M’imagine el següent diàleg entre dos adolescents:
-“Mira, eixa birra que s’anuncia en la cadira d’eixa terrassa ha d’estar ke et kagues…
-Sí, oncle, jo sé on aconseguir-la sense problemes. Anem!…”
Supose que el govern d’aquest país creu que evitant la publicitat de begudes alcohòliques en mobiliaris urbans i d’hostaleria contribueix a frenar l’epidèmia d’alcoholisme que aguaita als joves. El mateix pensaven en l’Ajuntament de Granada en 2017, quan d’acord amb el Defensor del Poble Andalús va ordenar retirar aquests anuncis de marquesines d’autobusos i mobiliari urbà. Els arguments eren , entre altres, que la Llei General de Publicitat no desenvolupava íntegrament l’aspecte reglamentari i que la seua competència quedava en mans de les Comunitats Autònomes, que les havien desenvolupades “en major o menor detall”. En eixa comunitat, l’andalusa, no existia una limitació expressa de la publicitat exterior en la via i espais públics, la qual cosa en opinió del Defensor era contradictori amb el propòsit de combatre el botelló, sent que a més es percebia un ingrés per aquesta publicitat consentint una activitat si no il·lícita “almenys inconvenient o lesiva per a una educació en valors de les persones menors d’edat”. Per tant, segons el Defensor del Poble, era necessari evitar “l’aparició sense noses de missatges publicitaris que fan assumir el consum de begudes alcohòliques com una rutina més del comportament de les persones , socialitzant el seu consum”.
Aquesta última frase que revela un principi bastant lògic xoca, no obstant això, amb els costums i la cultura d’un país que fa de l’alcohol -en la seua forma de productes vitivinícoles o d’altres procedències- un orgull patri. Recordem les paraules del responsable de la CEOE sobre els aranzels de Trump al vi espanyol (“Ells li ho perden, el nostre vi és meravellós”). El dia en què en les festes populars (carnestoltes, falles, fogueres, guateques de barri, paelles universitàries, etc.) només córreguen les gasoses sense alcohol -no la taurina ni altres begudes energitzants- i aigua mineral, els donaré la raó als torquemadas de l’alcohol. També quan estiga prohibida l’entrada de famílies amb menors en bars i restaurants on expenga alcohol. No hi ha festa d’aniversari, encara en locals especialitzats, on no hi haja un bar per als adults.
La filòsofa Margot Rot (Gijón, 1996) ha publicat un assaig titulat “Infoxicación” , en el qual analitza la cada vegada més perversa relació que tenim amb les noves tecnologies digitals de la informació, que provoquen en nosaltres una “infoxicación”, és a dir una intoxicació per excés d’informació, sovint gens convenient, sovint pitjor que una borratxera. I que més que ressaques fa que ens convertim en cíborgs lligats a una pantalla.
És interessant citar-la ací quan ens parla de la publicitat, no la dels mobles de terrassa de bars ni els de marquesines, sempre tan estàtics i insignificants que ni tan sols motiven el nostre apetit o atenció. O em diran que una imatge o un logo d’una botella de whisky o cervesa els fa aigua la boca i per tant corren a comprar-la?
Diu Rot :
“La publicitat, sector que converteix tota imatge en imatge de consum, s’ha instal·lat en els nostres timelines, en els vídeos dels nostres youtubers favorits. Ens assalta fins i tot quan estem consultant els nostres correus, es pega, com paràsit, a la petjada que deixen les nostres cerques.” Un altre estudiós d’Internet, Juan Martín Prada, citat per l’autora diu que “el nostre món és publicitari per essència”. Vivim, assenyala, en “la societat de l’exposició”, exposats a una sobreabundància d’imatges. Això és el sistema “semiocapitalista”, en el qual ens resulta impossible d’imaginar un món diferent. En realitat, resulta més fàcil imaginar la fi del món que la fi d’aquest.
Créiem que arribaria el dia en què després de les revolucions industrials del passat els treballadors del món serien alliberats de l’esclavitud de la màquina, que les jornades cada vegada més reduïdes ens portarien majors espais de llibertat i felicitat. Res d’això. Com afirma Margot Rot, vivim esgotats i malalts per estar eternament connectats, amb el treball, amb la publicitat, amb el mercat, la interacció. I les imatges terribles, sagnants, d’un món que no es deté i on tot “succeeix” interminablement.
Salut. Com deia Baudelaire. “Enivrez-vous. Enivrez vous san cesse! De vin, de poésie, de vertu, á votre guise”