Es compleixen vint-i-cinc anys des que nasqueren les Trobades d’Art Contemporani de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, un certamen al llarg d’aquest temps ha suposat un aparador a la producció artística més recent del panorama nacional. Aquest quart de segle mereixia una atenció especial que s’ha materialitzat en una exposició retrospectiva que reuneix algunes de les obres premiades o seleccionades al llarg d’aquests anys.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, inaugurarà a la Casa Bardin dilluns que ve 14 de juliol, a les 19.00 hores «EAC. 25 anys de Trobades d’Art Contemporani» amb un total de quinze peces pertanyents als fons artístics de l’Institut Gil-Albert. Begoña M. Deltell i Estefanía Soler, membres de l’equip del IAC, comissarien aquesta mostra en la qual s’ha realitzat una interessant selecció d’obra de diferents tècniques i estils, que representen com ha sigut el panorama d’aquests premis al llarg dels anys.

En l’exposició, que romandrà oberta fins al 29 d’agost, són presents amb els seus treballs Juan Martín Zarza, amb la seua fotografia El Zen del carrer 1 (EAC X), Antonio Fernández Alvira, amb l’obra Man under construccion que dialoga amb el dibuix i el brodat (EAC X); Ferrán Gisbert, amb el seu acrílic sobre llenç Temple (EAC XII); Rosana Antolí està representada amb Zorrismos en roig, obra en tinta sobre paper (EAC XIII); Fernando Maseli Agnoletti amb la seua fotografia Massís de Brenta (EAC XIV); Javier Palacios mostra Ens I (EAC XIV); Luciana Rago amb la seua obra en paper Caminar lluny és poc temps. Serie Animismes (EAC XV); i María del Carmen Díez amb Calma’t fera!, un linograbado en buit (EAC XVII).

A més, també s’exposen peces de Miguel Bañuls, amb la seua escultura d’alumini Espai robat (EAC XVIII); María Castellanos i Alberto Valverde, amb S.T., de la sèrie realitzada en impressió digital Assaig i Error del posthumà (EAC XVIII); una instal·lació de Pablo Bellot, Materialitzar Crits_Acte de Comunicació núm. 35 (EAC XXI); el vídeo Solitude de Greta Alfaro (EAC XXII); Olga Diego penja el seu dibuix incendiable La mà de l’home (EAC XXII); Fernando Jiménez Fernández, amb la instal·lació Resilient-L’últim arbre (EAC XXII), i Juan Antonio Cerezuela, amb El silenci de Saussure (EAC XXIV).

Els EAC van nàixer en 1998, amb Dionisio Gázquez com a director del departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere del IAC, amb l’objectiu de seleccionar projectes innovadors de diferents llenguatges artístics per a realitzar exposicions. D’aquesta manera, amb les obres seleccionades, s’organitzaven dues o tres mostres a l’any en diferents espais.

No obstant això, des que, en 2004 i sota la direcció de Juana María Balsalobre, se signara un conveni amb la Universitat d’Alacant, l’exposició és de caràcter anual i té lloc en el MUA. A més, es van establir les quanties dels premis: el primer dotat amb 8.500 euros, un segon de 3.000 i un tercer de 2.500.

Al llarg d’aquest primer quart de segle, entre 1998 i 2025, els EAC no es van convocar en els anys 2003, 2008 i 2011, per la qual cosa són 25 les edicions d’aquesta iniciativa, en la qual han sigut més de cinc-cents els artistes seleccionats.