L’Ajuntament d’Alacant, a través de la Regidoria de Cultura, concedeix el II Premi Eusebio Sempere de la Creació i el Pensament Artístic a Soledad Sevilla per la coherència, qualitat i rellevància de la seua trajectòria plàstica.

El Jurat del II Premi Sempere ha estat compost per la regidor de Cultura, Nayma Beldjilali, la conservadora del Museu Nacional Reina Sofia Carmen Fernández Aparicio, la comissària, crítica i gestora cultural Isabel Tejeda Martín, l’artista José Mª Yturralde López i el col·leccionista Javier Romero Vera.

Beldjilali ha assenyalat que «per a l’Ajuntament d’Alacant és un honor que una artista com Soledad Sevilla accepte i siga la guardonada. Un reconeixement molt merescut per a una artista amb més de seixanta anys de carrera basats en la línia, el color i la geometria com el nostre reconegut Eusebio Sempere».

La Premi Velázquez d’Arts Plàstiques Soledad Sevilla (València, 1944) ha transmés després de conéixer que és la guanyadora de l’II Premi Eusebio Sempere “una tremenda emoció per un reconeixement que em fa especial il·lusió en portar el nom de Sempere i l’agraïment al jurat per pensar en el meu i fer-lo possible”.

El Premi Eusebio Sempere de la Creació i el Pensament Artístic va nàixer en 2022. En eixa primera edició va recaure en l’artista Gustavo Torner. S’entrega de manera bianual i compta amb una dotació econòmica de 10.000 euros a més del reconeixement. Es tracta d’un guardó d’àmbit nacional que premia la tasca cultural realitzada per persones, col·lectius o institucions sense fins de lucre en el camp de la creació i/o del pensament artístic.

Soledad Sevilla

Sevilla inicia els seus primers passos en el Centre del Càlcul de la Universitat de Madrid al costat d’un grup d’artistes espanyols en el qual es troba també Eusebio Sempere. Actualment té obra exposada en el Museu Reina Sofia, a Madrid, entre altres.

L’artista ha desenvolupat un llenguatge en l’àmbit de l’abstracció geomètrica basat en la puresa de la línia i el color ordenada per mitjà de simetries, retícules o trames. I centra el seu interés en la investigació sobre el mòdul i les seues infinites variacions. La seua estada en la Universitat d’Harvard, als EUA, durant dos anys genera sèries de dibuixos de línies fines i lleugeres fonamentals en el desenvolupament posterior de la seua pintura vibrant. De tornada a Espanya escomet, tenint com a referència Les Meninas de Velázquez i l’arquitectura de l’Alhambra de Granada, dues sèries extenses de pintures basades en la trama de línies de color on experimenta en la llum. Després d’elles, emprén un gir cap a la naturalesa i les seues pintures es construeixen a través de l’acumulació de pinzellades rítmiques. És el moment en el qual emprén les grans instal·lacions artístiques posant interés i èmfasi en l’aspecte espacial.

Les últimes sèries en les quals Soledad Sevilla està treballant Horitzons blancs o Esperant a Sempere serveixen com a homenatge a l’artista que té com a referència. El mateix Sempere va escriure de la seua pintura: “Tenim davant la lliçó de Soledad Sevilla. Soledad és vocació i tenacitat, més llibertat per a l’aire i en la seua soledat traça entramats de línies sobre llenç, per a respondre al repte de la vida… Soledad Sevilla és el resum de l’harmonia i dels sons i de la sorpresa davant l’arc de Sant Martí”.