El primer amor és una porta entreoberta per la qual s’accedeix tímidament a un univers impregnat de color, a un paradís sorprenent de reveladores fantasies. En general, es recorren les senderes encatifades d’eixe primer amor, d’eixe vast camp de somnis i promeses, quan encara s’és massa jove, quan a penes s’ha començat a respirar les aromes agres del món, jardí enrevessat i bellíssim, prenyat d’espines i delicats velluts, envernissat de tèbies fels. Batega el cor primer amb força extraordinària, amb arravataments atabalats, quan eixe prematur cor no ha tingut temps encara d’endurir-se, de cobrir-se d’escates protectores. El primer amor és un torrent inopinat d’aigües turbulentes, és un huracà de frenètica i dolcíssima passió, difícilment comprensible.

El primer amor deixa empremta en la pell, deixa invariablement una cicatriu indeleble en la més tendra superfície de l’ànima. En acariciar amb dits vacil·lants eixa marca rosada, eixe gargot infantil de suaus tornasoles, a penes visible a la llum intensa del migdia, els nostres records s’obrin pas sobtadament amb l’ímpetu salvatge i desordenat d’un ardor adolescent, brollen de sobte amb la ferocitat de les  entranyes d’un volcà en erupció. Podem distingir, després del vel gargotejat dels anys, amb una feridora punxada en el cor, a aquella xica d’ulls escrutadors, enfilada a un vulgar balcó de pedra; a aquell xiquet desgreñado pedalant en la seua bicicleta, al costat de la mar; a la professora de matemàtiques, d’enigmàtica i enloquecedora somriure… I tot ens fa mal, tot evoca per a nosaltres el suplici d’un passat irrecuperable.

Per un misteriós capritx de la melancolia, xifrem la totalitat de nostres pesares i dissorts en un llunyà i innocent condicional: I si haguera parlat a aquella xica, i si li haguera confessat el meu amor? Què hauria sigut de mi? Què seria hui de la meua vida, què seria d’aquest avorrit i fatídic present? Mai ho sabrem. La joventut és temerària i impulsiva, és ansiosa i arrogant, és irresistible en la seua enèrgica diligència, però sempre retrocedeix covardament davant els més insignificants exàmens de l’amor. Ah, si li haguera declarat el meu desig, si haguera despenjat per a ella la lluna, embolicant-la després en sedes de color porpra…

Però no sols viu l’ésser humà de sensuals antulls, no sols s’alimenta un amartelado primer amor de mirades lànguides al costat de la riba d’una mar arrissada i espumosa. A vegades, un equip de futbol, en la infantesa, es revist commovedorament de primer amor. O una estrella de cinema. O un cantant. O una ideologia. I aquesta ideologia, encarnada vigorosament en la figura del líder d’un partit polític, enamora els alens purs i idealistes d’un individu en els anys meravellosos de la seua ingenuïtat. I així com l’intens dolor que provoca el dolç i pàl·lid record dels primers amors, així estripa el cor l’amarga traïció de les conviccions polítiques, el desengany de les ideologies ahir tan felices i incorruptibles.