La Universitat d’Alacant va inaugurar, el 25 de setembre, les jornades “Palestina: la vida, la història i la memòria”, un programa cultural i acadèmic que s’allargarà fins al 20 d’octubre amb l’objectiu de donar veu a la memòria històrica i a la vida quotidiana del poble palestí. La iniciativa combina una exposició fotogràfica, projeccions cinematogràfiques, visites guiades, presentacions de llibres i mostres bibliogràfiques, en un intent d’acostar a la comunitat universitària una narrativa diferent de la que se sol associar a Palestina.

El programa d’activitats arrancarà a les 12.00 h en la mediateca de la Biblioteca General, amb un acte oficial en què participaran el vicerector d’Estudis i Qualitat de la UA, Francisco Torres Alfosea, el comissari de l’exposició, Pablo Llorca, i Amer Shomali, director del Palestinian Museum (amb una intervenció audiovisual gravada amb subtítols en castellà), a més de representants de l’Assemblea Universitària per Palestina d’Alacant (AUPA). Les jornades han sigut organitzades per Javier Barrreda Sureda, professor d’Estudis Àrabs i Islàmics, i Víctor Domínguez Lucena, professor de Filologia Francesa, tots dos del Departament de Filologies Integrades.

El punt de partida serà l’exposició de fotografies “Per a contar la meua història”, instal·lada a la Biblioteca General de la UA, el títol de la qual s’inspira en un poema de l’escriptor palestí Refaat Alareer, assassinat l’any 2023 en un atac aeri israelià: “Si he de morir/ tu has de viure/ per a contar la meua història”. La mostra, comissariada per Pablo Llorca, reuneix 125 fotografies procedents del Palestinian Museum Digital Archive (PMDA), que custodia i digitalitza des de 2018 més de 350.000 documents de valor històric i cultural.

Segons explica Llorca en el catàleg de l’exposició, “ara que Palestina s’aboca a l’abisme cal contar la seua història real, la quotidiana, la que demostra que els palestins han existit i continuen fent-ho”. La mostra pren com a punt de partida 1948, l’any de la Nakba, que va marcar l’expulsió de 800.000 palestins de les seues terres, i s’estén fins al present. Les imatges, d’estils i tècniques diverses, reflecteixen una multiplicitat de mirades que, encara que la majoria no són professionals, comparteixen la mateixa autenticitat: una realitat quotidiana capturada sense artificis.

Durant les setmanes següents, la comunitat universitària i la ciutadania podran participar en visites guiades a l’exposició, així com en les projeccions de documentals i pel·lícules a la Biblioteca General i en la Seu de la UA a Alacant (c/ Sant Ferran, 40). Entre els títols programats s’inclouen Checkpoint (2003) i Defamation (2009), totes dues del director Yoav Shamir, així com The Wanted 18 (2014), d’Amer Shomali i Paul Cowan.

Un dels moments centrals de les jornades serà la presentació del llibre Palestina: la existencia negada, de la periodista i escriptora Teresa Aranguren, el 2 d’octubre a les 12.00 h a la sala Sebold de la Biblioteca General, acompanyada per la professora d’Estudis Àrabs i Islàmics de la UA Cristina García Cecilia.

Així mateix, en paral·lel a l’exposició, la Biblioteca de Geografia albergarà la mostra bibliogràfica «Gaza, història d’un martiri», comissariada per Alicia González-Moro, que amplia les perspectives documentals i acadèmiques sobre la qüestió palestina.

“Per a contar la meua història”

La mostra fotogràfica “Per a contar la meua història” no es limita a exposar imatges, sinó que s’acompanya d’un llibre homònim en què participen creadors i pensadors com Dunia El-Habib, El Roto, Javier Codesal, Juan José Millás, Luz Gómez o Manuel Olveira, entre d’altres. Aquests textos aporten mirades crítiques i complementàries al relat visual, reforçant la idea que la cultura i l’art són també eines de resistència enfront de l’oblit.

Lluny de mostrar únicament la tragèdia i el conflicte, les jornades “Palestina: la vida, la història i la memòria” conviden a comprendre la riquesa i la complexitat d’una societat amb una existència que ha patit un sistemàtic intent d’esborrament. Les fotografies, les pel·lícules, els llibres i els documents seleccionats cerquen bastir ponts d’empatia, connectar amb la humanitat del poble palestí i preservar una memòria col·lectiva que continua viva malgrat l’adversitat.