El Campello va gaudir aquest dissabte d’una jornada cultural marcada per la música en directe, l’humor i la participació del públic, gràcies a dos espectacles pensats per a tots els públics que van omplir diferents espais del municipi de ritme i animació.
El matí dissenyat per la regidoria de Festes i Tradicions que dirigeix Marisa Navarro va començar en l’Àgora de la Casa de Cultura amb “Els autitos chocadores”, el concert familiar de Billy Mandanga, una proposta que combina pop-rock, cúmbia i sons festius en un format que va més enllà de l’actuació musical convencional. Sota la direcció d’Iván Serrano, el grup va aconseguir crear un ambient dinàmic en el qual xicotets i majors no es van limitar a escoltar, perquè des dels primers compassos de “Prepárate a flipar” hasta temas como “Yo solo quiero ir al parque”, “La ardilla María Luisa”, “Baila a tu manera” o “Circo”, el públic es va deixar arrossegar pel ritme i l’energia constant, ballant i gaudint col·lectivament. L’Àgora es va transformar en un punt de trobada alegre, en el qual la música es va viure intensament i amb una connexió constant entre artistes i assistents.
Poc després, l’acció es va traslladar a la Plaça de la Constitució, on La Zigurat Circus Band va presentar “Monsieur Florian (Sabata gran camine o no camine)”, una proposta de teatre musical i circ de carrer protagonitzat per un peculiar empresari circense i la seua inseparable banda. Des de l’inici, l’espectacle va trencar la barrera entre artistes i espectadors: la música en directe i el to festiu van convidar al públic a seguir als intèrprets en moviment, envoltant la plaça i acompanyant a la banda mentre avançava, ballant i recorrent la rotonda al ritme dels instruments. L’escena es va transformar així en un cercaviles improvisat, on l’humor, la proximitat i la música van guiar als assistents en una experiència viva i canviant.
Amb aquestes dues propostes matinals, El Campello va tornar a apostar per una programació cultural accessible i participativa, en la qual la música i les arts escèniques no sols s’escolten o s’observen, sinó que es comparteixen i es viuen al costat del públic