L’exposició “Juana Francés, La construcció d’una artista moderna, 1945-1956” reuneix més de 50 obres de la primera època de l’artista alacantina, així com fons documentals inèdits

Beldjilali agraeix “el suport fonamental de la Generalitat Valenciana i l’enorme generositat de les institucions, col·leccionistes particulars i a la família de l’artista perquè aquesta mostra siga una realitat”

Alacant, 8 d’octubre de 2025. El Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) amb el suport de la Generalitat Valenciana ha inaugurat aquest dimecres l’exposició «Juana Francés, La construcció d’una artista moderna, 1945-1956», composta per 52 peces, 28 olis i 24 dibuixos, i una sèrie molt nombrosa de fons documentals entre catàlegs, premsa, fotografies i correspondència que podrà visitar-se fins al 25 de gener de 2026.

L’exposició revisa per primera vegada els orígens de la seua pintura, els anys de formació, la seua etapa figurativa més simbolista i la seua transició personal abans de llançar-se a l’aventura generacional de l’art abstracte.

La regidora de Cultura, Nayma Beldjijajli, ha volgut «agrair el suport fonamental de la Generalitat Valenciana, perquè aquesta exposició haja pogut dur-se a terme, així com l’enorme generositat de les institucions i col·leccionistes particulars que han prestat les seues obres». «Gràcies a tots ells, podem gaudir per primera vegada a Alacant d’una etapa desconeguda per al gran públic d’una de les artistes espanyoles més importants».

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha assenyalat que «aquesta nova exposició ens mostra els inicis d’una Juana Francés inquieta, apassionada per l’art, que investiga i crega obrint-se camí en un món eminentment masculí». A més, ha destacat que “es mostra per primera vegada una obra recentment adquirida pel Museu de Belles Arts de València”. Tébar ha querdio felicitar “a Rosa Castells, Natalia Molinos i a tot l’equip del Maca per aquesta interessant exposició”.

Rosa Castells, una de les comissàries de la mostra ha destacat «la rellevància pictòrica de Juana Francés des de principis dels anys 50. Veure quasi tota l’obra coneguda i localitzada d’aquest període de Juana Francés no sols és en si mateix molt interessant, sinó que ajuda a més a entendre la trajectòria posterior de l’artista i algun dels constants en la seua obra».

Per part seua, l’altra comissària, Natalia Molinos ha indicat que «Juana Francés 1945-1956, la construcció de l’artista, mostra per primera vegada de manera individual l’etapa inicial de la creadora, figurativa però que conté molts aspectes que desenvolupa en les seues fases més conegudes, com les arenes del seu informalisme o la crítica social i estètica de «L’home i la Ciutat. Gràcies a aquest projecte expositiu han eixit a la llum obres de Juana Francés que desconeixíem i que ens ajuden a entendre millor la seua tècnica i temes treballats, així com la seua evolució».

En aquesta mostra es pot veure l’etapa menys coneguda de Juana Francés i, no obstant això, transcendental, quan l’artista cerca definir-se i diferenciar-se en el panorama artístic nacional. Algunes de les pintures realitzades en aquest període no es conserven, i una part molt important de les quals es mostren en aquesta exposició es guarden en les quatre institucions a les quals Juana Francés va llegar la seua obra: el MNCARS de Madrid, el IAACC Pablo Serrano de Saragossa, l’IVAM de València i el MACA d’Alacant. D’elles provenen els préstecs per a aquesta exposició. Unes altres de les obres que es poden veure pertanyen al Museu de Belles Arts de València, a la Col·lecció Studiolo de Candela A. Soldevilla, la Col·lecció de l’Institut de Turisme d’Espanya, així com a les famílies Francés Coloma, Izard Francés i la família de Nellina Pistolesi.

L’artista

Juana Concepción Francés de la Campa (Alacant, 1924 – Madrid, 1990) és una de les artistes més contundents del panorama artístic espanyol de la segona meitat del segle XX, pionera de l’informalisme abstracte i única dona de l’emblemàtic grup El Pas. Va ser reconeguda per la crítica des de la seua etapa inicial figurativa fins al final de la seua trajectòria, però va ser oblidada per la historiografia de l’art. En els últims anys la seua figura s’ha reivindicat amb força, afirmant la seua qualitat i pertinència, i el MACA ha aprofundit en sengles exposicions sobre les seues pintures abstractes: les terres, les caixes i els milotxes o fons submarins.

Castells explica que Juana Francés “és la més destacada d’un grup de dones artistes que va començar a exposar en els anys 50 del passat segle i l’obstinació professional del qual va desafiar a la societat del seu temps. Enfront d’un entorn hostil, normatiu i rígid creat per la ideologia política i social del franquisme, Juana Francés va aconseguir estar atenta a les preocupacions plàstiques i formar part d’una generació d’artistes que van revolucionar l’art del seu temps, impulsats per una situació política, social i cultural coercitiva”.

L’obra

En els anys de formació acadèmica, Juana Francés va realitzar còpies del Museu del Prado, va pintar paisatges de reminiscències impressionistes, va retratar als seus familiars més pròxims mentre va practicar en dibuixos al llapis, carbonet o sépia, la figura humana en actituds i escenaris diversos, amb especial afició pel nu femení.

Entre 1949 i 1951, destaca una sèrie de natures mortes, sòlids i elementals, en composicions on empra una matèria rugosa de pasta espessa. Cap a 1952 apareixen les figures humanes en grans composicions d’arrel metafísica amb figures voluminoses de tall geomètric i simbolisme contingut. A mitjan dècada dels cinquanta, i de manera oculta i callada, Juana Francés emprén una sèrie d’obres experimentals. Són cartons i llenços sense perspectiva, pròxims a la influència de Paul Klee o fins i tot de Wassily Kandinsky, una espècie de pas intermedi entre la figuració i l’abstracció on xicotets signes jeroglífics i figures geomètriques semblen surar en l’espai compositiu.

Activitats paral·leles

Durant el temps que dure l’exposició, el museu durà a terme un extens programa d’activitats amb la finalitat de descobrir un poc més de l’artista, el context històric, la cultura visual de l’època a través d’un cicle de conferències amb distintes especialistes: Isabel Tejeda, María Rosón, M.ª Jesús Folch i la mateixa Natalia Molinos; l’estrena de “La força oculta” un documental de la mateixa Natalia i Maxi Velloso; un assaig visual dirigit per Sol Spinelli i amb la presentació dels projectes que des de la mediació hem dut a terme amb tota mena de públics: amb la EASDA, el projecte Visca Juana de Juan Diego i Ester García; amb Paraules Majors que preparen espectacle; amb el Seminari “Jo, Juana” de professors a càrrec d’Explicar-te; la presentació d’una caixa didàctica sobre Juana Francés per a centres educatius; un projecte amb els alumnes de la Facultat de Belles Arts d’Altea i amb els veïns de Sant Isidre d’Albatera dirigit per Leticia Cano amb Julia Llerena i Anais Florin i tindrem, al final de l’exposició, l’estrena d’un espectacle escènic a càrrec d’Ambulants Lab.

• Durant el mes d’octubre es duran a terme les següents:

Divendres 17 d’octubre a les 18.30 hores. Projecció del documental «Juana Francés, la força oculta» dirigit i produït per Maxi Velloso i Natalia Molinos amb el patrocini de Generalitat Valenciana, Regidoria de Cultura d’Alacant i MACA, i la col·laboració de Casa Mediterrani i el suport d’Espill d’Alacant.

Dissabte 18 d’octubre a les 12 hores. Grans artistes a seques. Inscripció en la web del museu. A càrrec d’Explicar-te.

Divendres 24 d’octubre a les 18.30 hores. Conferència “Juana Francés. Del silenci a la paraula” a càrrec d’Isabel Tejeda.

De la mateixa manera, s’ha realitzat una nova edició de postals que reprodueixen peces de l’artista i que els visitants poden enviar a tothom des del museu. A les quals ja estaven disponibles, se sumen les peces: Dona amb dos xiquets, Retrat de la mare, Figura d’home i Natura morta.