Has llegit aquest article moltes vegades, jo ho se i tu també ho saps. No obstant això, quan existeix un problema, una faceta de la realitat que millorar, no hem de desistir de l’obstinació. Cal insistir, a risc de ser pesats, fins que s’aconseguisca l’objectiu.

Com hauràs endevinat pel títol, parlaré de la necessària coordinació entre Elx i Alacant, vertadera clau que permetrà la consolidació de la personalitat política de les comarques alacantines. Som un xicotet gegant econòmic en el context espanyol, però per descomptat un nan polític, tant a nivell de la Comunitat Valenciana, com a nivell d’Espanya.

De quines dades i fets objectius podem partir? Alacant és la segona ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana amb 330.000 habitants. Elx és la tercera amb 230.000.

Si la capital provincial destaca pels seus serveis, per ser seu de les administracions més importants, per la seua potència turística i el seu caràcter obert i cosmopolita (derivat de la seua història lligada a un port de mar que sempre l’ha oberta al món), Elx és la indústria, la innovació, els seus dos patrimonis de la humanitat i una identitat forta, que sap defensar allò propi.

Sense comptar amb la població de les seues dues àrees metropolitanes, aquestes dues importants urbs sumen 560.000 habitants i un potèncial econòmic molt rellevant. Estan situades a escassos quilòmetres. En la confluència dels seus termes municipals trobem destacades infraestructures d’ús freqüent per tots els ciutadans de la nostra província i regions de voltants, fonamentalment IFA i el nostre potent aeroport, el seté més important d’Espanya segons nombroses classificacions.

Fins ací el plantejament de les nostres potencialitats, la mostra evident que les possibles sinergies serien lògiques i molt beneficioses per a tots. Aquesta afirmació és compartida per quasi la totalitat dels nostres ciutadans, societat civil organitzada i mitjans de comunicació.

Però els problemes que impedeixen que la necessària coordinació es faça efectiva no són menors i, fins ara, han marcat de manera contumaç la realitat, impedint que el sentit comú es materialitze en plans de coordinació concrets.

Elx tem quedar dins d’una àrea metropolitana capitanejada per Alacant que li impedisca planificar-se a si mateix i ser propietària del seu propi futur. Alacant és una capital abstreta, amb poca o nul·la tendència a fer-se càrrec dels reptes que van més enllà del seu horitzó municipal.

Alacant se sent còmoda en la seua capitalitat, en el seu perfil de ciutat de serveis i les seues elits no veuen clar què poden guanyar amb la creació d’una àrea funcional planificada de forma conjunta.

El panorama descrit fins ací és conegut per tots, dura ja massa temps. Per a tractar d’impulsar la necessària unió que ací defensem un agent clau que també ha de tindre un rol rellevant en la generació i desenvolupament efectiu de l’eventual pla, la Generalitat Valenciana, concretament la seua Direcció territorial d’ordenació del territori, va llançar en 2018 en anomenat PATAE (Pla d’acció territorial de l’àrea funcional d’Alacant i Elx).

Elx de seguida es va mostrar interessat encara que suspicaç i va insistir perquè les reunions prèvies tingueren lloc en la seua localitat. Els representants de l’ajuntament alacantí no van arribar a comparéixer en les diferents reunions que van tindre lloc.

Estem en 2019 i res se sap del citat pla. No podem saber si ha sigut redactat…de nou sembla que el tema ha quedat empantanat, encara que he de dir que l’actitud de la Generalitat i la seua iniciativa m’han semblat voluntarioses i lloables.

En moltes ocasions s’he afirmat que la Generalitat no ha actuat en aquesta matèria perquè a la ciutat de València no li convé la creació d’un pol-sud potent que puga rivalitzar amb la capital autonòmica. Crec que encara que a vegades puga haver-hi certs interessos a la ciutat de València que impedisquen posar el focus en les qüestions del sud de la Comunitat i la història ens haja mostrat en nombrosos moments que la ciutat del Túria ha tractat d’evitar que es creara una potent àrea-sud que limitara o relativitzara el seu lideratge incontestable, ara com ara és major el pes de la nostra pròpia incapacitat alacantina per plantejar-nos reptes importants.

La Generalitat ha posat una mica de la seua part, encara que Alacant sempre queda lluny. Els nostres polítics alacantins estan, de nou i com els polítics de tota Espanya, embardissats en les enèsimes eleccions. La volatilitat del vot, la dificultat que comporta la formació de blocs sòlids i la incapacitat política que tenim aquests últims anys per a travar governs estables, que pensen a llarg termini, no ajuden a posar en marxa plans estructurals i vitals, però que necessiten de consens i desenvolupament a llarg termini perquè els seus beneficis siguen efectius, tangibles i arriben a la ciutadania.

En el pla institucional, no obstant això, crec que l’ens clau per a impulsar les sinergies il·licitanes-alacantines és la nostra diputació d’Alacant. El president César Sánchez ha arribat a proposar a Elx la bicapitaldad (!) encara que, lluny de plantejar un pla tangible, concret i ben estructurat, s’ha limitat a prometre la creació a Elx d’un auditori similar al ADDA.

Crec que, donada la conjuntura actual, és la societat civil la que ha de liderar la necessària unió entre Alacant i Elx. No es tracta d’un assumpte crucial per a dues ciutats, insistisc, estem davant un primer pas que ajudaria a unir la nostra província en el seu conjunt i a donar-li el pes polític que mereix i no té.

Crec que si associacions d’empresaris, de veïns, col·lectius professionals i altres sectors organitzats de la societat civil arribaren a un acord ampli i foren capaços de detallar i quantificar les millores i estalvis que la col·laboració entre les nostres dos grans capitals podria portar-nos, els ciutadans defensarien de manera més clara aquesta unió que us propose.

Els partits seguirien, ara sí, el corrent de l’opinió publica. Per exemple, no seria lògic que els sistemes de transport públic de totes dues ciutats estigueren integrats? No és tan difícil, jo que he viscut a Barcelona he vist com a desenes de ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen d’aquests beneficis.

Les economies d’escala serien múltiples i beneficioses. A més., gestionar Elx i Alacant com un tot permetria desenvolupar una cultura del consens, tan necessària per a la nostra província.

Vaig concloent. Crec que, abans de res, necessitem un nou relat. Un relat que deixe de costat els tribalismes, els localismes curts de mires i ajude a pensar-nos i comprendre’ns com un tot. Un relat basat en la solidaritat, en la identitat compartida i en la compressió més àmplia del marc en el qual ens movem. El que a tots afecta a tots concerneix i tot el que succeeixen a les nostres comarques alacantines ens influeix enormement.

Comencem coordinant nostres dues joies de la corona. La unió Alacant+Elx significarà la creació d’un motor, d’un punt fort, que ens permeta en l’àmbit valencià i espanyol ocupar el lloc que per potència econòmica i poblacional ens mereixem.

Què t’ha semblat l’article?,segueix-me en twitter en @Alicantinismo i comenta’m el que vulgues en hola@antonioadsuar.com