En el nucli articulador d’aquesta mostra, Ángel Castaño ens endinsa en Del viscut a l’oblit, un cos de treball on la figuració cedeix el seu lloc a l’abstracció tàctil i a la investigació tridimensional. Si Anamnesi plantejava la cerca conscient del record, aquesta sèrie explora el seu revers ineludible: la dissolució de la vivència, el desgast del temps, el silenci defensiu enfront del dolor i l’esborrament biològic que imposen patologies neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Què roman quan la imatge s’esvaeix? El que contemplem en aquesta sala no són absències absolutes, sinó la petjada matèrica del que va albergar vida.

  • La Grisalla Emocional:El Color de la Persistència. La renúncia deliberada al color primari o secundari situa la proposta en una cuidada paleta acromàtica: blancs impurs, negres de sutge i una escala infinita de grises. Castanyer no utilitza la grisalla com un mer recurs pictòric clàssic, sinó com una freqüència emocional. És la tonalitat del ressò visual, el llindar on el record ha perdut la seua nitidesa figurativa però manté el seu pes específic sobre la superfície del llenç.
  • Gasa, Escaiola i Relleu:La Tectònica de l’Embenatge. L’ús de la gasa de cotó transcendeix l’ornamental per a convertir-se en llenguatge procesual i curatiu. En les obres bidimensionals i tridimensionals —on sobreïxen volums orgànics, motles d’extremitats i retícules tèxtils—, la gasa opera simultàniament com a subjecció i embenatge. Cada plec fixat amb matèria és un intent analògic de contindre la desintegració de la memòria o de sanar la ferida de l’oblit.
  • De l’Objecte a la Petjada Abstreta. A través d’acoblaments que incorporen relleus en algeps, textures additives i trames tèxtils suspeses, l’obra de Castanyer formalitza la transició de l’esdeveniment al rastre. El peu modelat, la massa cerebral embenada o les línies fisonòmiques sintetitzades en un mínim traç tèxtil no busquen la representació figurativa exacta, sinó el vestigi de la presència. L’abstracció resultant no és un exercici de distanciament formal, sinó el pòsit real que queda en la matèria quan la forma figurativa acaba per desaparéixer.

INAUGURACIÓ:

DIVENDRES 25 de setembre de #19:00 a #20:00,

L’ESCORXADOR. CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA. ELX. Sala LANART.