La mostra, organitzada per la Regidoria de Cultura, podrà visitar-se del 13 de novembre de 2026 al 28 de febrer de 2027 a la Sala d’Exposicions Miguel Hernández de la Fundació Cultural Miguel Hernández.

La Regidoria de Cultura ha presentat l’exposició temporal “Josefina Manresa. La dona que va guardar les paraules”, una mostra dedicada a posar en valor la figura de Josefina Manresa, companya de vida de Miguel Hernández i peça fonamental en la conservació i difusió del seu llegat literari i personal.

En l’acte de presentació han participat la regidora de Cultura, Anabel García; el president de la Fundació Cultural Miguel Hernández, Aitor Larrabide; i els comissaris de l’exposició, Joan Pàmies, Fran Belmonte i J. Tomás Serna, tècnic de la Casa Museu.

Un homenatge a la dona que va custodiar el llegat de Miguel Hernández

Anabel García ha destacat que la mostra suposa un reconeixement imprescindible a una figura que durant molt de temps ha romàs en un segon pla, “Josefina, a més de ser la companya de vida de Miguel Hernández, va anar també la guardiana de la seua memòria, la dona que va conservar els seus poemes, les seues cartes, les seues fotografies i tants records que hui ens permeten acostar-nos a la seua història des d’una perspectiva més humana, íntima i personal”, ha manifestat García.

Precisament, eixe recorregut per la vida més personal del poeta constitueix un dels eixos fonamentals de l’exposició, que permet descobrir a Josefina des de la seua pròpia història, les seues vivències i el seu compromís amb la memòria de Miguel Hernández.

Un recorregut per la vida de Josefina Manresa

L’exposició relata la trajectòria vital de la dona que va acompanyar a Miguel Hernández, va inspirar part de la seua creació literària i va dedicar bona part de la seua vida a guardar i conservar la seua obra.

El recorregut comença amb un eix cronològic que abasta des del naixement de Josefina, el 2 de gener de 1916 a Jaén, fins a la seua defunció, el 18 de febrer de 1987 a Elx. Al costat d’aquesta cronologia es presenta un arbre genealògic amb els ascendents i descendents de Miguel Hernández i Josefina Manresa, fruit de la investigació desenvolupada per Joan Pàmies i Fran Belmonte.

El següent espai està dedicat a la seua joventut a Oriola, on va arribar a l’abril de 1927. Allí va treballar com a modista i es va enamorar de Miguel Hernández. Aquesta etapa s’il·lustra amb diferents documents exposats en vitrines, entre ells un exemplar de La bona Juanita, llibre amb el qual estudiava; un exemplar de la revista Cinegramas, les lectures de la qual compartia amb Miguel, i una edició del raig que no cessa dedicada pel poeta a Josefina. Són els anys més feliços de la seua vida, que van culminar amb les seues noces el 9 de març de 1937, celebrada a la Casa Museu.

L’última part de la mostra aborda els anys de presó i la mort de Miguel Hernández. En aquest espai, una màquina d’escriure Underwood núm. 5 estableix un diàleg simbòlic amb una màquina de cosir Singer, similar a la que utilitzava Josefina i cedida per a l’ocasió pel Museu Puçol d’Elx.

L’exposició conclou amb un reconeixement a l’esforç de Josefina per conservar i difondre l’obra del poeta. Per a això, es mostren fotografies originals cedides per a aquesta ocasió, moltes d’elles guardades durant anys en les conegudes caixes metàl·liques de galetes. Les imatges permeten descobrir moments de la seua vida íntima al costat dels seus nets i també la seua participació en activitats d’homenatge i reivindicació de Miguel Hernández, com les celebrades en el barri de Sant Isidre d’Oriola.

Els detalls que donen forma a la memòria

El comissari i tècnic de la Casa Museu, J. Tomás Serna, ha explicat la dificultat de traslladar a l’espai expositiu la vida i els sentiments d’una dona com Josefina, la trajectòria de la qual va estar estretament vinculada a una figura de la dimensió literària i humana de Miguel Hernández.

“És molt difícil reflectir la vida i els sentiments d’una dona com Josefina, que va viure al costat d’un poeta i d’un personatge tan gran com és Miguel Hernández”, ha indicat Serna, qui ha explicat que l’equip ha volgut incorporar nombrosos detalls, alguns d’ells especialment subtils. Com a exemple, ha assenyalat que els panells inclouen xicotets dibuixos de patrons de costura que pràcticament passen desapercebuts, però que connecten amb la professió i la història personal de Josefina.

Serna també ha agraït el treball de recerca realitzat per Joan Pàmies i Fran Belmonte, especialment l’elaboració de l’arbre genealògic, “una aportació que es quedarà ja amb nosaltres en el museu”, ha destacat.

Entre els elements més emotius de la mostra figura un bressol situat en el centre de la sala, acompanyada del poema Nanas de la cebolla. Es tracta d’un gest simbòlic que connecta la història familiar de Josefina amb un dels poemes més coneguts de Miguel Hernández i que permetrà als visitants emportar-se el poema com a record de la seua visita.

Una investigació que descobreix noves dades familiars

Fran Belmonte, també comissari de l’exposició, ha explicat que una de les principals aportacions del seu treball ha sigut la investigació i elaboració de l’arbre genealògic de Josefina Manresa.

“Fer un arbre genealògic d’una persona, en definitiva, és fer un homenatge tant a la persona en si com als seus avantpassats”, ha afirmat Belmonte, qui ha destacat que l’estudi ha permés descobrir aspectes inèdits sobre la família de Josefina. La investigació es completa, a més, amb una comparativa amb l’arbre genealògic de Miguel Hernández, oferint una visió més àmplia dels vincles familiars de tots dos.

Finalment, Joan Pàmies ha agraït expressament la implicació de la Regidoria de Cultura i del seu responsable, Anabel García, per a fer realitat una iniciativa que portava anys reivindicant. “Vull agrair a Anabel García perquè s’ha aconseguit un somni de fa molts anys: aconseguir que a Josefina se li fera una exposició com aquesta”, ha assenyalat.

Amb aquesta iniciativa, la Regidoria de Cultura posa en valor el paper fonamental de Josefina Manresa en la conservació de la memòria de Miguel Hernández i acostar al públic la història d’una dona la fortalesa de la qual, compromís i generositat van permetre que el seu llegat literari i humà haja arribat fins als nostres dies.

En paraules de la regidor de Cultura, Anabel García, “si hui podem continuar llegint, estudiant i gaudint de bona part de l’obra de Miguel Hernández, és també gràcies a la tenacitat i al compromís de Josefina”.