El Museu Arqueològic i Paleontològic de Rojals acollirà de definitivament l’exposició del MARQ “Aixovars per a l’eternitat. El ritu funerari en el Cabezo del Molino” amb quatre conjunts de joies bizantines trobades en la necròpoli del jaciment del Cabezo del Molino de la localitat.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurat la mostra al costat de l’alcalde de la localitat, Antonio Pérez, el director del Museu Arqueològic d’Alacant, Manuel Olcina, el director gerent de la Fundació CV MARQ, José Alberto Cortés, la regidora de Cultura de Rojals, Inmaculada Chazarra, i l’arqueòloga i tècnic d’Exposicions de la Fundació MARQ, Mª Teresa Ximénez de Embún.

Com ha explicat Navarro, “aquesta proposta naix dels resultats obtinguts en els treballs de recerca duts a terme des de l’any 2018 en l’enclavament del Cabezo del Molino, un projecte que forma part del Pla Anual d’Excavacions de la Diputació d’Alacant, a través del MARQ, amb la col·laboració des dels seus inicis de l’Ajuntament de Rojals i del Museu Arqueològic i Paleontològic d’aquesta localitat”.

A través d’una nova museografia, panells explicatius i un vídeo narratiu, ‘Aixovars per a l’eternitat’ mostra un particular moment de la història. El Cabezo del Molino és un dels primers jaciments de la província en el qual s’ha pogut constatar la presència de població d’època bizantina (segles VI-VII d. C.), en aquest cas a través d’una gran necròpoli que, a més, és de les primeres manifestacions en el nostre territori de comunitats cristinas en el món rural.

De les excavacions destaca l’elevat nombre d’enterraments infantils trobats -segurament víctimes de la greu epidèmia anomenada “pesta de Justinià”- i la localització d’un conjunt de sepultures femenines d’edats molt joves -entre 6 i 12 anys- que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Aquestes xiquetes van tindre una mort sobtada i prematura que els va impedir realitzar en vida rituals de gran rellevància social, com el casament.

Per això, en la seua mort, i amb el màxim de les cures, van ser abillades de manera especial, amb joies pròpies de les núvies. En aquests casos, com ha explicat Ximénez de Embún, “el ritu funerari documentat és impactant i commovedor i ens ha deixat conjunts compostos per collarets i pendents, de matèries primeres d’alta qualitat com l’ambre, el bronze i la plata, la pasta vítria o les pedres semiprecioses com la cornalina i la turquesa”.

D’altra banda, la passada campanya del Pla d’Excavacions en el jaciment va concloure amb importants troballes i novetats. Les restes descobertes mostren un edifici la planta i la tipologia del qual s’assemblen als de les primeres basíliques cristianes (comparables en grandària amb les actuals ermites). Aquesta troballa, de gran rellevància per al món científic, podria suposar la documentació, per primera vegada, d’un conjunt funerari complet que inclouria dues àrees d’enterraments i un edifici religiós associat a elles. A més, l’antiguitat del conjunt funerari li afig un especial valor, pel fet que podria ser una de les basíliques o edificis religiosos de caràcter rural més antics de la província d’Alacant.