Foc

Georgie Dann, aquell músic francés que va inventar la cançó de l’estiu, va elevar a la graellada a símbol nacional, com ja havia ocorregut a Texas o a l’Argentina, introduïda allí pels gallecs. La seua aroma perfuma les trobades estivals mentre les pells humanes també es carbonitzen en platges i piscines. Segons un antropòleg molt conegut, la cocció de la carn és el fonament de la civilització. Caldrà creure-li. Jo, que soc més d’altres tipus de preparació de carns, francament la deteste, com avorrisc l’estiu, la seua calor i les seues cançons. Fins a la carn crua em sembla més apetible, com a tradició gastronòmica heretada dels antics tàrtars, que es diu la coïen sota les seues muntures.

La Barbacoa ve a aquestes pàgines com la continuació d’altres sèries miscel·lànies. Tirarem al foc purificador els nostres fantasmes, a personatges o a eixa espuma dels dies que passen, que són la salsa de les nostres vides.

Terrorisme

“El veritable terrorisme és el plaer que acompanya a la destrucció”, diu Santiago Alba Rico, filòsof marxista autor d’un article que titula El plaer de l’apocalipsi, inclòs en el seu llibre De la moral terrestre entre els núvols. Es refereix a la imatge icònica de les Torres Bessones esfondrant-se sobre si mateixes. Eixos edificis tenien un caràcter simbòlic, arrelades en el subconscient del sistema capitalista, que fa imperatiu multiplicar els mitjans i les obres. També les víctimes mortals.

Secundant-se en Kant i Freud, Rico analitza eixes imatges que defineix com el gag visual més reeixit de la història, i conclou que eixa imatge va instal·lar als nostres caps “l’anhel de l’apocalipsi com l’únic plaer suprem al qual podem aspirar”. Doncs bé, les imatges apocalíptiques se succeeixen en aquests dies a Gaza, a l’Iran, a Ucraïna i fins i tot a Israel. A un rècord d’edificis destruïts ha de succeir un altre d’edificis alçats (a això aspiren Trump i Netanyahu en Palestina, això sí per a resorts turístics a benefici dels capitalistes del món occidental). A costa d’un altre rècord de morts.

Quan Santiago Rico Alba escrivia això, pensava que seria difícil superar les imatges del 11-S. S’equivocava, però no a dir que ens tornarien insensibles per sempre. Excepte per a paladear, aliens a l’horror, la destrucció apocalíptica d’altres territoris en les pantalles.

L’Imperi ataca. els Estats Units continua sent el gendarme global, contra les promeses del seu Cèsar abans de ser triat i contra el dret internacional. Res nou sota el sol. És l’enemic més perillós per a la pau mundial, el demostra la seua llarga història criminal. La nació que va sorgir amb la llei del Colt i el Winchester ha atacat i envaït països en quasi tots els continents.

Em vaig quedar curt

Em diu un amic xilé que em llig des de les illes gregues, on passa les seues vacances fugint del fred glacial del seu país, que li he donat zascas a tots inclòs la meua ciutat de residència, Sant Vicent del Raspeig. Li conteste que m’he quedat curt. Els carrers estan no brutes, sinó el següent, es peguen al sòl les sabates del greixum negrós que acumulen. En cada portal d’un supermercat proliferen captaires i hi ha indigents dormint en les places. Què fa l’ajuntament? Res. En el Outlet roben de dia clar. Un amic periodista del mitjà informatiu local em conta que una senyora va patir un intent d’atracament en l’aparcament. Van posar xinxetes sota les rodes del cotxe i una dona la volia fer baixar per a arrabassar-li la bossa amb l’ajuda d’un còmplice. Però la veïna de Sant Vicent ja havia passat pel mateix i es va negar. Jo vaig veure amb els meus propis ulls com un lladre trencava el lligam d’un patinet a la porta principal per a portar-li’l, a vista i paciència del públic. Els de seguretat estarien vigilant les botigues, que és el seu.

Sant Vicent és una urbs bruta i sense seguretat. Paradoxalment, també és una de les més cares per a comprar o llogar habitatges. Per menys de 850 no s’aconsegueix res, en el primer cas mini pisos buits en el centre o en edificis sense ascensor en el pitjor barri de l’extraradi i cases en ruïnes per uns 200 mil (per a reformar).