El president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, i el director de Relacions Institucionals i del Gabinet del President de Grupo Planeta, Carlos Creuheras, han revelat demà els títols i l’autoria de les deu obres finalistes del ‘Premi Azorín de Novel·la 2026’ que opten als 45.000 euros amb els quals està dotada l’obra guanyadora.

El guardó, que enguany ha comptat amb rècord d’originals presentats, amb 735 exemplars, es fallarà hui dijous 5 de març en una gala que acollirà el ADDA. L’acte ha comptat també amb la presència del diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, qui exerceix de president del jurat encarregat de revelar demà el treball guanyador d’aquesta edició.

Els títols i autors (o els seus pseudònims) de les deu obres finalistes són:

– Círculos borrosos, de Ismael Ahamdanech Zarco.

– El camino equivocado, de Guido Reni (seudónimo).

– Sombras en Tierra de Olivos, de Juan Manuel Ruiz Salamanca.

– Ceniza que enloquece, de Saturno (seudónimo).

– El jardín de los hilos invisibles, de Kris Goré (seudónimo).

– Hermanos de estepa, de Enrique Galdeano Clavería.

– Sonata para los bárbaros, de Henry Alfred Bugalho Ribeiro.

– Entrebalcones, de Cemí (seudónimo).

– El cuaderno del silencio roto, de Andrea Broullón Dobarro.

– La última carpeta, de Silvio Mazziotti di Celso.

Toni Pérez ha destacat la “fructífera relació que uneix a la Diputació d’Alacant amb el Grupo Planeta en un recorregut de més de 30 anys que porta darrere un destacat treball de col·laboració, enteniment i promoció de la literatura”.

“És un compromís absolut, un honor i un plaer portar tants anys al costat de Planeta per a impulsar aquest prestigiós premi en el qual escriptors i lectors participen per igual”, ha concretat el president, qui finalment ha assenyalat que la gala de lliurament del guardó, que se celebra demà, “s’obri a la ciutadania per a celebrar la gran festa de les lletres”.

Per part seua, Carlos Creuheras també ha volgut subratllar el fet que aquest premi, “que tantíssimes alegries ens ha donat, gaudeix d’una salut excel·lent en un país en el qual la salut del llibre és bona i cada dia millor, perquè mai s’havia llegit tant a Espanya”.

“Podem estar satisfets amb el fet que els espanyols lligen cada vegada més i que el Premi Azorín, al qual tant d’afecte professem, siga un element més que contribuïsca a millorar aquest escenari”, ha concretat el director de Relacions Institucionals i del Gabinet del President de Grupo Planeta.

Sinopsi de les obres finalistes

– Círculos borrosos, de Ismael Ahamdanech Zarco.

Un executiu financer, a la vora del col·lapse, viatja a la costa malaguenya. Allí coneix a Sara, una anciana sefardita que li entrega el diari del seu pare, supervivent de la persecució nazi. La lectura d’aquestes pàgines transformarà la seua vida i ho portarà a abandonar la seua antiga existència.

– El camino equivocado, de Guido Reni (seudónimo).

En 1987, Martí obté una beca a Roma per a escriure sobre Beatrice Cenci, una heroïna del Renaixement. No obstant això, el seu projecte queda desplaçat per la intensa relació que entaula amb una extravagant parella que marcarà la seua vida. Anys després, el jove escriptor convertirà culpa i memòria en literatura.

– Sombras en Tierra de Olivos, de Juan Manuel Ruiz Salamanca.

A l’inici de la guerra civil espanyola, un bombardeig sacseja el mercat de Cabra. Entre els enderrocs apareix el cadàver d’Ana, una jove costurera víctima d’un crim que res té a veure amb les bombes, matero, home reservat i perspicaç, inicia una investigació que destapa una xarxa de silencis i abusos.

– Ceniza que enloquece, de Saturno (pseudònim).

Després de la mort de la seua esposa en un accident aeri, un advocat es pregunta per què el seu millor amic viatjava en el mateix avió que ella i per què ha resultat il·lés. Descoberta la relació que tots dos mantenien en secret, destapa el cobrament de comissions il·legals per part de l’amic, la qual cosa acabarà desembocant en tragèdia.

– El jardín de los hilos invisibles, de Kris Goré (pseudònim).

Un metge militar retirat, afectat per una deterioració cognitiva que erosiona la seua memòria autobiogràfica, desperta un matí amb un llibre que, encara que signat per ell, no recorda haver escrit. Amb l’ajuda d’un jove confident, intentarà recompondre un passat on identitat i ficció es confonen.

– Hermanos de estepa, de Enrique Galdeano Clavería.

En l’estepa mongola, el jove Alaq lidera la venjança contra els tátaros i, mogut per l’odi i l’ambició, dirigeix l’assalt a la ciutat de Eji Nai. Mentre la ciutat crema, l’esclau Jai lluita per escapar al costat de Yisui per a recuperar la llibertat.

– Sonata para los bárbaros, de Henry Alfred Bugalho Ribeiro.

En 1938, un jove brasiler viatja a París per a convertir-se en pianista, però l’inici de la Segona Guerra Mundial frustra les seues aspiracions. Per a sobreviure a la ciutat ocupada, accepta tocar per a oficials nazis i acaba convertit en músic del règim, una elecció que marcarà el seu destí.

– Entrebalcones, de Cemí  (pseudònim).

A Cuba, un home i una dona viudos comencen a parlar-se des dels seus balcons i, a poc a poc, naix entre ells una relació que els retorna la il·lusió. L’oposició dels seus fills, decidits a controlar els seus béns, podrà a prova un amor tardà.

– El cuaderno del silencio roto, de Andrea Broullón Dobarro.

L’any 2000, Antía torna al seu llogaret natal per a cuidar a la seua mare. En una casa heretada descobreix les restes òssies d’una xiqueta i un quadern que la condueix a un orfenat de 1940. La seua investigació anirà revelant un sistema deshumanitzat, abusos silenciats i un passat familiar marcat per la violència.

– La última carpeta, de Silvio Mazziotti di Celso.

Després de la mort de la seua mare, una restauradora viatja a València i descobreix un arxiu ocult que la condueix a indagar en un episodi ocorregut durant la transició. La cerca de la veritat l’enfrontarà al passat familiar i revelarà foscos secrets.

Gala de lliurament Premi Azorín

Per part seua, el diputat de Cultura ha detallat que la cerimònia de lliurament del Premi Azorín de Novel·la 2026 podrà seguir-se en directe, aquest dijous 5 de març a partir de les #19:00 hores, en els comptes de Youtube i Facebook de la Diputació d’Alacant, Editorial Planeta i Planeta de Llibres, així com en la xarxa social X, a través de l’etiqueta #azorin2026.

L’esdeveniment, conduït per la presentadora i actriu alacantina Vanesa Romero, comptarà amb la participació de ADDA Simfònica, sota la batuta del seu director Josep Vicent, que interpretarà un fragment de ‘Les bodes de Luis Alonso’ de Gerónimo Giménez, així com d’una representació teatralitzada d’un text dramàtic a càrrec de l’actriu Pepa Pedroche.

El jurat de la present edició està compost pel diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, que actuarà com a president, els escriptors Reyes Calderón, Juan Eslava Galán i Luz Gabás, el doctor en Filologia Hispànica i crític literari, Jaime Mas, l’escriptor i crític literari, José Ferrándiz i la directora d’Editorial Planeta, Belén López. Amparo Koninckx Frasquet, secretària general de la Diputació, actuarà com a secretària sense vot.

Procedència de les novel·les

Segons ha detallat Juan de Dios Navarro, aquest certamen internacional ha batut en aquesta edició rècord d’originals presentats, amb 735, la procedència dels quals es reparteix entre 121 exemplars, que corresponen a Espanya, 44 que procedeixen d’Amèrica del Nord, 76 d’Amèrica del Sud i 4 d’Amèrica Central. Un total de deu arriben d’Europa, un d’Àsia i en 479 no s’especifica la procedència.

De les quals corresponen a Espanya, el repartiment de treballs originals és el següent: la Corunya (2), Albacete (2), Alacant (4), Astúries (7), Barcelona (15), Bizkaia (4), Cadis (3), Cantàbria (1), Càceres (4), Ciudad Real (1), Córdoba (2), Guipúscoa (4), Granada (4), Illes Balears (1), Jaén (3), Las Palmas (4), Lugo (2), Madrid (34), Murcia (2), Palència (1), Pontevedra (1), Santa Cruz de Tenerife (2), Sevilla (2), Tarragona (2), Toledo (1), València (3), Valladolid (3), Zamora (1), Zaragoza (6).

El diputat de Cultura ha explicat que, del volum total de treballs presentats, un 40% corresponen a novel·la negra, un altre 40% a novel·la històrica i un 20% a novel·la de ficció o romàntica.