El Museu Boca del Calvari albergarà durant els pròxims mesos l’exposició ‘Moda a peu de carrer’, de la reconeguda fotògrafa Joana Biarnés (1935-2018), considerada la primera dona fotoperiodista d’Espanya i l’obra custòdia de la qual i difon la Fundació Photographic Social Vision. L’exposició, promoguda per la Regidoria de Patrimoni Històric i Cultural de l’Ajuntament de Benidorm en col·laboració amb aquesta fundació, serà inaugurada aquest dijous, 3 de juliol, a les 19.30 hores i podrà visitar-se en aquest museu municipal fins al 19 d’octubre.

La regidor de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, al costat de l’alcalde de la ciutat, Toni Pérez, han convidat a ciutadans i visitants a “visitar aquesta nova exposició que portem al Museu Boca del Calvari, obra d’aquesta dona que va ser pionera en el fotoperiodisme però també en la fotografia de moda tant al nostre país com a nivell internacional i que va saber captar com ningú l’essència del seu temps”.

Joana Biarnés és hui reconeguda com una figura imprescindible en la història de la fotografia nacional, en l’obra de la qual també destaca la seua mirada al món de la moda. La seua transcendència en aquest sector queda demostrada en aquesta mostra, que inclou quasi un centenar de fotografies que presenten l’evolució de la moda i la societat en una època de canvis transcendentals, des de finals dels anys 50 fins a inicis dels 70, entre Barcelona i Madrid.

Biarnés va ser cronista de l’evolució radical que es va produir en la indumentària, del classicisme de l’alta costura a la informalitat del prêt-*à-*porter o la falta de convencionalismes provinent del Londres de final dels seixanta i també del moviment hippy.

La relació de Biarnés amb la moda

Feia uns anys que Joana Biarnés s’havia obert camí com a fotoperiodista, quan es va endinsar en l’àmbit de la moda. El seu acostament al sector va començar en 1959 quan Pilar de Ávia, directora de la revista La Moda a Espanya, editada a Madrid, va demanar la seua col·laboració per a cobrir les cròniques de moda, sobretot les que parlaven de l’alta costura barcelonina que llavors era la més rellevant a nivell estatal. La bona amistat entre ambdues va propiciar el contacte de la fotògrafa amb dues dels principals representants de l’alta costura establits a Barcelona i Madrid: Pedro Rodríguez i Asunción Bastida, amb la qual va treballar amb assiduïtat entre 1959 i 1962.

En 1963, va començar a treballar com a fotoperiodista per al diari Poble i Joana es va instal·lar a Madrid, iniciant una etapa que duraria quasi deu anys i donaria peu potser de la seua producció fotogràfica. Si el seu treball periodístic va ser excel·lent, Joana se sentia molt més creativa en les seues editorials de moda per a un suplement setmanal de Poble, perquè en ells tenia un rol molt més actiu i descobreix el plaer de disparar imatges que ella mateixa havia creat i provocat. La fotògrafa triava els estilismes, temàtiques, localitzacions, models i, a vegades, fins i tot aportava accessoris propis. I és que a Joana li agradava anar a la moda i gaudia fullejant revistes europees, que clarament van influir en la seua manera de vestir i mirar i a les quals tenia accés gràcies a passar temporades a França amb la família del seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger.

Aquesta fèrtil etapa li va obrir les portes als principals modistes de Madrid com a Lli, Vargas i Ochagavía, Marbel Jr., Herrera i Ollero, més puntualment, Elio Berhanyer, i també Antonio Nieto, Miguel Rueda i Juanjo Rocafort, així com els pelleters José Luis, Miguel Marinero, Herrero i Rodero, Cirilo Fernández o Villaroy, a més de marques de complements com l’òptica Cottet, per a la qual va fer la imatge de moltes campanyes publicitàries.

Biarnés es va convertir en la cronista regular de la societat i el glamur de la capital espanyola. Fotografiava molt sovint a personatges amb els qui va mantindre molta amistat i que, d’alguna manera, també marcaven connectats amb la moda del seu temps. Lluïa Bosé, Karina, Natalia Figueroa o el seu marit Raphael van ser alguns d’ells. L’opinió de Biarnés va resultar clau en l’elecció del vestit de André Courrèges amb el qual Massiel va interpretar la popular cançó La, la, la i va guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968, ajudant així a crear un de les icones espanyoles de l’època.

Una mirada única

Joana va tractar la moda amb la mateixa proximitat i sinceritat que la resta de temes que documentava, i eixa és una de les principals aportacions al gènere. En aquest àmbit, tan donat a les fantasies i la sofisticació, sovint va situar a les models al carrer, amb naturalitat, sense buscar escenaris fastuosos o extravagants i va saber captar com ningú l’essència del seu temps.

En eixa època, retratar una model en ple carrer de Madrid suposava una provocació. I en la seua voluntat de ser testimoni documental dels primers signes d’obertura d’aquest país, Biarnés també captava en les seues fotografies de moda la reacció d’homes atònits i dones bocabadades. Era la seua manera d’apostar per una certa relaxació de la societat, i a la percepció d’un panorama al qual va contribuir visualment amb una bona dosi d’alegria, picardia i frescor.

La mostra que recopila les millors imatges del seu treball en moda va ser un somni llargament acariciat pel seu comissari, l’historiador i crític d’art i moda Josep Casamartina i Parassols i per la mateixa Joana, qui lamentablement va morir en 2018 sense poder gaudir de l’èxit que ha collit prèviament en l’espai Embull 2 del Ajuntament de Tarragona; a la Sala Muncunill del Ajuntament de Terrassa; a la Sala Canal d’Isabel II de la Comunitat de Madrid i en el Museu Provincial de Terol.

Ara, tota la col·lecció arriba al Museu Boca del Calvari de Benidorm de la mà del Consistori benidormense al costat de la Fundació Photographic Social Vision, entitat que defensa el valor social de la fotografia documental i que custòdia i difon l’Arxiu Joana Biarnés.