Elda commemorarà el pròxim 22 de febrer el 50 aniversari de la mort de Teófilo del Valle, jove eldense de 20 anys que va morir per trets de la Policia Armada durant una mobilització obrera del sector del calçat. Els actes començaran a les 11.00 hores amb una marxa cívica que partirà des de la Plaça Castelar i finalitzarà amb un acte d’homenatge en la plaça que porta el seu nom.

María Gisbert, regidora de Memòria Democràtica, i Manuel de Juan, membre d’Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme, han donat a conéixer els detalls d’un acte que té com a objectiu, en paraules de l’edil, «recuperar i mantindre la memòria de Teófilo de Vall i de les mobilitzacions que van contribuir a conquistar els drets laborals i socials que ara gaudim i que hem de continuar defensant».

Per part seua, Manuel de Juan ha afirmat que «s’ha elaborat un manifest que, amb el lema ’50 anys sense Teófilo del Valle, ha rebut el suport de nombroses associacions veïnals, sindicals, cultures, juvenils i cristianes d’Elda i de Petrer, a més de col·lectius i entitats memorialistes de tota la Comunitat Valenciana».

Durant la marxa cívica, la banda de la AMCE Santa Cecilia acompanyarà als participants interpretant peces com l’himne a la llibertat de Labordeta. A més, en l’acte que tindrà lloc en la Plaça de Teófilo del Valle participarà el seu germà Antonio, desplaçat expressament des de l’Uruguai al costat d’altres familiars.

L’acte finalitzarà amb les intervencions de la poeta Sacra Lleial, que llegirà un poema original dedicat a Teófilo de la Vall, acompanyada a la guitarra per Pepe Payá, i l’actuació de l’actriu Natalia Bravo. Després d’aquestes intervencions tindrà lloc el lliurament de 50 flors en el xicotet monòlit que recorda a Teófilo. Finalitzarà l’acte amb l’actuació de la Colla de Dolçainers i Tabalers El Terròs de Petrer i la Muixeranga del Vinalopó.

Manuel de Juan ha conclòs destacant que «el manifest que es llegirà compta amb el suport de desenes d’entitats, la qual cosa reflecteix que aquest tipus d’actes també són un homenatge a tots aquells que es van alçar per aconseguir els seus drets laborals i ciutadans, encara que hagueren de pagar per això un alt cost en repressió, presó i vides esbiaixades com la de Teófilo».