L’Ajuntament d’Oriola, a través de la Regidoria de Patrimoni Històric, ha sol·licitat al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la subvenció del 2% Cultural, regulada per l’Ordre de 9 de desembre de 2025 del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i el Ministeri de Cultura, que convoquen ajudes per a finançar treballs de conservació i enriquiment de béns culturals del patrimoni històric espanyol.

Aquestes ajudes es concedeixen en règim de concurrència competitiva i estan destinades a finançar treballs de conservació o enriquiment de béns immobles declarats Bé d’Interès Cultural (BIC).

El regidor de Patrimoni Històric, Matías Ruiz, ha assenyalat que “aquesta sol·licitud respon a una planificació rigorosa i a un compromís ferm amb la recuperació del principal símbol patrimonial de la nostra ciutat. El Castell no pot continuar esperant més intervencions estructurals”.

Entre els requisits per a concórrer a aquestes ajudes s’estableix que l’immoble ha d’estar declarat BIC, tenir titularitat municipal i destinar-se a l’ús públic durant 50 anys amb caràcter social, turístic o de servei públic. A més, l’entitat sol·licitant ha de comprometre’s a cofinançar les obres juntament amb el Ministeri, disposar de crèdit suficient i presentar un projecte complet amb memòria, plans, pressupost i justificació de l’impacte econòmic.

En aquest cas, l’Ajuntament aportarà 465.000 euros dels 1.065.000 euros sol·licitats per a les obres. El projecte es basa en les propostes recollides en el Pla Director del Castell i Muralles d’Oriola, aprovat per unanimitat en el Ple municipal el 27 de febrer de 2020 i informat favorablement per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport el 28 de gener de 2020.

Ruiz ha subratllat que “el cofinançament municipal demostra que no es tracta només de sol·licitar una subvenció, sinó d’assumir responsabilitats i apostar de manera decidida pel nostre patrimoni”.

L’estat de conservació del Castell i les Muralles d’Oriola es qualifica com molt deficient en diversos sectors, amb pèrdues acumulades i patologies actives. El diagnòstic identifica afeccions com a fissuració i enfonsaments locals associats a inestabilitats de fàbrica; pèrdua de secció i erosió en coronacions; despreniments i disgregació superficial per meteorització; degradació del morter de juntes; erosió i soscavació en bases per escorrenties; presència de sals i eflorescències; biodeterioro i vegetació invasiva; així com impactes antròpics derivats del trànsit incontrolat, vandalisme i abocaments.

La priorització del Pla Director es fonamenta en la necessitat d’estabilitzar trams amb risc potencial de col·lapse parcial, assegurar coronacions i trobades, controlar l’aigua superficial i reduir els factors de deterioració ambiental i antròpica, incorporant a més mesurades de seguretat i control d’accés durant les obres.

“El diagnòstic és que hi ha zones amb risc real de deterioració estructural. Actuar és una qüestió de responsabilitat”, ha afirmat l’edil.

Actuacions arqueològiques i de restauració

El projecte contempla actuacions arqueològiques prèvies a qualsevol intervenció constructiva, incloent-hi prospeccions sistemàtiques en el Albacar i la Alcazaba, excavacions arqueològiques seguint metodologia científica, treballs d’arqueologia de l’arquitectura i seguiments arqueològics.

Els resultats seran objecte de difusió científica i divulgativa. Està prevista la publicació d’un estudi monogràfic sobre el Castell d’Oriola que reculli totes les actuacions arqueològiques i les obres de consolidació, restauració i posada en valor, amb conclusions històriques generals basades en consultes bibliogràfiques i arxius documentals.

Les intervencions es desenvoluparan en la Alcazaba i dins del perímetre de la muralla del Albacar, incloent-hi el sector aquest extern de la porta d’accés meridional fins al mur del baluard. També s’actuarà en el recorregut, que serà prèviament prospectado per a documentar restes de l’antiga sendera i excavat sistemàticament per a determinar les característiques del poblament i avaluar l’estat actual de conservació.

El Castell i el seu sistema defensiu constitueixen una fita visual i simbòlica sobre la ciutat i l’horta, en un paisatge cultural on conflueixen la Serra d’Oriola, la Muntanya de San Miguel, el centre històric, el Palmerar i el riu Segura.

El Pla Director subratlla que aquesta lectura conjunta de naturalesa, hàbitat i patrimoni és la clau per a convertir la Muntanya de San Miguel en un parc cultural de referència, amb itineraris, miradors, interpretació i conservació continuada. El projecte actua sobre la cota més emblemàtica del conjunt, la Alcazaba i el Albacar, i ordena un recorregut de visitants que millora la comprensió de l’enclavament i la seva apropiació social.

El centre històric d’Oriola, reconegut com a Conjunt Històric, acumula un elevat nombre de béns protegits. Per això, la recuperació del Castell no és un projecte aïllat, sinó una peça estructural del relat urbà i identitari de la ciutat. La posada en valor de la fita defensiva reforça la imatge d’Oriola com a destí patrimonial, multiplica la capacitat d’estada i consum cultural i millora la percepció de qualitat de l’espai públic, amb efecte directe sobre el comerç i l’hostaleria del centre històric.

“El projecte en la Alcazaba i el Albacar no és només una actuació de conservació, és una inversió estratègica en capital cultural, cohesió territorial i economia local. Quan el patrimoni es cuida i s’explica bé, deixa de ser un problema de ruïnes i passa a ser una oportunitat de futur”, ha conclòs Matías Ruiz.

El projecte presentat i la subvenció sol·licitada estan vinculats al futur projecte d’accés al Castell, que l’Ajuntament licitarà pròximament per a recuperar l’accés medieval des del Seminari Diocesà.