Trueno és l’objecte resultant de l’exploració de dos amants del so, del soroll i de l’inusual en la música. Es tracta del resultat de les trobades entre Martí i Oxo durant diversos moments de l’any 2024 a l’estudi privat d’Oxo, El Purgatori, a Madrid. Aquestes trobades es van desenvolupar de manera fluida, sense pretensions ni treball previ de preproducció.

Martí aporta el sintetitzador modular; és a dir, els generadors i modificadors de so, un conjunt de parts que generen funcions elèctriques capaces de transformar l’electricitat en àudio i deconstruir-lo fins als més petits grànuls. Mitjançant processos de síntesi, i l’ús i seqüenciació del sampler com a instrument, el so és destruït, construït i manipulat, generant sons complexos i estructures tant rítmiques com estocàstiques.

OXO (Óscar Moreno) és enginyer de so, creador i músic experimental. Ha sigut el facilitador de l’espai físic de convivència i trobada, i ha aportat tota la maquinària necessària per a la gravació i mescla, així com la constant suggerència creativa, facilitant un procés de captura, trencament, edició i mescla en temps real.

També s’han utilitzat de manera puntual diversos elements com ràdios o pedals d’efectes, i algunes fonts sonores de diversa naturalesa de la seua col·lecció. Jocs electroacústics com l’ús del telèfon a manera de generador de feedback i la microfonia com a complement a les senyals electròniques han acabat de vestir les performances a manera d’»arranjament».

Tot el material sonor ha sigut generat per Martí en consonància amb la captació d’Oxo. Cinc sessions d’entre dos i cinc dies, amb hores ininterrompudes, han servit per concebre les idees, desenvolupar-les, interconnectar mòduls, processament analògic i digital, i dur a terme la producció d’aquest artefacte sonor en format disc d’estudi. Un disc per a no ser tocat, un disc per a ser escoltat amb atenció. Una pel·lícula de cinema cec. Tots els moments de la producció han sigut creatius, col·laboratius i els processos de gravació i mescla, creatius i bidireccionals. 

Es tracta de la primera publicació en vinil de Martí Guillem, que després de vint anys tocant intensament, ha gravat la seua primera referència: un disc que mai es podrà tocar, però que es podrà escoltar de manera permanent.

L’àlbum ha sigut masteritzat per José Guerrero a Plataforma Continental i publicat per Joni Kosmos en Burka For Everybody Records, l’any 2025.