El filòsof sud-coreà, resident a Alemanya, Byung-Chul Han, Premi Príncep d’Astúries de Comunicació 2025, va escriure un dels seus llibres menys polèmics, en el sentit crític o polític, quan enmig d’una crisi personal va decidir endinsar-se en la pràctica de la jardineria. En Lloa a la Terra, Byung arriba a la conclusió que el cultiu de les plantes i flors va molt més allà d’una simple tècnica sinó que és un exercici filosòfic, sovint de ressonàncies poètiques i musicals (cita a Hölderlin i a Moustaki, entre altres). També un reconeixement agraït a les bondats de la mare terra.

Com aquestes fulles mortes són una col·lecció de textos que jauen , alguns polsosos i mústics a la meua biblioteca personal, m’he proposat ressuscitar-los ací. Perquè formen part de la meua vida i els meus pensaments, que desitge compartir:

“La terra no és un ser mort, inert i mut, sinó un eloqüent ésser viu, un organisme vivent. Fins i tot la pedra està viva Cézanne, que estava obsessionat amb la muntanya Santa Victòria, coneixia el secret i unes peculiars vitalitat i força de les roques. Ja Laozi ensenyava:

El món és com una misteriosa corfa. No li ho pot comprendre. Qui vulga comprendre-ho ho perdrà.

A l’ésser una misteriosa corfa, la terra és fràgil. Hui ens dediquem a explotar-la brutalment, a desgastar-la i, a base d’això, a destruir-la per complet.

De la terra ens arriba l’imperatiu de cuidar-la bé, és a dir, de tractar-la amb cura. En alemany, schonen, “tractar amb cura”, està emparentat etimològicament amb dones Schöne, “el bell”. El bell ens obliga, és més, ens ordena tractar-ho amb cura. Cal tractar acuradament el bell. És una tasca urgent, una obligació de la humanitat, tractar amb cura la terra, perquè ella és bella, i fins i tot esplendorosa.

Respectar exigeix lloar. Les línies que segueixen són himnes, càntics de lloança la terra. Aquesta lloa a la terra ha de sonar com una bella Cançó de la terra. Però en vista de les violentes catàstrofes naturals que hui ens assoten, per a alguns aquesta lloa podria llegir-se com una notícia funesta. Eixes catàstrofes naturals són la iracunda resposta de la terra a la falta d’escrúpols i a la violència humanes. Hem perdut per complet la veneració a la terra. Hem deixat de veure-la i de sentir-la”. (Pròleg. Lloa a la Terra, Byung-*Chul Han ).

Voldria dedicar aquest paràgraf seleccionat del llibre del filòsof sud-coreà al meu amic i antic company de lluites universitàries, l’escriptor ítalo americà Victor Cavallo, que passa la seua tardor existencial en la bella localitat de Ocala, envoltada de rius, parcs i reserves naturals, en el comtat de Marion, els Estats Units. Allí escriu els seus llibres de ciència-ficció i per motius de salut reposa i medita cultivant el seu jardí. A vegades escolta al geni de la guitarra jazzística, Pat Metheny, tocant Antonia, una peça que li porta la memòria d’una persona del passat, que va ser important per a ell. “M’agrada el tractament que ha fet Metheny a la música”-em comenta. “Com Lyle Mays (teclats) va ajudar a portar-la a altures que van més enllà d’una simple melodia”.

Estacions

Per a la cultura xinesa, les estacions meteorològiques es corresponien amb un complex sistema d’elements i entre estiu i tardor existia una “estació intermèdia”. Si s’ha de jutjar pels fenòmens climàtics que tenim, això sembla lògic. A l’estació intermèdia li atribueixen l’element Terra i la direcció o punt cardinal del Centre i es coneix també com doyo o transició. En ell hi ha aspectes de les quatre estacions i amb freqüència es donen climes extrems, tant humits com calorosos. Segons aquesta teoria o sistema l’element terraqüi ens porta a buscar una conducta estable i equilibrada, que influeix en el nostre comportament cap als altres d’una forma moderada i diplomàtica. Els xinesos adeptes a aquest mode de veure el clima aconsellen estimulants del sistema immunitari i estabilitzadors, consumir fruits com el mango i la papaia, bresquilla, carabassa i pinya, cuinar els aliments al vapor, menjar llegums com el cigró i preferir sabors dolços per a reactivar el sistema nerviós i donar-li energia. Són receptes de l’estació la crema de carlotes o carabassa, la sopa taronja de clòtxines, arròs al curri groc o carabassetes farcides de mill. I per a mantindre el cos en forma, res millor que el mètode Pilates.

Ales de Sidra

Fa molts anys, tants que ni ho recorde, vaig travar amistat epistolar a través de correus electrònics amb un poeta xilé, Reveko de la Jara. Invident des de la seua infantesa, ha elaborat des del seu racó austral, Bío Bío, Concepción, una obra poètica original i vitalista. Lamentablement, mai vaig anar a saludar-li personalment, un mal vent d’eixos de Verlaine m’ha impedit retornar a eixos lares. Però trobada ací l’ocasió de rendir-li un tribut amb aquest fragment de la seua primera col·lecció de poemes, Ales de Sidra:

“Para aquellos que amanecen en el puerto de mis sueños»

He sufrido heridas

Algunas han cicatrizado en la matriz de un Sueño

y juego con una alcayota perdida en el piso

mientras las barras bravas gritan en el cielo

virulentos de una conformidad que aturde

Janequeo se transforma en la costilla perdida

alguien delira en una carretera perdida

mientras Edith Piaf le canta al eslabón perdido en el éter

pero  si caen tres perlas al suelo de los duelos

tú gritarás amén

Y yo cantaré cuore

Cuore mío rebelde.

(Cuore mío rebelde, 2009)

Like the blues

Leonard Cohen va ser un poeta profètic, en The Future va descriure el món que estem patint i en altres cançons com Almost like the blues la seua visió és encara més ombrívola però també encertada:

Había gente hambrienta

Asesinatos y violaciones

Las aldeas ardían

e intentaban escapar

No pude ver sus ojos

Estaba mirándome los zapatos

Era ácido, era trágico

Era casi como el blues

Tendré que morir un poco

Tendré que morir mucho

Hay tortura

hay asesinatos

Y esas son mis objeciones

La guerra, los niños perdidos

Era casi como el blues

Así es que congelé mi corazón

para evitar el disgusto

Afortunadament, hi ha els qui no aparten la mirada dels crims a Gaza i a Ucraïna, encara que siguen censurats per les seues accions impedint que les rodes sionistes circulen per les nostres carreteres impunement .