73 anys després de la seua defunció a Mèxic en 1951, les restes de l’humanista, historiador, americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor espanyol Rafael Altamira i Crevea van ser exhumats a primera hora del matí per a ser traslladats a El Campello, municipi espanyol en el qual sempre va dir que volia estar quan s’apartara de la vida oficial. El que fora dues vegades proposat al Nobel de la Pau i la seua esposa, Pilar Redondo, van arribar a l’aeroport madrileny de Barajas, des d’on seran traslladats per carretera fins a Alacant.

Les restes del matrimoni van ser exhumats de la fossa 371 (caserna número 3, situada en el Panteó Espanyol del cementeri de la Ciutat de Mèxic), en un acte solemne al qual va assistir el canceller del Consolat d’Espanya a Mèxic, Juan García Roig, i el servei funerari Gayosso, responsable del procés d’exhumació.

En aquesta primera fase de la repatriació van ser extrets les restes de l’historiador alacantí, que es trobaven a l’interior d’una cripta que contenia una volta dividida per dues gavetas. En la part inferior es va localitzar a l’escriptor i en la superior a la seua esposa, que va ser exhumada en segon lloc.

Posteriorment, les restes es van depositar en dos taüts diferents, tots dos protegits amb càpsules de zinc per a “el seu resguard i manteniment” en el procés de trasllat amb avió de Mèxic a Madrid aquest cap de setmana, segons va assegurar el gerent d’operacions de Gayosso, Héctor Santoyo.

El procés d’exhumació i repatriació de les restes de Rafael Altamira i Pilar Redondo va començar en 2022, quan l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, va posar en marxa la iniciativa, que ha tardat 36 mesos a convertir-se en realitat. L’exhumació i repatriació han sigut possibles gràcies a la unió aconseguida entre la família Altamira, l’Ajuntament de El Campello, la Generalitat Valenciana i la Diputació Provincial d’Alacant, així com la col·laboració imprescindible del Consolat General d’Espanya a Mèxic.

Ha sigut doncs la unió de tots els nivells de l’Administració espanyola la que ha fet possible que la repatriació siga una realitat: Govern Central, Generalitat Valenciana, Diputació Provincial d’Alacant i Ajuntament de El Campello. “Tots de la mà per aquesta causa justa, alguna cosa que des del principi ens va donar una força increïble per a seguir i seguir, per molta faena que això implicara”, assenyala l’alcalde campellero, Juanjo Berenguer.

No és la primera vegada que s’intentava. En els arxius trobem inicials gestions per a la repatriació l’any 1987, que van incloure converses entre Pilar Altamira Redó (filla de l’humanista), amb Joan Lerma en qualitat de president de la Generalitat, i Antonio Fernández Valenzuela, llavors al capdavant de la Diputació Provincial. No es va aconseguir.

Aquesta vegada, el Consell que presideix Carlos Mazón ha destinat una subvenció directa de 60.000 euros de la línia pressupostària «Promoció i foment d’activitats d’interés públic, sociocultural, econòmic o humanitari de la Comunitat Valenciana», que permet concedir ajudes per a la promoció, el foment i la realització d’activitats d’interés públic, sociocultural, econòmic o humanitari.

Per a donar fe de l’exhumació, a més de la delegació consular i directius de la funerària mexicana Gayoso, en l’acte van ser presents un fotògraf i un periodista de l’Agència espanyola de notícies EFE, que van deixar constància escrita i gràfica de l’operació.

TORNADA A CASA

Altamira va morir en 1951 i sis anys més tard la seua dona (1957). En vida va destacar per la seua labor a favor del diàleg, l’educació i la democràcia, aptituds per les quals va ser proposat en dues ocasions al Premi Nobel de la Pau, en 1933 i en 1951.

La seua arribada i defunció a Mèxic va estar marcada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola, període en el qual va ser detingut després d’intentar fugir del país, malgrat posseir immunitat diplomàtica. Posteriorment va arribar a Holanda, però la invasió d’Alemanya als Països Baixos en 1940 li va bandejar a refugiar-se a la ciutat francesa de Baiona.

L’escriptor va romandre quatre anys a França, i després va ser convidat per la Fundació Carnegie a fer classes en la Universitat de Columbia (Nova York), encara que un inesperat accident de trencament del maluc l’obliga a instal·lar-se a Mèxic, on també estaven exiliades les seues dues filles: Pilar i Nela.

Dins del seu treball humanista va ressaltar el seu nomenament com un dels deu jutges titulars del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, que posteriorment es constituiria en el Tribunal Internacional de la Haia, en el qual va ser reelegit durant mandats consecutius des de 1921 fins a 1940.

Ara, després de més de set dècades, les restes ja exhumades de Rafael Altamira es trobaran pròximament a El Campello, municipi al qual la seua família segueix estretament vinculat. Ací resideixen tres dels seus besnets.

El destí ha volgut que l’exhumació es produïra un 6 de desembre, Dia de la Constitució Espanyola.

Després de tindre confirmació que l’operació s’havia dut a terme amb èxit, l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, va agrair al cònsol general d’Espanya a Mèxic, Manuel Hernández Ruigómez, la seua implicació en la causa.

“Vull agrair-li de cor l’esforç i la dedicació que ha posat en l’exhumació de Rafael Altamira i la seua esposa. El seu treball reflecteix no sols un profund respecte per la seua memòria, sinó també una sensibilitat i compromís que transcendeixen el professional”, li va escriure Berenguer.

“Per als qui admirem el llegat de Altamira, la seua intervenció en aquest procés significa molt més que un acte administratiu. És un gest d’humanitat i justícia històrica que honra a una figura que va dedicar la seua vida a promoure els valors universals de l’educació, el diàleg i els drets humans. Gràcies per posar la seua obstinació a preservar el seu llegat i per recordar-nos, una vegada més, el valor de la cooperació entre les nostres nacions. La seua labor no passa desapercebuda i serà sempre recordada amb gratitud. En nom dels qui valorem la història i la memòria de grans intel·lectuals, reba nostre més sincer reconeixement. En nom de la corporació que presidisc, del municipi i personalment, vull transmetre-li gratitud, estima i reconeixement”, finalitza la missiva.

“Era de justícia repatriar a Rafael Altamira i la seua esposa des de Mèxic i portar-los a El Campello”, va declarar ahir el primer edil, amb el sentiment precís que s’ha escrit una pàgina més de la història del nostre país.