Amb una marxa reivindicativa i de protesta, la lectura col·lectiva del manifest redactat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’emotiu depòsit sobre l’escenari de 38 roses blanques (una per cada dona assassinada per la seua parella o ex parella a Espanya en el que portem d’any), i una impactant plagada de missatges actuació del Grup Coral “Alquímia” d’Alacant, El Campello es va sumar ahir a la jornada del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones escenificant una vegada més la unitat contra una xacra social que sembla no tindre fi.

 Enguany va ser diferent. El personal de la regidoria de Dona i Igualtat de l’Ajuntament, que dirigeix Maricarmen Alemañ, va optar en aquesta ocasió per la força de la música i la paraula per a clamar que una societat democràtica com la nostra, és del tot incompatible l’existència de violència contra les dones.

 Els actes programats al Campello per a commemorar el 25N han sigut possible amb la decidida col·laboració de dos col·lectius que durant tot l’any lluiten contra la violència masclista: l’associació de dones Amudeca i la Plataforma Violeta.

 Després de la marxa que va recórrer els carrers del nucli urbà des de l’Ajuntament fins al Centre Social, amb pancartes i cartells reivindicatius i de denúncia, a l’interior es va procedir a la lectura del manifest, amb intervenció de l’alcalde, Juanjo Berenguer, la regidora de Dona i Igualtat, i representants de PSPV-PSOE, Compromís, Per El Campello, EU-Unides Podem, els dos regidors no adscrits, una integrant del cos de la Policia Local, i dues dones integrants de Amudeca i Plataforma Violeta.

 El manifest acaba amb una sentència que ho resumeix tot amb exactitud: “La violència contra la dona continua sent un obstacle per a aconseguir igualtat, desenvolupament, així com el respecte dels drets humans de dones i xiquetes. Procurar erradicar-la és un deure al que estem obligats com a societat”.

CORAL ALQUÍMIA

Si eixe text, consensuat entre totes les forces polítiques de la Comunitat Valenciana, és prou eloqüent per a exposar una sagnant realitat i clamar per la unitat d’acció per a combatre-la, més va impactar anit l’actuació de “Alquímia”.

 La portaveu del grup, integrat per dones professionals dediversos sectors que donen forma a una amalgama de veus i feminitats, va reclamar silenci al públic, pregant que els aplaudiments es deixaren per al final, perquè així ho requeria l’espectacle al qual havien donat forma.

 I és que es tractava de missatge amb veu i música prenyat de calidesa,d’esperança i de reconeixement cap a les víctimes de violència masclista, que va arribar a través la producció literària de la poetessa cubana Dulce María Loynaz, considerada una de les principals figures de la literatura iberoamericana i premi “Miguel de Cervantes” en 1992.

 Va ser la seua creació literària la que va donar ple sentit alacto, sobretot quan l’auditori va escoltar el poema “Si me quieres, quiéreme entera”, una de les seues obres més internacionalment coneguda, que s’ha convertit en un autèntic canut a l’amor complet, sense condicions ni reserves per part de l’home.