Es compleixen ara 101 anys de la visita d’Albert Einstein a Espanya, en la primavera de 1923. La seua fama de revolucionari va crear una certa preocupació en els ambients més conservadors de la societat. Les seues declaracions a un popular diari van ser tranquil·litzadores en dir que «no soc revolucionari, ni tan sols en el terreny científic, ja que vull conservar quant es puga i pretenc eliminar tan sols el que obstaculitza el progrés de la ciència».
Les seues conferències a Barcelona, Madrid i Saragossa sobre La Teoria de la Relativitat van alçar una expectació extraordinària, en un públic que no sabia res de la teoria, però veia en Einstein a un mite capaç d’imaginar l’impossible. La seua visita es va produir en un moment d’esplendor que s’ha anomenat L’Edat de Plata de la Ciència espanyola i va ajudar al fet que el valor de la ciència experimentara un increment espectacular a Espanya. Per fi la llum del coneixement científic s’imposava a l’obscurantisme i al pensament màgic. Davant el pessimisme d’una societat analfabeta s’obria un horitzó de progrés impulsat per científics formats en els millors centres d’investigació europeus.
Al febrer de 1923, quan Albert Einstein va xafar sòl espanyol, va arribar a un país de profundes contradiccions. D’una banda, Espanya vivia l’anomenada “Edat de Plata” de la ciència i la cultura, un període d’intens anhel de modernització i convergència amb Europa. Institucions com la Junta per a Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida pel premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, impulsaven una renovació acadèmica sense precedents. D’altra banda, el país es trobava sumit en la “Crisi de la Restauració”, una era d’inestabilitat política, agudes lluites socials, auge dels nacionalismes i els sagnants fracassos de la Guerra del Marroc. El pistolerismo ensagnava els carrers de Barcelona i, a penes sis mesos després de la seua visita, el general Miguel Primo de Rivera donaria un colp d’estat que de manera abrupta posaria fi a aquest convuls període.
En aquest escenari d’ebullició, l’arribada d’Einstein, ja convertit en una icona global després de la confirmació de la seua teoria de la relativitat i l’obtenció del Nobel de Física de 1921, va anar molt més que un esdeveniment científic. Es va convertir en un símbol de progrés, un catalitzador de debats i un fenomen mediàtic que va captivar a una societat àvida de referents.
Albert Einstein havia sigut convidat a Espanya pel matemàtic Julio Rey Pastor, qui li va contactar a Berlín en la primavera de 1920. Al juliol li va escriure una carta formal on parlava en nom del Institut d’Estudis Catalans —amb una proposta ferma— i de la Junta per a Ampliació d’Estudis, de la qual esperava tindre igualment una reacció positiva. En un principi, Einstein va acceptar, però pocs dies després es va desdir, adduint molts compromisos.
A l’estiu de 1921, l’enginyer Esteban Terradas Illa li va escriure per a recordar-li la invitació i llavors Einstein li va respondre que podria realitzar la seua estada a Espanya en el curs 1922–1923. Terradas, catedràtic a Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Institut d’Estudis Catalans, havia estat en un segon pla en la primera invitació, però ara va prendre el protagonisme, atés que el seu amic Rei Pastor havia sigut contractat en la Universitat de Buenos Aires. Terradas, al costat del físic Blas Cabrera, va ser un dels primers portaveus de la física einsteiniana, inicialment pel que concernia la naturalesa de la radiació.

 L’Escola de la Mar. Referent de la renovació pedagògica

L’arribada d’Albert i Elsa Einstein a Barcelona el 22 de febrer va ser, com menys, caòtica. El científic havia oblidat enviar un telegrama concretant la seua arribada, per la qual cosa ningú els esperava en l’Estació de França. Després de no trobar al seu amfitrió, Esteban Terradas (la filla del qual havia mort tràgicament cinc dies abans), el matrimoni es va allotjar en una modesta pensió de La Rambla, l’Hotel Quatre Nacions, en lloc del luxós Hotel Colón que els havien reservat. Una vegada localitzats, els seus amfitrions ho van trobar a l’habitació de l’hotel, assegut en el llit, tocant tranquil·lament el violí.
A Barcelona, Einstein va ser percebut com un heroi popular i un símbol de renovació cultural. Va impartir tres conferències en el Palau de la Diputació sobre la relativitat especial, la general i les seues investigacions recents.
A pesar que l’entrada costava 25 pessetes i de què parlava en una mescla d’alemany i francés, les sales es van abarrotar. El públic, encara que en la seua majoria no entenia les seues complexes explicacions, estava fascinat per la “paraula màgica” que prometia reformar els vells conceptes.
En el seu diari, Einstein va resumir la seua estada amb satisfacció: “Molta fatiga, però gent molt amable (Terradas, Campalans, Llana…), cançons populars, balls, Refectorium. Ha sigut agradable!”.