El ‘hub’ d’Innovació BeCiti de l’edifici El Torrejó va acollir aquest dimecres la presentació del llibre ‘La Serra Gelada. Un paisatge mil.lenari’, una obra escrita i coordinada per Francesc Xavier Llorca Ibi, professor titular en la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, i per Carolina Fredes, professora associada de la UA en el departament de Prehistòria, Història Antiga, Arqueologia, Filologia Grega i Filologia Llatina en la qual també han realitzat les seues aportacions altres professors i investigadors.

Una presentació que va comptar amb l’assistència de l’alcalde, Toni Pérez, l’edil de Patrimoni Històric i Cultural, Ana Pellicer, membres de la corporació, els autors del llibre i diverses de les persones que han col·laborat en l’exemplar, a més de nombrós públic.

L’acte es va realitzar el dia en què se celebrava el 21é aniversari de la declaració de Parc Natural de Serra Gelada, com va ressenyar la regidor de Patrimoni. I en eixe sentit, l’alcalde va avançar que “abans que es complisca el 25é aniversari tindrem un centre d’interpretació de Serra Gelada” ja que la ciutat “ja disposa del sòl per a poder fer-lo en el propi Parc Natural”.

Al començament de l’acte, Ana Pellicer va afirmar que la publicació “brinda una magnífica oportunitat per a renovar el compromís d’aquella declaració i per a continuar posant en valor un enclavament que forma part de la nostra història, el nostre paisatge i la nostra identitat”. La regidora es va mostrar segura que el llibre “serà un referent per a conéixer un dels espais més singulars del Mediterrani” en el qual conviuen la geologia i la biodiversitat, però també l’arqueologia, la història, l’etnografia, el patrimoni marítim, la toponímia i la memòria dels qui durant milers d’anys han viscut en ella.

“Recuperar el patrimoni significa retornar als ciutadans una part de la seua memòria” va agregar Pellicer, que va assegurar també que “conéixer-lo és la millor manera d’entendre qui som”. L’edil va considerar que l’obra ajuda a mirar Serra Gelada no sols com a paisatge “sinó com una part essencial de la història de Benidorm i dels qui l’hem heretada”.

Per part seua, el professor Llorca Ibi va ressaltar la necessitat de comptar amb “una publicació que actualitzara i difonguera els valors de la serra”. En la seua explicació va assenyalar que el llibre arreplega “les belleses que s’oculten dins de la muntanya, que és una gran esponja amb corrents interns que han modelat el paisatge”. Va revelar que hi ha rastres de presència humana de fa 22.000 anys “amb la seua pròpia singularitat gastronòmica” com és el fet de ser el primer punt documentat en què l’ésser humà incloïa caragols en la seua dieta.

Llorca Ibi va precisar que el llibre compta “amb el segell de garantia científica” després d’haver superat el procés d’avaluació de la universitat d’Alacant, va agrair el suport de l’Ajuntament de Benidorm, “que des del primer minut va mostrar la seua passió per la serra” i va valorar el fet que el volum estiga prologat pel professor Joan Tort, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona.

Carolina Fredes, coordinadora del llibre va desgranar en la seua intervenció els continguts del mateix assenyalant que “es comença parlant de la part geomorfològica fins a acabar amb les persones que van habitar aquest paisatge i els elements que han conformat aquesta muntanya”. Així, per exemple, va explicar que el nom de Serra Gelada tindria el seu origen, pel que sembla, de la Cova Gelada, “que oferia menys temperatura a causa de la seua orientació cap a Ponent”.

Fredes va detallar que l’obra conté capítols i articles sobre el Faro de la Punta del Albir, “construït en 1863 i en el qual es condensa la vida dels fareros i fareras que van viure allí”. Igualment hi ha capítols dedicats a la Torre Bombarda, la Torre dels Caletes, la mina del Tu Ximo, sobre les espècies vegetals, la fauna terrestre, el medi marí, la prada de posidònia, sobre el paiño i capítols centrats en la gestió del Parc Natural amb les labors de manteniment, investigació i divulgació i dels usos turístics de l’enclavament i els reptes que això suposa per a les administracions.

La presentació la va tancar l’alcalde Toni Pérez, que va afirmar que l’exemplar permet “descobrir consciències geogràfiques, històriques i ambientals desconegudes fins i tot per a la gran majoria dels qui creiem conéixer un poc de la Serra Gelada”. L’alcalde va felicitar els autors-coordinadors del llibre “per l’enorme treball de coordinació que han realitzat” i va dir que en ell “s’explica la Serra Gelada en tota la seua complexitat. Com a paisatge natural, sí, però sobretot, com a paisatge cultural. Un territori on naturalesa i ésser humà porten milers d’anys dialogant, transformant-se mútuament i construint una identitat que hui continua viva”.

Toni Pérez va opinar que la Serra Gelada “no és el límit de la ciutat de Benidorm; és un dels elements que expliquen per què Benidorm és com és”. El primer edil també va assenyalar que a través d’aquesta obra Serra Gelada “deixa de ser únicament un escenari d’extraordinària bellesa per a convertir-se en un espai ple de memòria, d’activitat humana, de coneixement i de patrimoni”.

“La Serra Gelada forma part de la nostra història. Ha condicionat el nostre territori, les nostres activitats tradicionals, la nostra navegació, la nostra pesca, l’ús i aprofitament de l’enclavament, els nostres camins i també la nostra manera d’entendre el paisatge” va agregar. Pérez va finalitzar afirmant que “aquest llibre aconsegueix una cosa molt valuosa: ens ensenya que protegir un espai natural comença per conéixer-lo”.