Si Rafael Altamira descansa en pau en el Cementeri Municipal de El Campello des de febrer de l’any passat, diverses institucions públiques van donar ahir un altre gran pas per a preservar i difondre el seu llegat, tal com plantejava el “Any Altamira”, que, promogut per l’Ajuntament de El Campello, ha aconseguit el suport d’organismes dels més alts nivells.

Ahir, la Generalitat Valenciana va assumir formalment la custòdia de bon part del llegat del jurista espanyol amb major projecció internacional. La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació va formalitzar el trasllat d’un important fons documental, fins ara custodiat per l’Institut Jorge Joan d’Alacant, a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, amb l’objectiu de garantir tant la seua conservació com la seua difusió pública, tal com va assenyalar la seua directora, María de l’Olmo.

De l’Olmo va ser la conductora de l’acte oficial, en el qual també van participar la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; el director de l’institut Jorge Juan, Jorge Llorca, i Ignacio Ramos Altamira, besnet del jurista i humanista. Especialment convidats, van acudir l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer, i la regidora de Cultura, Dorian Gomis.

El fons documental traslladat estava de ben segur fins ara en els arxius de l’Institut Jorge Juan. Es tracta de 84 caixes repletes de documents, dibuixos, manuscrits i part de la correspondència que Altamira va mantindre amb diverses institucions i personatges diversos.

D’eixe llegat epistolar, ahir es va exposar en una vitrina una carta molt especial per a El Campello, datada l’1 de gener de 1935, en la qual el llavors alcalde del municipi, Vicente Payá, li comunicava a l’il·lustre personatge la decisió de l’Ajuntament de posar el seu nom a un carrer, que perdura, així com l’organització i celebració d’un homenatge.

Articles, informes, projectes, memòries, cursos, lliçons, discursos, conferències, estudis, monografies, notes i apunts personals formen part també d’eixe llegat, així com expedients acadèmics i professionals, acreditacions, certificacions, contractes, nomenaments, títols i diplomes, a més de plaques commemoratives i medalles, i documentació relacionada amb la candidatura de Rafael Altamira al Premi Nobel de la Pau entre 1933 i 1951.

La incorporació d’eixe llegat a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant es traduirà en majors facilitats a l’accés i consulta per a investigadors, especialistes i interessats en general.

Perquè l’ingent treball de Rafael Altamira en els més variats camps del coneixement es conega al complet en un mateix espai, faltaria, com va assenyalar la família, que la Residència d’Estudiants de Madrid obrira les seues portes de bat a bat per a mostrar el que custòdia, que és molt.