Tres dies de finals d’octubre ens van servir per a sentir i calibrar l’enorme pes que té la història, l’arqueologia i la investigació en el món del vi. Un verdader univers que és impossible d’entendre-ho hui com una simple beguda, o almenys que, des d’Alacant, sentim té una connexió més llarga i ampla de la qual pensem, no amb l’espai territorial que es mou cada denominació d’origen, sinó amb el temps. I és que l’aliança entre territori i història és una font de gran inspiració en aquest sector.

El congrés “La Mar del Vi. Alacant, capital històrica del vi en el mediterrani” celebrat en sàvia aliança entre la Diputació d’Alacant, a través del MARQ Museu Arqueològic d’Alacant i el Patronat de Turisme de la capital, va reunir en aquesta ciutat a professionals de Geòrgia, Armènia, Itàlia, França, Grècia, Egipte, Alemanya, Hongria, Turquia, i per descomptat de la Península Ibèrica, d’Andalusia com de Catalunya i la Comunitat Valenciana. Entre tots, es va anar traçant una sendera de llum cap al passat, il·luminat a poc a poc per una arqueologia que ha anat descobrint matisos molt rics i excitants.

El que és clar és que la transformació del raïm en vi, continua sent tan essencial i primitiva com des de fa mil·lennis. Però el significat de tot el procés, asi com el del vi -el seu ús, el seu ritual, o la cerca de la seua qualitat i la seua identitat- ha estat en tot moment present i aporta capes d’enorme riquesa en les seues diferents civilitzacions i èpoques. Així ho vam poder sentir en anar descobrint els jaciments de cellers més antics a Geòrgia i Armènia: on s’establien i perquè, la seua configuració, els seus espais. Així també com els vins més antics com els trobats a Tebes (Egipte), Grècia o Sicília, i com es creen nivells de qualitat per la seua capacitat sensorial, pel seu envasament, pels seus viatges i procedències. Tot el ritual del vi en diferents cultures. La cultura de la diferenciació que existeix des de temps, el seu valor econòmic, partint de ser un mer salari a convertir-se en producte de luxe; i per descomptat la protecció de l’origen i la seua qualitat, que vam poder també viure de primera mà en totes les civilitzacions; o des de regions com Borgonya, Tokaj, Porto o la mateixa Alacant.

Compartim la importància de la utilització de les àmfores i la tradició del fang, de la fermentació en la seua essència: most, oxidació natural i poc més; o la cultura de la criança en fusta, més moderna però que deixa un altre relat. Interessantíssims per descomptat tots dos sistemes.

El que no s’ha pogut encara és aportar dades sobre les varietats de raïm, sobre com es feien alguns vins o si existien vins tal com entenem hui dia l’enologia: per varietats, per terrers, per colors, per estils… el rastre d’aquesta informació s’ha perdut en el camí. Encara que existeixen indicis cada dia majors que es continuen estudiant, com en els casos dels vins trobats en les necròpolis de Porta Nola a Pompeia (Itàlia) i en Carmona (Sevilla) o l’extraordinari cas de la botella de Speyer (Alemanya). És sens dubte, un recorregut pendent però molt excitant.

El que concloem de tota aquesta posada en comú és que, per descomptat, el vi no ha sigut una beguda simple i bàsica, sinó que al llarg de la història ha tingut sempre ramificacions, estrats socials, significats religiosos, metafísics i culturals. I que l’arqueologia i l’estudi històric estan absolutament lligats i han de continuar el seu procés d’investigació. A través del vi coneixem als homes i dones del passat, però també les seues formes de vida, els seus costums diaris, el lent pas de les hores del dia on el vi tenia una presència obligada i important.

Tot això ens continua provocant un enorme interés. Notem que entre tots els assistents es va crear un halo de misticisme, d’ambició per voler saber més, i de devoció i de respecte abans de res el descobert, una sensació de cultura compartida que ens convencia encara més que, més enllà de les diferències territorials actuals i de les llengües diverses, el vi ha marcat un espai d’enteniment comú que converteix en mediterranis a tots els pobles que bandegen les seues terres en el mare nostrum i que ens iguala i identifica com una koiné que parla la mateixa llengua a través del vi. I eixe missatge té molta força i permet guanyar adeptes en favor que aquest cultiu mil·lenari és i ha de continuar sent un dels nostres més clars trets identitaris.

Des de l’organització, ens vam adonar que el que havia sigut una intenció divulgativa i de portar a tots aquests experts a Alacant, s’havia convertit en una gran responsabilitat. Perquè qui és capaç hui dia de continuar parlant d’aquesta vasta cultura del vi i de la seua arqueologia? El sector s’enfronta a una nova crisi comercial i de consum mundial i ningú s’ocupa d’aquesta cultura, cancel·lada dels mitjans de comunicació generals, entre els joves dels quals també es va parlar davant la dificultat que presenten per a rebre tota aquesta informació, per exemple, des de les xarxes socials. Cancel·lada entre els propis mitjans de comunicació especialitzats als quals va costar convidar o als quals costa que difonguen aquests assumptes.

Per a Alacant va suposar a més un gran orgull poder compartir els nostres vins amb els millors vins mediterranis portats des de tots els punts del mare nostrum. Orgull per fer aquest seminari des d’espais històrics excepcionals com el jaciment de l’Illeta dels Banyets del Campello, on iniciem els actes amb un brindis de benvinguda amb eixe sol de capvespre enfront de la mar. O al Castell de Santa Bàrbara, la Casa Mediterrani o la Cocatedral de Sant Nicolás. Orgull quan presentem la investigació “Alacant 1510”, en el qual ens postulem com la DOP més antiga del món. I finalment, orgull a donar a provar les nostres delicades varietats de raïm i comptar el misticisme del nostre vi més internacional, el Fondellol per la boca dels més grans especialistes en la matèria. Estem molt orgullosos d’això i amb aquest congrés, les nostres arrels històriques s’han allargat amb més intensitat si cap cap al passat, el territori i a la marca “Alacant”.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i ponents, que ha sigut enormement feliços durant eixos dies, perquè ho sentim de veritat i ens els van transmetre posteriorment, a tots els convidats tastadors; als cellers de tot el món que van facilitar els seus “vins relíquies” i a tots el que segueixen entusiasmats o entraran un dia a entusiasmar-se per aquesta història que és la història d’una humanitat que menja, beu i transcendeix des de fa segles en aquest planeta anomenat terra.

Jose Luis Menéndez
MARQ Museo Arqueológico de Alicante		Eladio Martin
CRDOP Alicante