Els emojis ja no són sols adorns visuals o expressions simpàtiques en les xarxes socials; al contrari, són elements discursius que influeixen en la manera d’entendre els missatges digitals. Així ho planteja el nou lliure Emoji Pragmatics de Francisco Yus, catedràtic del Departament de Filologia Anglesa de la Universitat d’Alacant, que es converteix en la primera obra acadèmica que analitza aquestes imatges teclejades des d’una perspectiva exclusivament pragmàtica, és a dir, estudiant les intencions dels usuaris i com les interpreten les seues audiències.

Publicada per l’editorial Palgrave Macmillan, l’obra proposa una visió innovadora sobre com els emojis influeixen en la interpretació dels missatges en entorns digitals com les apps de missatgeria (WhatsApp). Si bé ja existeix abundant bibliografia sobre aquestes petites representacions gràfiques, la majoria dels estudis se centren en la seua dimensió semiòtica o visual. Yus, en canvi, s’allunya d’aquestes investigacions per a examinar el seu impacte en els processos inferencials de la comunicació, en com canvien o reforcen el significat del text que acompanyen i com s’interpreten per si sols, com ocorre amb els anomenats emojis nus (naked emojis).

Segons l’autor, els emojis s’han d’entendre com a eines pragmàtiques que, igual que les paraules, requereixen un context per a ser interpretats correctament. Aquesta comparació entre llenguatge verbal i icònic és l’eix central de la investigació, que demostra com, malgrat la diferència de format, tots dos compleixen funcions comunicatives similars. L’accés al context és clau, ja que el mateix emoji pot ser interpretat de múltiples maneres depenent de l’entorn discursiu o el canal usat, així com el perfil de l’emissor i receptor.

«La gent és conscient que el text tot sol pot donar peu a malentesos. L’emoticona, i també l’adhesiu, té un paper important, ja que ajuda a aclarir la intenció del missatge, suavitza o emfatitza el to, fins i tot anticipa reacciones», explica Francisco Yus.

El llibre també aprofundeix en com diferents variables demogràfiques influeixen en la producció i interpretació dels emojis. Edat, gènere, cultura, identitat i professió no sols condicionen l’ús, sinó que refermen el sentit de pertinença a determinats grups socials: «Reforcen la identitat i marquen barreres. Hi ha emojis que tenen significats prototípics, però els usuaris els ajusten segons el context. Un somriure, per exemple, pot significar moltes coses diferents, des d’amabilitat fins a sarcasme».

Una de les aportacions del llibre és l’exploració dels emojis en contextos específics de comunicació. Yus dedica diferents capítols a estudiar-ne la presència en discursos com humor, màrqueting, publicitat, política, dret i salut, i demostra que aquests símbols no són mers adorns, sinó recursos significatius que poden reforçar o transformar el missatge en funció del propòsit comunicatiu.

Així, l’autor distingeix entre l’ús personal i corporatiu dels emojis i explica que mentre que en entorns personals es prioritza l’espontaneïtat i l’expressivitat emocional, en l’àmbit corporatiu se solen usar amb finalitats estratègiques.

Els usos i desenvolupaments de les emoticones són amplis i variats. Així, per exemple, l’autor assenyala com hi ha empreses com Pepsi o Ikea que han llançat les seues pròpies apps amb emojis personalitzats, que, fins i tot, hi ha un hotel amb un menú en el qual el menjar es demana exclusivament amb emojis, o com la combinació d’alguns ha tingut conseqüències judicials. Sobre aquesta última qüestió, Yus comenta que, en alguns judicis, l’ús de determinats emojis ha sigut interpretat com una amenaça. «Hi ha hagut casos en què una seqüència de símbols, com un ganivet, una calavera i una pistola, es va interpretar com a evidència d’intenció de matar. Aquestes petites icones poden tenir implicacions legals reals».

Usos alternatius

Un altre fenomen interessant que aborda l’autor és l’evolució del significat de les emoticones amb l’ús o el pas de temps: «Parle de significats estesos o alternatius, que sorgeixen quan la gent deixa de veure l’emoji amb el sentit original. Això passa molt en apps de cites, on símbols com la bresquilla han adquirit connotacions completament diferents».

Per a aquesta anàlisi, Francisco Yus es va recolzar en un extens corpus de converses reals de WhatsApp que li va permetre observar l’ús dels emojis en contextos quotidians, íntims i espontanis. No obstant això, l’elaboració del llibre no va estar exempta d’obstacles tècnics i legals, ja que els emojis tenen drets d’imatge, que es van haver d’adquirir per a poder publicar el llibre.

Aquest enfocament està alineat amb el sòlid recorregut acadèmic de Francisco Yus, una figura destacada en el camp de la pragmàtica lingüística, especialment en el seu vessant digital. Autor de més d’una desena de llibres sobre llenguatge, mitjans i teoria de la rellevància, Yus ha sigut pioner a aplicar la pragmàtica a formes emergents de comunicació, com el llenguatge dels còmics, els mitjans de masses, i més recentment, la interacció digital a través de telèfons intel·ligents i xarxes socials.

La seua trajectòria inclou títols clau com Ciberpragmática (2001, 2010), Smartphone, Communication (2022) i Pragmatics of Internet Humour (2023). A més, és editor de la revista acadèmica Internet Pragmatics (John Benjamins), una de les publicacions internacionals més influents en aquest camp.

«Els emojis, conclou l’autor, no són simples expressions facials; són signes complexos que, com les paraules, depenen del context i de la intenció comunicativa».