Quan ens enfrontem a un conflicte solem reaccionar de la mateixa manera: el nostre cos es tiba, ens posem a la defensiva i la por d’equivocar-nos ens paralitza o ens fa reaccionar des de l’ego. T’ha passat?

A mi sí. I fa anys em va sorgir aquesta pregunta: com podríem aconseguir que la tensió deixe de ser la protagonista i passe a tindre-la la curiositat? I em vaig posar a respondre-la quasi de manera obsessiva.

Vaig voler dissenyar un cercle de seguretat, un laboratori on assajar la realitat sense risc. Per a poder emmarcar el problema dins d’una dinàmica amb regles clares i objectius compartits. D’aquesta manera, el suposat «fracàs» deixa de ser una tragèdia i es converteix en informació. Amb aquesta informació, si l’estratègia no funciona, ajustem els processos i ho tornem a intentar.

I ací vaig aprendre aquestes claus:

  • Les normes no són imposicions rígides, sinó acords que podem redissenyar junts/as si deixen de ser útils.
  • Les persones no són espectadors passius que reben ordres, sinó agents actius que experimenten, co-creen i prenen decisions.
  • L’error no es penalitza, forma part del bucle natural d’aprenentatge.

Els equips més innovadors i saludables hui dia no sorgeixen a partir de manuals estàtics, si no de sistemes vius i emmotlables. Entorns on abelleix «tocar els botons», participar i aportar, perquè el propi sistema està dissenyat per a escoltar-te i reaccionar als teus moviments.

I aquesta és exactament la filosofia darrere de Ciudad de la Sombra.

Per exemple, quan un equip s’asseu a interactuar amb el dispositiu Girafes i Xacals, no està simplement aprenent teoria sobre comunicació assertiva; està entrant en un escenari on l’empatia i l’escolta activa es converteixen en l’única estratègia viable per a avançar. Estan assajant, en un entorn segur, les converses difícils que hauran de sostindre demà.

Un text de José Abellán Fernández, de Ciudad de la Sombra. Si t’interessa aquesta reflexió, pots saber més inscrivint-te en la seua newsletter mensual: https://ciudaddelasombra.net/