Gloria Bruno va arribar a mi a través d’una bona amiga i gran col·laboradora del Cantarano: Carmen Santisteban. Gloria és una dona discreta, cultivada, sensible. Una d’aqueixes, afortunadament moltes, madrilenyes-alacantines que enriqueixen la nostra terra amb la seua humanitat i la seua cultura. Ha dedicat la seua vida professional a la docència, on ha aconseguit llocs rellevants com a coordinadora d’escoles i investigadora didàctica. La qual cosa ha compaginat amb la creació literària, destacant els seus monòlegs feministes -representats en el teatre Federico García Lorca de Getafe-, els seus llibres dedicats a la infància, des de l’originalíssim «Diario de un bebé» hasta el de haikus infantiles («Haikus en tu mochila»), un entranyable llibre il·lustrat en el qual col·labora la seua neta, sense oblidar-nos del qual transmet valors formatius als més xicotets: «La osa rosa y el medio ambiente»; i en fi, els seus poemaris, que recullen la seua expressió més íntima i personal: «Gritos y silencios» y «Bailando con ella».

La seua inserció en la vida literària alacantina li ha resultat fàcil, ja que pertany a l’Associació Rincón Poético de la Vall del Vinalopó que acaba de reeditar -en 2022- el seu primer poemari i d’editar-li el segon, fins llavors inèdit. De tot això i d’altres qüestions ens parla en aquest text, on ens anticipa els seus projectes literaris més immediats.

Consuelo, vaig tindre l’honor de conéixer-te en la presentació del llibre d’Alfonso Paso, i la teua generositat convidant-me a participar en la teua revista digital i a formar part de la teua secció de LOBLANC dedicada a les dones escriptores m’ha motivat encara més per a seguir el procés de creació literària en el qual porte immersa tota la vida. No en va l’escriure és una manera d’organitzar els nostres pensaments. Primer, quan eres xiquet i intentes ordenar totes aqueixes fantasies i pretens plasmar-les en els teus escrits. Després, en l’adolescència, quan les hormones estan revolucionades, sorgeixen els poemes d’amor, de rebel·lia o fins i tot de com veus el món que t’envolta. D’aquesta manera s’apaivaguen totes les angoixes, que quedaran en compartiments i que romandran ocultes durant tota la vida conformant la teua identitat.

El bagatge professional, en el meu cas com a mestra infantil, coordinadora d’escoles infantils i mestra d’adults, m’ha influït en la manera d’escriure i mostrar les emocions a través de l’observació d’aqueixos xiquets, d’aqueixos grups socials i d’aqueixes dones majors que decideixen la fascinant tasca d’aprendre, ja que no van tindre l’oportunitat en la seua infantesa. Per això els meus escrits estan plens de totes aqueixes vides que he tingut la sort de conéixer i voler.

La primera edició de «Monólogos de mujer» va ser publicada per una modesta editorial situada en la zona sud de la ciutat de Madrid. Aquest llibre, abans de la seua edició, va ser representat en el teatre Federico García Lorca de Getafe pel grup Albaquías. Quan vaig veure la resposta dels espectadors vaig sentir una gran emoció en percebre les seues reaccions davant cada relat. Llavors em va sorgir la necessitat de veure’ls impresos. Vaig tindre la sort de trobar una editorial que va apostar per ells i els va publicar. La portada és una foto antiga de la meua mare i va anar un xicotet homenatge a una persona lluitadora i meravellosa.

No em considere una gran escriptora, són els lectors els que han de valorar-me; el que sí que sé és que aquells que m’han llegit m’han retornat les seues impressions positives i aqueix és el meu major estímul per a continuar escrivint.

Mes tard, van sorgir “Diario de un bebé” “Gritos y silencios” “La osa rosa y el medio ambiente” y “Haikus en tu mochila”, aquests dos últims per a xiquets.

He estat molts anys sense publicar. L’any 2022 han vist la llum: la segona edició de “Gritos y silencios” y una primera edició de “Bailando con ella”  amb disseny i maquetació de Luis Pascual Lamiñana García i editat per l’Associació Rincón Poético de la Vall del Vinalopó a la qual pertany.

“Gritos y silencios” està dividit en els diferents crits i silencis de l’home, de la terra, de la dona i de l’amor.

“Bailando con ella”  és un poemari que va encadenant un poema amb un altre. Va ser un experiment que em va sorgir en un moment donat i em va servir per a ordenar estrofes, que en aparença semblaven que no tenien un nexe d’unió i que totes juntes han donat forma a aquest llibre, havent fet d’ell un monòleg interior amb la xiqueta que està dins de mi i ha aconseguit configurar la personalitat d’aquesta dona en què m’he convertit.

Ara tinc dos projectes nous, que espere que abans que finalitze l’any vegen la llum. Un serà de poesia i l’altre de relats.

Gràcies, Consuelo, pel teu suport a les escriptores i per donar-nos aquesta oportunitat de difusió de les nostres obres.

Glòria