a la seua figura amb el cor”.