El ‘Any Altamira’ que ha posat en marxa l’Ajuntament de El Campello per a programar activitats acadèmiques, culturals, educatives i de tota mena en aquest any 2025 i durant l’exercici 2026, està concitant l’interés de les més altes institucions públiques i privades del país, que després de conéixer el projecte no dubten a sumar-se a la llista de col·laboradors que creix setmana rere setmana amb l’objectiu d’organitzar esdeveniments a Alacant, Madrid, altres capitals espanyoles i, si tot fructifica com a espera l’alcalde Juanjo Berenguer, també fora de les nostres fronteres.

Després d’aconseguir la repatriació de les restes mortals de l’humanista, jurista, pedagog i americanista Rafael Altamira i la seua esposa, Pilar Redondo, des de la ciutat de Mèxic fins al Campello, on reposen ja en el Cementeri Municipal després d’un solemne acte d’inhumació que va presidir el febrer passat Sa Majestat el Rei Felip VI, el propi Juanjo Berenguer va anunciar que aquella fita històrica “en cap cas és un punt i final, sinó l’inici d’un projecte molt més ampli per a donar a conéixer a tots els nivells la vida i el llegat de Rafael Altamira, el nostre referent més internacional i excel·lent en moltes disciplines”.

Si la setmana passada es va anunciar que una institució cultural tan important i prestigiosa com l’Ateneu de Madrid se sumava a la llista de col·laboradors, l’Ajuntament del Campello anuncia hui una altra incorporació valuosíssima i especialment significativa: l’Institut Cervantes, una institució pública creada per Espanya en 1991 per a promoure universalment l’ensenyament, l’estudi i l’ús de l’espanyol i contribuir a la difusió de les cultures hispàniques en l’exterior, dependent del Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya.

L’Institut Cervantes col·labora amb prestigioses institucions tant nacionals com internacionals, públiques i privades, a fi que els productes i serveis relacionats amb l’espanyol es regisquen per criteris de qualitat i de fomentar la trobada i intercanvi de la cultura espanyola i panhispànica amb les altres cultures del món. És present en més de 100 ciutats de 54 països, a través dels seus centres, aules i extensions, en els cinc continents. A més, compta amb dues seus a Espanya, la seu central de Madrid i la seu d’Alcalá de Henares. Per al desenvolupament de la seua gestió, compta amb un total de 1.012 empleats, dels quals 243 treballen a Espanya i 769 ho fan en la xarxa de centres repartides per la resta del món.

INEQUÍVOC SUPORT

I va anar precisament en la seu central de Madrid on la setmana passada va ser rebuda pel president de l’Institut, el poeta, crític literari i assagista Luis García Montero, una delegació de l’Ajuntament del Campello integrada per l’alcalde Juanjo Berenguer; la regidora de Cultura, Dorian Gomis, i la catedràtica de la Universitat d’Alacant Eva María Valero, integrada en el grup de treball que perfila els actes a organitzar i celebrar.

La primera de les sorpreses va arribar quan García Montero va confirmar que estava perfectament informat de la repatriació a Espanya de Rafael Altamira, de la seua inhumació al Campello i del projecte del ‘Any Altamira’.

La segona gran notícia va satisfer totes les expectatives posades en eixa trobada: l’Institut Cervantes va acceptar sense dubtar-lo un segon sumar-se a eixa llista de col·laboradors, i el seu president va oferir les seues instal·lacions per a organitzar i acollir un esdeveniment de relleu, que es va acordar celebrar en la primavera de 2026.

L’ANTECESSOR?

Cada pas que dona l’Ajuntament de El Campello per a sumar voluntats té ple sentit. En aquest cas, es va destacar que el 19 d’abril de 1929, Rafael Altamira Crevea va ser elegit president de l’anomenada “Lliga Cervantina”, que bé podria considerar-se antecessora del que amb el temps va ser l’Institut Cervantes. Els objectius fundacionals, de fet, coincideixen plenament.

Els primers socis d’honor nomenats per Altamira per a integrar aquella “Lliga Cervantina” van ser diplomàtics de països hispanoamericans, i en articles periodístics publicats en l’època es veu com el naixement de la Lliga té com a prioritat inicial la unió amb els països de parla hispana.

En el cas de l’Institut Cervantes, l’Ajuntament del Campello va plantejar a Luis García Montero un esdeveniment a tres bandes sobre Altamira, Amèrica i l’idioma, en el qual participarien historiadors, hispanistes i importants representants del món acadèmic, el llistat del qual està per concretar.

Es dona la circumstància, a més, que Rafael Altamira va formar part de l’anomenada  “Unió de Professors Universitaris Espanyols a l’Estranger” (UPUEE), una de les organitzacions internacionals sorgides de l’exili espanyol, primer a França i posteriorment a Amèrica, principalment a Mèxic.

Per si no foren pocs aquests antecedents, Altamira va escriure i va publicar diversos articles sobre “El Quixot” de Miguel de Cervantes, el literat espanyol més universal que dona nom a l’Institut.

LLIBRE I CAIXA DE LES LLETRES

Però la implicació de l’Institut Cervantes, en general, i del seu president Luis García Montero en particular, amb l’ambiciós projecte que planteja l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, va molt més allà d’organitzar i acollir un esdeveniment de relleu.

García Montero va oferir, a més, dues accions concretes que van sorprendre molt gratament a la delegació campellera reunida en el seu despatx de Madrid, en el majestuós “Edifici de les Cariátides” del número 49 del carrer Alcalá.

La primera consisteix en l’edició (també per a primavera de 2026), d’un volum de la sèrie “Els Galiots”, posada en marxa per l’Institut Cervantes en 2018 per a rescatar textos perduts, inèdits o de difícil accés que es brinden al públic. Es tracta de reunir textos que ofereixen un panorama complet de la producció literària en espanyol: volums de memòries, diaris, antologies, estudis, recopilacions d’articles, obres de teatre d’ahir i hui i monografies sobre les arts i les lletres. Aquesta col·lecció vol contribuir a divulgar obres mestres ocultes d’escriptors.

En aquest cas, el guant el va arreplegar la catedràtica Eva Valero, entregada ja en cos i ànima a recopilar textos i treballs inèdits als quals ha tingut accés al llarg de la seua carrera acadèmica per a donar contingut al volum.

La segona proposta és, si cap, més impactant encara. En el soterrani de l’històric edifici, que va ser seu en el seu moment, successivament, del Banc Espanyol del Rio de la Plata, el Banc Central i el Banc Santander, es localitza una immensa cambra cuirassada amb més de 1.800 caixes de seguretat, que l’Institut Cervantes va reconvertir en l’anomenada “Caixa de les Lletres”, un espai únic que captiva perquè molts d’eixos espais contenen objectes personals i documents culturalment rellevants, llegats depositats en memòria de diverses figures de reconegut prestigi.

Es tracta de llegats que tenen com a objectiu conservar i promoure el patrimoni cultural hispà. Allí tenen la seua “caixa” Francisco d’Ayala, Antoni Tàpies, Luis García Berlanga, Manuel Alexandre, Ana María Matute, Juan Marsé, Gabriel García Márquez, Antonio Buero Vallejo, Manuel de Falla, Antonio i Manuel Machado, Santiago Ramón y Cajal, Severo Ochoa, Miguel Delibes, Carmen Riera, Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, María Moliner, María Zambrano o José Luis Sampedro, per citar alguns dels prop de 200 intel·lectuals o entitats vinculades a la cultura.

I allí, a partir de la pròxima primavera, Rafael Altamira Crevea tindrà la seua caixa, el contingut de la qual es determinarà quan l’alcalde, Juanjo Berenguer, plantege a la família, universitats i altres institucions l’aportació de documents o objectes rellevants.