Un recent estudi multidisciplinari, liderat per investigadors de les universitats d’Alacant (UA) i Augsburg (Alemanya), ha revelat que ornaments de vidre arribaven a la península ibèrica des de Centreeuropa, Egipte i Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze.

La investigació es basa en l’anàlisi de 17 comptes de vidre recuperades en jaciments arqueològics d’Alacant i Albacete i del treball conjunt de Cinzia Bettineschi, de la Universitat d’Augsburg, i dels professors de la UA Virginia Barciela González, Gabriel García Atiénzar, Alberto José Lorrio Alvarado, i de Mauro S. Hernández Pérez, professor emèrit de la UA.

Els resultats d’aquest treball revelen “una evolució en les receptes emprades en la fabricació del vidre al llarg dels segles”, apunten els investigadors. Així, durant el Bronze Tardà (segles XVI-XII a. C.) “predominen els vidres elaborats amb cendra vegetal, típics d’Egipte i el Pròxim Orient des de l’II mil·lenni a. C., àmpliament distribuïts pel Mediterrani i Europa central, mentre que, partir del Bronze Final, es documenten per primera vegada en el sud-est peninsular els vidres fabricats amb natró, una tecnologia vinculada al món egipci i al Mediterrani oriental des dels segles X?IX a. C.”

En aquest sentit, els investigadors assenyalen que aquest treballe “no sols amplia el coneixement sobre la tecnologia del vidre en la Prehistòria europea, sinó que també demostra la complexitat i dinamisme de les xarxes d’intercanvi prehistòriques”.

Així, segons els seus autors, “els resultats obrin noves vies d’investigació sobre l’origen i circulació de materials vitris, així com sobre la interacció dels grups de la península ibèrica amb diferents grups culturals”.

A més, destaquen “també la importància de la col·laboració interdisciplinària en la investigació arqueològica, consolidant-se com una fita en els estudis arqueométricos per al sud d’Europa”.

Troballes en els jaciments

En l’assentament de Cabezo Redó, a Villena (Alacant), un dels més rellevants del Bronze Tardà en l’Est peninsular, s’han identificat comptes de vidre de cendra vegetal, algunes decorades amb bandes de diferents colors. La sofisticació tècnica d’aquestes peces “reflecteix un notable grau d’especialització artesanal i evidència la connexió directa del poblat amb zones costaneres del Mediterrani oriental”.

Per part seua, en el monument funerari de l’Amarejo (Albacete), també datat en el Bronze tardà, s’ha descobert un compte de fayenza vítria LMHK, “una tecnologia característica de produccions locals centreeuropees, la qual cosa indica contactes amb tallers del centre del continent”, segons expliquen els investigadors.

A més, afigen, “un dels descobriments més destacats és el d’un compte de blau egipci en el jaciment de Peña Negra, a Crevillent (Alacant), en contextos dels segles X a IX a. C., l’evidència més antiga coneguda d’aquest material en l’occident mediterrani”.

L’estudi conclou que “la seua presència en aquest context suposa una prova clara de l’existència de xarxes comercials de gran abast en èpoques anteriors a la colonització fenícia”, ja que “en moments més recents, a partir de finals del segle VIII a. C., el blau egipci es documenta de forma més freqüent, com és el cas dels objectes trobats en l’enclavament de La Fonteta, a Guardamar del Segura (Alacant)”.