Dissabte passat 16 de maig l’Auditori de Sant Joan es va vestir de dol, terra i passió, una esquinçadora i poètica vetlada teatral per a acollir la immortal obra de Federico García Lorca de la mà de la companyia Maniquí Teatre sota la Direcció d’Irene Serrano; el resultat va ser d’una intensitat dramàtica aclaparadora on el follet lorquià va sobrevolar l’escenari i tom el cos d’ISABEL GUIU de principi a fi, qui va defensar el paper de la Núvia a la perfecció entre el terrible conflicte intern del deure social, el seu compromís amb el Nuvi que l’encarna l’actor Diego Juan i la força indomable de la naturalesa, el seu desig irreprimible per Leonardo. La Núvia és un personatge atrapat, ISABEL GUIU fa gala de la seua experiència perquè eixe ofec i eixa culpa dels versos de Lorca cobre vida en l’escenari, estant a l’altura del repte, va expressar el seu personal enfoque aportant la seua personal interpretació que ha quedat gravada en la retina del públic assistent. 

 
El seu bagatge com a poeta es va fer notar per la manyaga absoluta amb què va tractar els versos de Lorca dotant a cada línia d’una veritat colpidora i arrancant una ovació tancada al pati de butaques en l’escena de la fugida amb Leonardo. El desenllaç final, trencada de dolor per la pèrdua dels seus dos amors i tapada amb un mantell negre va ser un dels moments icònics de la funció. 
 
La part tècnica va destacar per una il·luminació i color encertats, és una grata alegria que dignifica el teatre.